Resultats de la cerca

Fill d’un ferrer i d’una mestra, cursà estudis de magisteri S'inicià en l’activitat política dins el partit socialista, del qual encapçalà l’ala radical quan aquesta s’imposà al congrés de Reggio de l’Emília 1912, assolí la direcció del diari milanès Avanti , òrgan oficial del partit Neutralista en esclatar la Primera Guerra Mundial, poc després féu campanya a favor de la intervenció d’Itàlia en el conflicte, fet que li valgué l’expulsió del diari i del partit Per difondre el seu ultranacionalisme creà un nou diari, Il Popolo d’Italia , mentre promovia la formació dels fasci di combattimento…

Diputat des del 1919 i secretari del partit socialista 1924, fou un dels caps de l’oposició parlamentària a Mussolini El seu assassinat per milicians feixistes provocà revoltes arreu del país, que donaren peu que Mussolini suprimís les darreres llibertats polítiques Els assassins de Matteotti foren jutjats el 1947 i condemnats a presó

El seu pare, l’almirall Costanzo Ciano, fou un dels primers feixistes italians Ingressà molt jove a la carrera diplomàtica El 1930 es casà amb Edda, filla de Mussolini, el qual el nomenà sotssecretari d’estat i després ministre de premsa i propaganda Participà com a aviador en la guerra d’Etiòpia, i el 1936 esdevingué ministre d’afers estrangers Propugnà la política imperialista de la Itàlia feixista i d’aliança amb Alemanya Signà el “pacte d’acer” maig del 1939, que establia definitivament l’eix Roma-Berlín, i fou un dels responsables de la invasió d’Albània, però no desitjava l…

Fou professor de filosofia a la Universitat de Camerino Marques Emigrà a França a l’adveniment de Benito Mussolini En començar a la Península Ibérica la guerra civil de 1936-39 s’uní a la columna italiana de la divisió Ascaso que lluità a favor dels republicans, i fundà a Barcelona el setmanari anarcosindicalista italià “Guerra di Classe” 1936 Fou assassinat a Barcelona durant els Fets de Maig del 1937 És autor d’algunes obres polítiques, com Mussolini alla conquista delle Baleari 1937

Collaborà activament en l’organització del moviment feixista Amb Italo Balbo, Michele Branchi i Cesare de Vecchi formà el directori dels quadrumviri , que posà Mussolini en el poder Fou nomenat director general de seguretat, primer comandant de la milizia i ministre de colònies L’any 1935 s’ocupà de l’alt comissariat de les colònies de l’Àfrica Oriental Italiana i dirigí les operacions d’Etiòpia El 1943 votà en contra de Mussolini Jutjat com a traïdor pel tribunal de Verona, fou executat

Militant del PCI en la seva joventut, a partir del 1956 trencà amb el marxisme gramscià i entroncà amb la tradició liberal i positivista, fins a esdevenir, amb els anys, un anticomunista militant Els primers anys seixanta treballà en l’anàlisi del jacobinisme i del democratisme radical i republicà a Itàlia L’Italia jacobina , 1964 En la segona meitat dels anys seixanta passà a ocupar-se del feixisme, que analitzà com a fenomen global i com a fenomen específicament italià amb multitud de publicacions entre les quals destaquen Le interpretazioni del fascismo 1969, Antologia sul fascismo Il…

Fill i successor d’Humbert I Els primers anys del seu regnat el país prosperà, gràcies a la política liberal de Giovanni Giolitti/> A l’exterior acabà, amb èxit, la guerra de Líbia 1911-12 Intervingué personalment i amb un gran prestigi en la Primera Guerra Mundial, però a partir del 1922 tolerà que el feixisme s’emparés d’Itàlia Sempre a remolc de les decisions de Mussolini, consentí a la guerra d’Etiòpia 1935 —la qual cosa li valgué el títol imperial—, a l’ajuda a les tropes franquistes a Espanya 1936-39, a l’annexió d’Albània 1939 i a l’entrada d’Itàlia en la Segona Guerra…

Prengué part activa en la presa del poder pel feixisme Fou ministre de l’aire i cap de l’aviació militar 1929-33 L’any 1939 Mussolini el nomenà governador de Líbia Morí el 1940 a conseqüència d’un error de les pròpies defenses antiaèries

Format a Llotja Conreà la pintura d’història i la religiosa, però sobretot foren els retrats, malgrat les seves imperfeccions i el seu desfasament — encara seguia un cert natzarenisme — , allò que li donà àmplia anomenada El seu retrat de Mussolini li valgué la Gran Corona d’Itàlia 1928

Successor de Luigi Cadorna com a cap de l’estat major, comandà les tropes italianes en la darrera fase de la Primera Guerra Mundial detingué els austríacs al Piave i els derrotà a Vittorio Veneto 1918 Ministre de la guerra en el primer govern de Mussolini 1922-24, fou promogut 1924 al càrrec de mariscal