Resultats de la cerca

Fill de Francesc-Xavier Monsalvatje i Iglésias i net de Francesc Monsalvatje i Fossas , fou deixeble de Lluís Millet, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià també violí amb Francesc Costa La seva producció, àmplia i eclèctica, s’inicià amb Tres impromptus 1934, premi Concepció Rabell Altres obres premiades són Petita suite burlesca , per a violí i orquestra 1936, premi Pedrell, Simfonia mediterrània 1952, premi Ciutat de Barcelona, l’exòtic Cuarteto indiano , premi Samuel Ros, Calidoscopio 1955, premi extraordinari del Conservatori Municipal…

Vida Nasqué en el si d’una família illustrada, en la qual destacaren el seu avi patern, l’historiador i banquer Francesc Montsalvatje i Fossas, i el seu pare, Xavier Monsalvatje i Iglesias, mort en plena joventut, el 1921, fet que obligà el petit Xavier, de només nou anys, a anar a viure a Barcelona a casa del seu avi matern Format pedagògicament a l’escola Montessori, la seva vocació musical el menà a l’Escola Municipal de Música, on estudià amb Lluís Millet, Enric Morera, Jaume Pahissa i Francesc Costa A més de la formació rebuda, Montsalvatge reconeixia l’impacte que li produí…

Vida Estudià música a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, ciutat a la qual es traslladà el 1921 Fou deixeble, entre altres, d’Enric Morera i Jaume Pahissa La seva activitat se centrà en la composició simfònica i conreà el concert, l’òpera, el ballet i la sardana Algunes de les seves obres més importants són la collecció 5 canciones negras 1946, el Cuarteto indiano 1952, i l’òpera Babel 46 1967 Fou també crític musical d’"El Matí", "Destino" setmanari que, a més, dirigí entre el 1969 i el 1975, i "La Vanguardia" Debutà en el cinema el 1955 amb Nunca es demasiado tarde , de Juli Coll,…

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Exposà individualment a Girona, molt sovint, des del 1959, París 1961, Madrid 1974 i a diverses ciutats catalanes Obtingué, entre d’altres, el premi Rafael Llimona a la Pintura Jove 1955 i el del Cercle Artístic 1956 La seva pintura, colorista, se centra en la natura morta, l’interior i el paisatge

Vida i obra També fou pintor El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de “L’Enderroch”, “Lletres”, “Cultura” i “Ploma i Llapis” També collaborà a “Joventut”, El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea El 1917 fou elegit regidor de la Lliga Regionalista a l’Ajuntament de Girona Escriptor modernista, publicà un recull de proses i narracions decadentistes titulat Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat Girona 1917 —…

Vida Estudià amb Gracià Tarragó, i posteriorment formà duet amb Josep Maria Mangado, amb qui enregistrà l’obra completa per a dues guitarres de Ferran Sor Ha estat membre del Quartet Tarragó 1971-88, amb el qual ha realitzat diverses gires arreu d’Europa, Àsia i Amèrica Ha compaginat la seva tasca com a concertista -en grup i en solitari- amb la docència al Conservatori de Barcelona, on exerceix des del 1972 Ha estat president de la Societat Guitarrística de Catalunya 1985-88 Exercí la crítica musical en el diari "ABC" i ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de…

Vida Estudià piano i composició al Conservatori de Música de Madrid El 1946 s’incorporà al món de la ràdio i el 1952 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya com a responsable de la direcció musical, fins el 1984 Promogué la fundació de diverses orquestres i grups de cambra, com són ara l’Orquestra i el Cor de Ràdio Nacional d’Espanya 1953-55 i l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Destaca la seva tasca com a crític musical, que exercí en els diaris Arriba 1952-76 i, des d'aquest any, El País , i que complementà amb la investigació…

Estudià a Barcelona amb E Toldrà, J Massià, J Zamacois, X Montsalvatge, A Ros i Marbà i J Guinjoan Ha dirigit l’Orquestra de Cambra de l’Ateneu des del 1974 i la del Gran Teatre del Liceu, on debutà l’any 1974 És director de la Banda Municipal de Barcelona des del 1980 i des del 1981 director associat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Formada als conservatoris de Tours i París, inicià la seva carrera de la mà de William Christie a Les Arts Florissants Reconeguda especialista en el repertori barroc francès, també conrea la música del segle XX, i una de les seves grans creacions és l’òpera Lulú , d’Alban Berg Ha collaborat amb directors com Harnoncourt, Gardiner o Minkowski Atreta també per la música espanyola, ha cantat sarsuela al costat de Plácido Domingo Al final del 2011 presentà el disc Melancolia , enregistrat amb l’Orquesta Nacional de España i Josep Pons, que inclou peces de Granados, Montsalvatge i Nin…

Vida Amb una gran inclinació per la música des de molt jove, no fou fins el 1952 que inicià els estudis musicals —piano, harmonia, violí i composició—, amb els mestres Ernest Cervera i Enric Ainaud, entre d’altres, estudis que finalitzà el 1964 Parallelament 1952-56 cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona A partir del 1973 començà la seva activitat com a crític musical, que el portà a collaborar en diferents publicacions, com ara El Correo Catalán , El País , Serra d’Or , Destino ,  Revista Musical Catalana  i Revista de Catalunya La seva trajectòria compositiva comprèn tres…