Resultats de la cerca

Estudià violí al Conservatorio Nacional de Música de Santiago de Xile i es graduà el 1912 Aquell mateix any creà el Trio Penha, amb el qual realitzà gires pel país fins que el conjunt es dissolgué el 1915 Després estigué al capdavant de diverses formacions, com ara l’Orquesta del Teatro Municipal 1915-27, l’Orquesta Municipal de Santiago, l’orquestra de la Universitat i, més tard, l’Orquesta Sinfónica Nacional 1941-47, antecedent de l’actual Orquesta Sinfónica També treballà en el camp de la docència i exercí de professor i després de director del Conservatorio Nacional Pel que fa a la seva…

Cursà estudis de concertista de piano i de director al conservatori de Madrid Conegut amb el nom artístic de Vicente Quirós, compongué El Sultán de Persia 1914 i l’estrenà al teatre Barbieri de Madrid Fou autor de cuplets i de música lleugera, que escrigué a Barcelona en llengua castellana Los pícaros ojos , La maja del Romero , Capote torero , Peleles i en català Els focs artificials , Focs de l’ombrella També creà obres líriques en ambdues llengües, entre les quals destaca La flama 1947, la primera obra lírica catalana estrenada després de la guerra civil D’altra banda,…

Fou diputat per Astúries 1808 i membre de la Suprema Junta Central Nomenat secretari de guerra 1814 i 1815-17, fou destituït pel fet de negar-se a signar la condemna a mort del general Lacy Fou tres cops capità general de Catalunya 1814, 1824, 1826-27 protegí els liberals barcelonins de la repressió absolutista i dirigí l’exèrcit que combaté l’alçament dels Malcontents Féu portar les aigües de Montcada a Barcelona, fet que commemora el monument que li fou dedicat al pla de Palau 1856

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1966-69 procedent de l’Elx Formà part de la famosa davantera dels cinc delfins , junt amb Amas, Re, Rodilla i José María, i jugà 59 partits de Lliga i marcà 15 gols Fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1969-77, amb el qual disputà 347 partits i marcà 84 gols Guanyà una Lliga 1974, una Copa del Generalísimo 1971 i la Finalíssima de Fires 1971 Formà part de la selecció espanyola en 15 partits, i de la catalana en 4

Filla petita de Ramon de Copons i Vilar, senyor de Llor i baró de Tosal, i de Josepa d’Armengol i Aimerich, la informació sobre les seves activitats com a espia durant la guerra de Successió  prové sobretot de les Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725 de Francesc de Castellví Un dels seus germans, Josep, era capità de dragons i una germana seva, Caterina, era la segona dona del seu cosí Josep Anton Mata i Copons, destacat defensor de Barcelona en el setge de l’11 de setembre Des de mitjan 1713, Marianna de Copons residia a la finca de les Quatre Torres del seu cunyat, a…

Destinat a Amèrica, el 1747 arribà a la governació del Riu de la Plata i serví a les missions de San Ignacio Miní i Córdoba Argentina Treballà pastoralment entre els pobles lules i omoampes , i, arran de la seva estada, deixà una extensa i remarcable relació etnogràfica Dins de la seva obra, cal subratllar Laudatoris de don Ignacio Duarte y Quirós, el primer llibre en llatí de Córdoba L’expulsió dels jesuïtes el feu marxar a Faenza Itàlia, on escriví Adveniente Faventiam 1787 El 1789 corregí i publicà la traducció del Directorio ascético de Scaramelli feta per P Manuel García Cal…

A quinze anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a empleat de banca i s’inicià en el periodisme collaborant a “Correspondencia Catalana” i a “La Vanguardia” Més tard s’installà a Madrid, on l’observació dels ambients populars li suggerí el desenrotllament de les seves comèdies, escrites en idioma colloquial, que pecaren sovint de melodramàtiques i que amarà d’una sensibilitat fàcil amb la qual sabé guanyar el favor del públic el seu diàleg és viu i ple d’acudits no sempre oportuns Malgrat aquestes concessions, les comèdies d’Arniches denoten un autor segur dels recursos dramàtics, un…

Vida Inicià estudis de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i el 1962 es traslladà a Madrid, on ingressà en l’Escola Oficial de Cinematografia EOC i es diplomà en direcció el 1968 Tingué una participació destacada en les Jornades d’Escoles de Cinematografia a Sitges 1967, i dirigí diversos curts abans d’abandonar temporalment el cinema per dedicar-se al periodisme 1969-82 Després dirigí el seu primer llarg, El caso Almería 1983-84, que reconstrueix l’assassinat de tres joves per la Guàrdia Civil en ser confosos amb membres d’ETA el seguiren tres títols més basats en fets reals…

Formada a l’Institut del Teatre, ha interpretat obres dirigides per Oriol Broggi, entre les quals cal esmentar  Jordi Dandin 1999, de Molière  Refugi 2003, de Jessica Goldberg  Antígona 2006, Electra 2010, de Sòfocles,  Incendis 2012, de Wajdi Mouawad i Una jornada particular 2015, d’Ettore Scola, per la qual rebé el premi de la Crítica a la millor actriu 2016, atorgat també per la seva interpretació del monòleg  Conillet  2015 de Marta Galán en adaptació i direcció de Marc Martínez Ha actuat també dirigida per Àngel Llàcer en  El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare 2002, i…

Vida i obra Fill d’un magistrat de Ledaña Conca, a cinc anys es traslladà a València amb la seva família perquè el seu pare fou destinat a l’Audiència Territorial d’aquesta ciutat Estudià primer a les Escoles Pies i, més tard, es llicencià en dret a la Universitat de València, encara que no exercí la seva professió En la seva vida particular s’ocupà del patrimoni familiar, vitícola a Conca i agrícola a Castelló, i com molts altres intellectuals valencians, no fou aliè a la realitat sociocultural de la ciutat i participà activament en les diverses corporacions artístiques, científiques i…