Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn Sa‘d ibn Mardāniš
Història
Senyor de València i de Múrcia (1147-72).
De família muladí, el seu pare havia defensat Fraga 1134 dels atacs d’Alfons I de Catalunya-Aragó Mitjançant una hàbil política d’aliances amb els castellans i catalanoaragonesos de qui era tributari, aconseguí de dominar la Šarqiyya i gairebé tot Andalusia La seva filla Zaida es casà amb el califa almohade Abū Ya'qūb Yūsuf, i una altra filla ho féu amb el fill d’aquest, el també califa Abu Yūsuf Ya'qūb al-Manṣūr Signà profitosos tractats comercials amb Gènova i amb Pisa 1149 i administrà Almeria en nom d’Alfons VII de Castella El govern d’ibn Mardāniš, conegut pel rei Llop en les cròniques…
Benet XIII
© Ministerio de Educación y Cultura
Cristianisme
Nom que adoptà Pero Martines de Luna en esdevenir papa (1394-1417), considerat antipapa.
Pertanyia a una branca de la família noble aragonesa dels Luna Estudià dret a Montpeller, i com a canonista defensà la plenitud del poder del papa contra les tesis conciliaristes El 1375, a Avinyó, fou creat cardenal del títol de Santa Maria in Cosmedin per Gregori XI, el qual ell acompanyà després a Roma Participà en l’elecció d’Urbà VI 1378, sobrevinguda enmig d’avalots a Roma Declarada invàlida aquesta elecció pels cardenals francesos i d’altres, perquè havia estat feta per por, participà amb ells en l’elecció de Climent VII, pel setembre del 1378, fet que donà inici al Cisma d’Occident El…
Germà Tomàs Ayza
Bitlles
Jugador de bitlles catalanes.
Formà part del Club de Bitlles l’Ametlla de Mar 1999-2003, i es proclamà campió de Catalunya 2001
Guillem d’Erill i de Castellvell
Història
Senyor de Castellvell.
Adoptà com a primer cognom el de la seva mare Sibilla d’Erill en rebre la baronia d’Erill Guillem IV del seu cosí Guillem III d’Erill i de Coserans 1303 Consta en el seguici reial des del 1308 Assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença 1314 i signà la donació que els fou feta del comtat d’Urgell Deixà la baronia al seu fill Arnau II i prengué l’hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre 1319
Lluís de Prades i d’Arenós
Cristianisme
Bisbe de Mallorca, preconitzat de Tortosa i partidari i cambrer de Benet XIII (Pero de Luna).
Fill de Joan de Prades i de Foix, comte de Prades El 1389 era a Avinyó a la cort de Climent VII esperant algun benefici important El 1390 li fou cedit el bisbat de Mallorca, on anà el 1392 Governà la diòcesi activament entre el 1393 i el 1403, donant diversos decrets, impulsant les obres de la catedral i visitant l’illa i Menorca El 1403 fou promogut a la diòcesi de Tortosa, on pràcticament no residí, car estigué sempre en les corts de Benet XIII De nou fou confirmat per bisbe de Mallorca el 1407, però continuà a la cort papal, on exercí de cambrer de Pero de Luna, a Sant Mateu i a …
Francesc Despuig
Història
Comanador de Montesa.
Durant la guerra de les Germanies 1521 lluità al servei del mestre de Montesa Bernat Despuig i Rocafull per a reduir els agermanats de Benicarló, Peníscola i Sant Mateu del Maestrat, com a capità general del Maestrat Tingué, posteriorment, una participació important en la batalla d'Almenara
Marc Antoni Alòs i Orraca
Cristianisme
Teòleg i predicador.
Trinitari calçat, fou professor de teologia als convents de l’orde de Xàtiva i de València El 1615 passà al convent de Peníscola per viure-hi amb tota austeritat la regla primitiva La seva preocupació per l’estudi el portà a crear una de les millors biblioteques del País Valencià de l’època És autor de diversos tractats teològics publicats el 1642 i el 1663 i deixà escrits més de dos mil sermons
Guillem II de Bearn
Història
Vescomte montcadí de Bearn, Oloron i Gabardà (1223-29), fill del vescomte Guillem Ramon I de Bearn i de Guillema de Castellvell.
Es casà amb Garsenda de Provença, filla d’Alfons II de Provença i cosina de Jaume I el Conqueridor Fou un dels consellers més íntims d’aquest darrer monarca, el qual acompanyà en el setge de Peníscola i ajudà en la campanya contra Guerau IV de Cabrera, aspirant al comtat d’Urgell, i els seus partidaris els Cardona El seguí també a la conquesta de Mallorca aportà a l’empresa quatre-cents cavallers, i morí a la serra de Portopí, combatent els sarraïns
Andreu Bertran
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1416-20, 1431-33) i de Girona (1420-1431).
D’origen jueu, convertit al cristianisme per Vicent Ferrer, prengué part en la disputa de Tortosa del 1414 Fou almoiner i penitencier de Benet XIII, que el féu canonge de València L’acompanyà a Peníscola 1416 i dirigí la resistència al decret de sostracció d’obediència a Benet XIII 1416 Després de l’elecció de Martí V 1417 aconsellà a Benet XIII la renúncia El nou papa el nomenà bisbe de Girona El 1431 fou de nou bisbe de Barcelona en morir Francesc Climent Hom li atribueix un ofici en vers sobre la passió de Crist
Vicent Monsonís i Andreu
Cinematografia
Director de cinema, conegut amb el pseudònim de Monso.
Rebé el primer premi de realització en vídeo Estudiants del Nord de Califòrnia pel curtmetratge Search Enlightment 1985, del qual fou coautor del guió, director i actor principal Ha dirigit també els curtmetratges Els tres alpins 1992 i Un dia en la vida de Ulises Casebier 1993-1994 L’any 2002 estrenà el llargmetratge Dripping , el qual rebé una menció especial del jurat del Festival Internacional de Cine de Comèdia de Peníscola Ha estat guionista de diversos textos dramàtics, promocionals, documentals, infantils, concursos i entreteniments, i president de l’Associació Valenciana…