Resultats de la cerca

Membre del Club Orientació Catalunya, destacà en categories inferiors amb vuit títols estatals i el subcampionat d’Europa júnior 2008 Millor esportista i millor orientadora universitària de Catalunya 2008, fou campiona d’Espanya universitària de llarga distància 2009, 2010, mitjana distància 2009, 2010, 2012 i esprint 2010 i aconseguí una històrica medalla de bronze al Campionat del Món Universitari 2012 de relleus Forma part de les seleccions nacional i estatal des del 2003, i ha participat en tres ocasions en el Campionat del Món júnior i cinc en el sènior, en el qual ha estat la segona…

Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per l’INEFC 2010, és membre del Club Orientació Catalunya Destacà en categories inferiors i guanyà el Campionat d’Espanya de totes les categories des de catorze anys fins a sènior L’any 2002 es convertí en el campió de Catalunya absolut de curses d’orientació més jove, títol que repetí setze vegades més fins el 2013 Millor esportista català universitari 2010, participà en dos Campionats del Món universitaris Ha estat campió d’Espanya de relleus en sis ocasions 2006-08, 2010-12, de mitjana distància 2010 i de marató-orientació 2009, 2010…

Membre del Club Orientació Catalunya, destacà en categories inferiors en guanyar la medalla de bronze en la prova de relleus del Campionat d’Europa cadet 2007 Fou campió d’Espanya sub-18 en llarga distància 2009 i júnior 2010 en mitjana distància i relleus, i campió de Catalunya universitari 2010 Disputà dos Campionats del Món júnior També ha estat campió d’Espanya de relleus sènior 2012, junt amb el seu germà Biel Exerceix d’entrenador de curses d’orientació al CAR de Sant Cugat

Conegut com Papitu , s’inicià a La Salle Bonanova de Barcelona i jugà al Futbol Club Barcelona 1967-69 En aquesta etapa obtingué una Lliga 1969 i una Copa 1969 i debutà amb la selecció espanyola Després jugà al Balonmano Granollers 1969-72, i guanyà tres Lligues seguides 1970, 1971, 1972 i una Copa 1970 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Jugà també amb el Picadero 1972-73, amb el qual fou subcampió de Lliga Retornà al Granollers 1973-74 i guanyà un altre cop la Lliga i la Copa Posà punt final a la seva trajectòria a les files del Calpisa 1974-78, amb el qual assolí quatre Lligues 1975-78…

Collegiat el 1686 Al seu taller es formà Antoni Viladomat 1693-99 Pintà per a l’església de Sant Pere de Castellet unes figures de sants avui desconegudes 1738 Hom li atribueix algun excellent dibuix barroc Museu Nacional d’Art de Catalunya

Traslladat de jove a Arenys de Munt, fou tècnic tèxtil i funcionari de la Generalitat Entre el 1929 i el 1936 rebé diversos premis de poesia, entre els quals la viola d’or i argent dels Jocs Florals de Barcelona del 1932 El 1939 hagué d’exiliar-se i, després d’un temps d’internament al camp de Sant Cebrià de Rosselló, s’installà a Londres, on treballà, entre altres feines, com a traductor per a la BBC Fou guardonat amb tres premis ordinaris i proclamat mestre en gai saber als primers Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili Buenos Aires, 1941 També obtingué premis als Jocs Florals de…

Deixeble d’Enric Morera, dirigí l’escolania i fou mestre de capella de la catedral de Girona 1923-36 i 1939-43 Autor, entre altres obres, d’una Missa del Santíssim Sagrament i d’un salm , per a veus i corda, destinat a la diada de l’Ascensió, tradició musical de la seu gironina

Llicenciat en filologia catalana a València 2008, residí a Barcelona, on compaginà l’ensenyament amb l’escriptura Publicà els reculls Un llençol per embrutar premi Betúlia 2003, Les entranyes del foc premi Domènec Perramon de poesia 2005 i Els cossos oblidats premi Jaume Bru i Vidal 2009 Mantenia el bloc La ruta desconeguda Morí assassinat en el curs d’una discussió

Fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà 1845, el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona Fundà les revistes agrícoles “El Bien del País” 1845-49 i “La Granja” 1850-55 Publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles cal destacar-ne els Aforismes rurals 1849, que tingueren una gran popularitat El seu fill, Carles Fages i de Perramon , fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” 1849-85

S’inicià com a porter en l’època del mític Papitu Perramon i per això li posaren aquest renom, però desenvolupà la seva carrera com a lateral esquerre Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-89 i 1995-96 Amb l’equip blaugrana guanyà cinc Lligues 1982, 1986, 1988, 1989, 1996, quatre Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986 i una Copa d’Europa 1996 També jugà amb l’Adrianenc a primera divisió estatal abans de retirar-se Fou 72 cops internacional i marcà 153 gols amb la selecció espanyola