Resultats de la cerca

La seva obra és de caràcter social Destaquen, entre altres, Cascalho 1944, Histórias ordinárias 1966, O fruto do vosso ventre 1976, O menino perdido 1984, Rio dos morcegos 1993 i A prostituta, romance 1996

Continuador de l’estil intimista de Pedro Salinas Autor, entre d’altres, de Segundo amor perdido 1947, A Pedro Salinas, en su muerte 1951, Sombra elegida 1953, La infinita manera 1960, de la biografia San Juan de Dios, una aventura iluminada 1957 i de les semblances Valores de mi tiempo 1970

La seva obra, dins un estil realista tradicional, tracta dels diferents aspectes de la problemàtica social espanyola Los olvidados 1957, Los clarines del miedo 1958, Hemos perdido el sol 1964, Las últimas banderas 1967, El hombre que volvió del paraíso 1979, etc Algunes de les seves obres han estat portades al cinema

Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada

Fill d’actors, treballà molts anys en sèries televisives i en teatre Destacà en el film d’Alberto Lecchi Perdido por perdido 1993 i, posteriorment, interpretà pellícules com ara El faro 1998, d’Eduardo Mignogna El mismo amor, la misma lluvia 1999, de Juan José Campanella Nueve reinas 2000, premi Sant Jordi al millor actor estranger, de Fabián Bielinsky, i La fuga 2001, premi Sant Jordi, d’E Mignogna Obtingué una gran popularitat amb El hijo de la novia 2001, que li valgué el tercer premi Sant Jordi, de JJ Campanella Posteriorment intervingué a Samy y yo 2002, d’…

Vida Fill del músic Daniel Sanahuja i Capella, s’interessà primer per la fotografia i el 1947 pel cinema El 1951 rodà el documental Historia de un mundo perdido , amb guió de Josep Pineda i la direcció científica del paleontòleg Miquel Crusafont i Pairó Després es traslladà a São Paulo, on obrí un estudi de fotografia publicitària, industrial, editorial i de premsa Corresponsal del "Diario de Barcelona", feu també d’empresari teatral de l’actor Alfonso Estela i de director de les companyies Sanahuja Filmes Produçoes Cinematográficas i Produçoes Cinematográficas Presença Filmes…

La seva obra poètica inicial palesa una certa influència de García Lorca i de CVallejo El tema central i més sostingut és el de la nostàlgia per la infància perduda, el desarrelament dels llocs estimats i la trobada amb la ciutat De la seva producció cal citar El pájaro que vino de la noche 1929, Guardián oscuro 1937, Cuaderno de nubes 1945, 6 sonetos humanos 1948, En pie de arpa 1950, Cancionero de pena y luna 1953, Hombre entre luz y sombra 1954, Pequeña antología 1957, Gestión terrestre 1959, A eso de la tarde 1961, Pastor perdido 1966 i Palabra cabra desmandada 1971

Llicenciat en periodisme, el seu interès per la ufologia, les civilitzacions antigues, els fenòmens paranormals i l’ocultisme han centrat la seva trajectòria professional, tant periodística com literària Redactor en cap de la revista Mas Allà 1998-2005 i cofundador de la revista Año Cero 1990, collabora en programes radiofònics Les seves novelles es troben entre les més venudes i de més difusió internacional i més traduïdes La dama azul 1998, Las puertas templarias 2000, El secreto egipcio de Napoleón 2002, La cena secreta  2004, El ángel perdido 2011, El maestro del Prado  2013…

Creador d’un estil propi de copla, allunyat del folklorisme i compromès amb la problemàtica social andalusa, es dedicà professionalment a la cançó a partir del 1972 Gravà el primer disc, A duras penas , l’any 1975 Posteriorment enregistrà discos com A la luz de los cantares 1976, Crónicas granadinas 1978, De la luna y el sol 1980, Si estuvieran abiertas todas las puertas 1981, Cuadernos de coplas 1985, una de les fites culminants de la seva obra, Mestizo 1992 i Forma de ser 1994, entre d’altres Després d’una aturada professional per raons de salut, el 1996 publicà el disc El color de la vida…

Vida i obra És un autor que apareix en ocasions com a Francesc Serra, un autor teatral en català inexistent Franciscà 1663, publicà nombrosos opuscles religiosos en castellà entre els quals un sermó per una victòria del veguer de Vic en la Gran Guerra el 1695, una obra llatina Libanus marianus uniuersam , Barcelona 1701 i Madrid 1720, i els volums de prèdiques en castellà Quaresma continua , primera part Barcelona 1692 i 1719, Madrid 1719 i segona part Barcelona 1696 És autor d’uns goigs en castellà en llaor de la Immaculada, impresos diverses vegades, i d’una Comedia famosa del niño Jesús…