Resultats de la cerca

Estudià dret, filosofia i lletres i Sagrada Escriptura, i residí a Holanda i a Àustria Defensor d’un sindicalisme mixt i catòlic, publicà nombroses obres sobre aquest tema El modernismo en la Acción Social 1910, Cuestiones candentes sobre la propiedad y el socialismo 1924, Los sindicatos profesionales de obreros en la dirección de la Santa Sede 1926, etc

Vinculat al Club Nàutic El Masnou, el seu primer èxit fou el Campionat de Catalunya que assolí amb el seu germà Josep Maria en la classe 470 1973 Guanyà dos títols estatals en flying-dutchman 1983, 1984 i el Campionat d’Europa de la mateixa classe amb Luis Doreste 1988 Es proclamà campió olímpic 1980, juntament amb Alejandro Abascal, en flying-dutchman, classe en la qual també competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 En Campionats del Món, conquerí una medalla de plata 1979 i una de bronze 1978 Fou campió d’Espanya en laser standard master 2004

Competí pel Club Ciclista Girona des d’ amateur fins a veterà Formà part de la junta directiva del Club Ciclista Banyoles en diferents etapes, i presideix l’entitat des del 2009 Organitza la primera cursa de la Copa Catalana Internacional de bicicleta tot terreny i la marxa cicloturista Les Goges

Guanyà la Copa Puerta del Hierro 1967, 1969 Fou vocal de la Federació Catalana de Golf 1982-85

Fou president del Club de Golf Terramar, de Sitges 1960-72, del qual fou soci honorari 1959

Fill de Francesc Macià i Ambert Entre el 1713 i el 1714 lluità contra l’exèrcit borbònic Operà sobretot al Maresme, i sembla que no sempre amb un comportament gaire íntegre, per tal com fou acusat pels altres guerrillers d’abusos sobre la població civil En acabar la guerra es refugià a França, però encara l’any 1718 tornà a intervenir a Catalunya, durant les hostilitats francoespanyoles, al costat dels francesos Posteriorment serví en l’exèrcit de l’emperador Carles VI

Dermatòleg, fou cap del servei de dermatologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i posteriorment del de l’Hospital de la Creu Roja, també de Barcelona President d’honor de l’Associació de Dermatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, presidí l’Institut de Medicina Pràctica de Barcelona Publicà, entre d’altres, Sífilis i mortalitat infantil 1930

Redactor d' El Poble Català , fou successivament membre del Centre Nacionalista Republicà i de la UFNR i collaborà alhora en diferents setmanaris polítics, com Llibertat 1909, Revista de Catalunya 1912 i Pàtria 1914 Disconforme amb el Pacte de Sant Gervasi 1914, s’uní al Bloc Republicà Autonomista 1915 i després al Partit Republicà Català 1917, del qual fou secretari general Fou redactor de La Lucha 1916-19 Malgrat la seva amistat personal amb Francesc Layret, s’oposà el 1919 a la proposta d’adhesió del partit a la Tercera Internacional En 1919-21 collaborà a La Publicitat i fou diputat…

Catedràtic d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, i rector des del 1963 al 1965 Director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Entre els seus treballs cal citar els estudis bioantropològics de les poblacions aïllades de les valls pirinenques i de les del Sàhara Occidental i de la Guinea Equatorial

Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Sociologia per la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica, on s’especialitzà en sociolingüística Introduí aquesta disciplina a Catalunya i fou un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística a la Universitat de Prada el 1973, que es constituí el 1974 durant el VII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto El 1975 dissenyà i dugué a terme el primer cens lingüístic, estudi que, successivament actualitzat i ampliat, esdevindria una eina imprescindible per al coneixement de l’estat del català a Catalunya i per a la seva…