Resultats de la cerca

Es dedicà bàsicament a la història d’Espanya i a la difusió de la literatura espanyola Fou collaborador de “La Publicidad”, on el 1920 publicà un treball sobre el classicisme de Cervantes També es preocupà per temes catalans, tal com posa de manifest el seu llibre España y Cataluña 1930 i un estudi sobre Guimerà que tingué una notable difusió El geni dramàtic d’Àngel Guimerà 1924, reeditat amb variants el 1931 També publicà altres monografies de temàtica històrica

Vida i obra El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi  Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…

Fill d’Eugeni d’Ors, estudià a Madrid i a Roma Catedràtic de dret romà a la Universitat de Granada el 1943, passà a la de Santiago 1944 i a la de Navarra 1961 Publicà diversos treballs, entre altres Presupuestos críticos para el estudio del derecho romano 1943, Epigrafía jurídica de la España romana 1953, Derecho privado romano 1968

S’entrena al Club Bétulo i s’ha especialitzat en les proves de 50 m esquena, 50 m lliure, 100 m lliure i 4 × 50 m estils El seu palmarès inclou la participació en el Campionat d’Europa 1997, un or i rècord del món en 4 × 50 m estils als Jocs Paralímpics de Sydney 2000, un or a l’Europeu 2001, dos ors al Mundial 2002, dos ors al Campionat Internacional d’Alemanya 2003, un bronze als Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, un or al Campionat del Món 2006 i una medalla de plata als Jocs Paralímpics de Pequín 2008

Fundà la revista Art et Action , collaborà en diverses revistes, entre les quals Pantagruel  París, i publicà el recull Pourpres et ors Perpinyà 1919 És germà de l’escriptor  Carles Grandó

Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president 1973 de l’…

Professor de literatura castellana a la Universidad Complutense de Madrid Ha publicat, entre d’altres Introducción a la novela contemporánea 1966, Eugenio d’Ors, crítico literario 1971 Modernismo y Postmodernismo 1974, Sub-literaturas 1974, Diario cultural 1983, Desde el Mediterráneo 1944 i Momentos mágicos de la literatura 1999

Vinculat al Club Nàutic El Balís de Sant Andreu de Llavaneres, fou dues vegades campió d’Europa d’optimist 1983, 1984 i aconseguí tres ors en equip en els europeus 1983, 1984, 1985, així com una medalla de bronze en el Mundial 1984 Fou campió d’Espanya d’optimist 1985 i campió del món en la mateixa classe 1986 Es retirà el 1994

Pintor en un principi, el seu profund coneixement dels sentiments humans i el seu lirisme el situen, amb un estil completament diferent, al costat dels grans mestres del cinema soviètic del seu temps Eisenstein i Pudovkin Entre les seves pellícules destaquen Zvenigora 1928, Arsenal 1929, Zeml’a ‘La terra’, 1930, Ṥč ors 1939, Mičurin 1948 i Poema o more ‘Poema del mar’, 1955-58, juntament amb la seva muller