Resultats de la cerca

Vinculat al Club de Vela de Calella, el 1960 participà en el Campionat del Món celebrat a Palamós Sempre navegà en la classe 420, en la qual es proclamà campió de Catalunya 1966, 1967 i d’Espanya 1966, 1969 També disputà un altre Campionat del Món l’any 1967 És fill de Tomàs Moret, el qual, amb Manel Juanola, va dissenyar el din-ghy català

Pivot del Club de Futbol Sala de Ripoll, guanyà en alguna ocasió el títol de campió de Lliga de divisió d’honor catalana, el de Copa i el de Supercopa catalana Competí en diverses edicions de la Copa de la Unió Europea de Futbol Sala UEFS Amb la selecció catalana, participà com a capità en la primera edició del Campionat d’Europa de la UEFS 2004 En l’edició del 2006, s’adjudicà la medalla de plata, motiu pel qual rebé el premi ARC També participà al Campionat d’Europa 2008

Publicà unes Investigaciones históricas 1665 i uns Anales del reino de Navarra 1684-1709, en els quals s’ocupa, entre altres temes, del comte Berenguer Ramon I de Barcelona i les seves relacions amb Sanç el Major de Navarra, així com de l’anomenat regne de Sobrarb, contra les opinions de Jerónimo de Blancas

Fill de l’historiador Josep Serra i Campdelacreu Conferenciant i articulista des de molt jove, collaborà a La Renaixença , El Pensament Català  i Catalunya Artística , així com a altres publicacions de comarques Orfe de pare i mare, el 1901 se n’anà a estudiar economia i ciències socials als EUA, i viatjà molt per Amèrica i Europa Completà estudis d’economia el 1907 a Cambridge Anglaterra i residí del 1908 al 1912 a l’Argentina, on es casà amb la narradora i folklorista Sara Llorens i Carreres El 1912 tornà a Catalunya i s’installà a Pineda Maresme, vila de la qual fou elegit alcalde 1914-…

Elegit diputat, collaborà en la redacció de la Constitució del 1869 Participà en el gabinet presidit per Prim 1870 i en el primer govern d’Amadeu I 1871 El 1882 ingressà a Izquierda Dinástica, i el 1883 fou nomenat ministre de la governació Des del 1885 formà part del Partido Liberal, on collaborà amb Sagasta del 1886 al 1902 fou sis vegades ministre En morir aquest 1903, no aconseguí la direcció del partit Després de la dimissió d' EMontero Ríos , a causa de l’incident del Cu-cut , ocupà la presidència del govern 1905-06 i féu aprovar la llei de Jurisdiccions per satisfer els militars…

Formà part de la capella de música del Collegi de Santa Anna, on estudià Emigrà a l’Argentina el 1793, i s’establí a Buenos Aires Hi treballà com a compositor s’hi guanyà la vida fent classes de violí, piano i llaüt, tocant el violí i el clavicordi i composant algunes tonadillas Amb el temps tingué prestigi en el seu camp fou director de les orquestres del Teatro Porteño 1804 i del Teatro Argentino 1809 El 1813 el triumvirat que regia el país durant l’etapa de consolidació de la independència, escollí 1813 una de les seves composicions per musicar l’himne nacional de l’Argentina, amb lletra…

Estudià filologia catalana i és professor d’ensenyament secundari S’inicià en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Pentagrama 1987, gènere que continuà amb les obres Parella de negres 1988, premi Josep Maria López-Picó, Ròssecs 1992, Al cul de sac trobareu les porgueres 1993, Antídots 1996, premi Ciutat d’Elx,  Temps pervers 1999, premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó, In nuce Antologia lírica 2005 i Camp Clos  2006

Cursà estudis de filologia anglesa i ciències de la informació Ha exercit de traductor i és collaborador habitual en la premsa Catalunya Express , El Correo Catalán , El País , La Vanguardia i El Periódico , del qual és reporter de viatges des del 2006, Ara i en altres mitjans Televisió de Catalunya Publica la majoria dels seus llibres en versió doble, catalana i castellana Es donà a conèixer com a narrador amb la novella juvenil L’americà que estimava Moby Dick 1985, gènere que ha combinat amb la novella d’aventures, d’acció i policíaca en els volums  El manuscrit perdut 1986, Triangle…

En la seva primera etapa sofrí la influència de CCorot i GCourbet Passeig dels castanyers a La Celle Saint-Cloud Musée d’Orsay Després treballà al bosc de Fontainebleau amb JBBazille, CMonet i ARenoir, que l’influí fortament i el portà vers l’impressionisme Fou el pintor dels paisatges de l’Illa de França, amb un impressionisme a mig camí entre el de Monet i Renoir, ple d’elegància i mesura La plaça d’Argenteuil 1872 i Inundació a Port-Marly 1876, ambdós al Musée d’Orsay Participà en les exposicions impressionistes dels anys 1874, 1876, 1877 i 1882, fou l’únic impressionista que el públic no…

Influït per la narrativa espanyola i la francesa, escriví farses populars, De klucht van de koe ‘La farsa de la vaca’, 1612, i comèdies, Het moortje ‘El moret’, 1615, sobre L’eunuc de Terenci