Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i debutà com a mezzosoprano 1949 A partir del 1951, ja com a soprano, obtingué renom com a intèrpret de sarsuela, gènere que abandonà per l’òpera i amb què debutà el 1955 a Ais de Provença i a Glyndebourne Des del 1958 fou artista permanent de la Deutsche Oper de Berlín, on debutà amb Mathis der Maler , d'Hindemith, i on cantà els principals papers de les òperes de Mozart, Verdi, Puccini, Wagner i Debussy Feu diversos enregistraments El 1991 rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts i feu la seva última actuació a Berlín

Inicià estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona Posteriorment seguí estudis de cant a Madrid, on el 1951 debutà amb la sarsuela El canastillo de fresas , de J Guerrero Després de diverses actuacions en concerts a París sota la direcció d’A Argenta, el 1955 es presentà amb gran èxit al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença, on interpretà el paper de Cherubino Les noces de Fígaro Un any després actuà a Glyndebourne com a Pamina La flauta màgica , òpera que enregistrà dotze anys més tard sota la direcció de G Solti El 1958 es presentà al Teatro Colón de Buenos…

Guanyà tres títols estatals entre el 1975 i el 1976 i participà en l’Europeu juvenil 1976 En categoria absoluta fou campiona d’Espanya per equips i de Lliga amb el Club 7 a 9 1979 i amb el CT Barcino 1980, 1981 També fou quatre cops campiona estatal de dobles 1978, 1980, 1982, 1983 Participà en els mundials 1979, 1981 i fou subcampiona per equips en els Jocs Mediterranis 1983

De ben jove es traslladà a Barcelona, on va estudiar amb el mestre Zamacois i debutà l’any 1919 al teatre El Dorado De seguida es feu molt popular per la seva sensibilitat i el seu refinament en la interpretació de cançons i cuplets en català, que contribuí a popularitzar, com Les Caramelles , Focs artificials , L’orfeonista , La Marieta de l’ull viu , La Porta Ferrissa , La Font del Gat o Els tres tombs , entre d’altres Realitzà nombroses actuacions als teatres barcelonins, fins a la seva prematura retirada l’any 1925

Fou president del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 2002-06, etapa durant la qual el primer equip aconseguí l’ascens a la Superlliga 2003 i incorporà a les seves files jugadors com Gustavo Saucedo El 2010 tornà a ocupar la presidència de la junta gestora del club

Membre del Club Natació Barcelona, fou pionera de la natació esportiva catalana i també la primera dona que es proclamà campiona absoluta de Catalunya de 100 m lliure El fet tingué lloc al port de Tarragona, en els primers campionats celebrats el 1925

Es traslladà a Barcelona on, per la seva sensibilitat, esdevingué aviat una figura de la cançó catalana i aconseguí èxits populars com els de La Porta Ferrissa, La Font del Gat, Els tres tombs, etc Es retirà de l’escena el 1925

Destacà com a nedadora al Club Natació Montjuïc, a partir del 1992, amb Jordi Murio d’entrenador Començà la pràctica del triatló el 1999 al mateix club, a les ordres de Jordi Pérez, i aquell any ja disputà el Campionat d’Europa Posteriorment fou entrenada per Moisès, Ivo, Rioseco i Alfonso Al seu palmarès destaquen un Campionat del Món d’aquatló 2000, un Campionat del Mon de triatló sub-23, una medalla de bronze en el Campionat del Món 2000 i una altra al Campionat d’Europa 2004 de triatló en categoria absoluta, així com vuit podis en proves de la Copa del Món També fou campiona d’Espanya d’…

Començà a jugar al CT Barcino, on desenvolupà tota la carrera esportiva Amb catorze anys aconseguí el primer dels 25 títols de campiona d’Espanya absoluta que acumulà entre els anys 1969 i 1982 Entre Campionats d’Espanya, de Catalunya, de la Lliga i de Barcelona, conquerí 59 títols absoluts En els Campionats d’Espanya guanyà 7 vegades el títol individual 1969, 1971, 1972, 1973, 1976, 1977, 1980, a més de 9 per equips 1971, 1972, 1973, 1976, 1977, 1980, 1981, 1983, 1984, 6 en mixtos quatre amb el seu germà Josep i 3 en dobles En els Campionats de Barcelona aconseguí 25 títols, 10 d’individuals…

Fou una de les millors especialistes de curses de mig fons del començament dels anys setanta Competí amb el Club Esportiu Universitari i es proclamà campiona de Catalunya de 400 m llisos 1971 Entre el 1970 i el 1972, establí els rècords catalans de 400, 800 i 1500 m i de relleus 4 × 400 m i 4 × 800 m En pista coberta, fou campiona d’Espanya de 800 m 1974, 1975 i aconseguí el rècord estatal de 1000 m 1972 També fou campiona de Catalunya de 400 m 1972 i 800 m 1975 en pista coberta, prova en què també fixà un rècord català Fou sis vegades internacional amb la selecció espanyola