Resultats de la cerca

Després de formar-se al Conservatori de Montreal i a l’Institut Curtis de Filadèlfia, passà sis anys a París, on estudià composició amb A Jolivet i A Honegger i anàlisi amb O Messiaen, gràcies al qual descobrí la música d’A Berg i A Schönberg Aquest fet provocà un canvi molt important en el seu estil, que fins aquell moment tenia molts punts en comú amb el de C Franck i S Rakhmaninov Exercí la docència al Conservatori de Montreal del 1955 al 1964 i del 1977 al 1987, i entre el 1967 i el 1973 fou director d’aquest centre Preocupat per l’efecte de la contaminació…

Llicenciat a la Universitat Mc Gill de Montreal, fou professor al Polytechnic Institute de Brooklyn 1951-64 i a la Universitat d’Illinois 1964-68 Des del 1978 és professor al California Institute of Technology Ha estudiat els processos electroquímics elementals, la transferència d’electrons i la teoria de les reaccions moleculars, camps en els quals ha aplicat models matemàtics El 1984 li fou atorgat el premi Wolf de química, i el 1992 el premi Nobel de química

Estudià a Montreal A diferència d’altres músics que continuaven els estudis a París, es quedà a la seva ciutat natal, des d’on el 1958 contactà amb E Varèse, a Nova York, relació que fou determinant per a la seva evolució musical, com es veu en l’obra per a orquestra Boréal 1959 Cofundà l’associació Musique de Notre Temps i treballà 1956-79 a la CBC com a compositor Entre d’altres, fou professor a la Universitat Laval 1979-97 Una primera etapa creativa culminà amb L’étoile noire 1962 obres com Départs 1968-69 mostren una veu més individualista i madura La segona etapa estigué…

Cap de les forces britàniques al Canadà des del 1758, acabà la conquesta d’aquest país amb la presa de Louisbourg 1758 i de Montreal 1760 Posteriorment fou governador general del Canadà i, havent retornat a la Gran Bretanya el 1763, comandant en cap de l’exèrcit El 1776 li fou concedit el títol de baró

Es graduà a la Universitat McGill de Montreal 1963 i posteriorment es doctorà a la Harvard Medical School 1968 Després d’una residència a l’Hospital General de Massachusetts, el 1970 s’incorporà al laboratori de Fisiologia Cellular i Immunologia de la Universitat Rockefeller, on desenvolupà la seva carrera i fou nomenat catedràtic el 1988  Amb Zanvil A Cohn el 1973 descobrí les cèllules dendrítiques, bàsiques en la immunitat, responsables en l’activació de respostes a infeccions, allèrgies i també a l’hora d’evitar l’autoimmunitat, les quals constitueixen el vincle entre la…

Deixeble de V Asencio, compaginà els primers anys de la seva formació musical amb els estudis de física El 1970 es traslladà al Canadà i fixà la seva residència a Montreal Fou allí on decidí dedicar-se exclusivament a la música i estudià amb A Prévost i B Mather El seu interès es decantà progressivament cap a la música del sud-est asiàtic i estudià especialment el gamelan, conjunt orquestral característic de Java Indonèsia A partir del 1972 començà a impartir classes d’anàlisi de músiques d’arreu del món en diferents universitats canadenques Aquest coneixement de la música no…

Fill d’un violinista, la seva família es traslladà als EUA el 1929 Després d’estudiar a la Juilliard School de Nova York 1932-34, treballà en orquestració, arranjaments i bandes sonores Fou també professor d’orquestració i composició, entre d’altres, a la Universitat de Columbia 1945 i a la Juilliard School 1947 El 1946 estrenà la seva primera obra important, la simfonia en si bemoll, que incorporava elements del blues i del jazz Del 1957 al 1980 exercí la docència al Bennington College Vermont Els anys cinquanta, les seves obres adoptaren una orientació més avantguardista, influïdes…

El 1915, estudiant cultius de bacil disentèrics a l’Institut Pasteur de París, descobrí un agent infecciós filtrable que destruïa els bacteris, l’anomenà bacteriòfag i l’identificà com un virus La seva memòria, publicada el 1917, commocionà els microbiòlegs i obrí una polèmica sobre la natura del bacteriòfag que no s’acabà fins que el microscopi electrònic en permeté la visualització

Després d’iniciar-se com a operador i productor de films documentals, es convertí en un especialista en aquest gènere cinematogràfic amb Les Raquetteurs 1958,  Pour la suite du monde 1962, Entre la mer et l’eau douce 1966, Les enfants du néant 1968, L’Acadie, l’Acadie 1972 i Les ordres 1974, premi a la millor direcció el 1975 als festivals de Canes i del Canadà És considerat un dels millors cineastes del cinema directe i pioner de l’estètica càmera en mà

Professor a la Universitat de Yale, els seus treballs amb l’enzim ribonucleasa P mostraren que l’ARN també pot actuar com a catalitzador Juntament amb T Cech rebé el premi Nobel de química l’any 1989