Resultats de la cerca

Probablement ja hi era casada el 917 i ben segur el 923 Apareix sovint al costat del seu marit en l’obra de govern Sembla haver tingut una especial preferència pels monestirs de Sant Pere de les Puelles i Santa Cecília de Montserrat Fou mare d’Ermengol, Borrell i Miró, i potser de Jofré i d’una filla anomenada Adalès o Bonafilla, que fou monja de Sant Joan de les Abadesses i abadessa de Sant Pere de les Puelles

Filla del comte Borrell II i de Letgarda de Roergue Fou casada amb el vescomte Udalard I de Barcelona El 1006 el seu marit li vengué el castell de Freixe Anoia, que ella donà 1041 al seu fill, el bisbe de Barcelona Guislabert

Filla del comte Guifré II de Barcelona i de Garsenda, fou casada abans del 924 amb el vescomte Odó I de Narbona El 955, ja vídua, presidí un plet, a Narbona, amb l’arquebisbe Aimeric

Coregnà amb el seu germà gran, Borrell II, per renúncia de llur pare Sembla que es dedicà a l’estricte comtat de Barcelona i, dins aquest, a la capital i a les comarques veïnes Mentre Borrell s’esmerçava en les relacions exteriors i en els afers militars, Miró es concentrava en les qüestions interiors i d’infraestructura El seu nom va unit a la construcció, o més probablement reconstrucció, d’un canal que duia les aigües del Besòs des de Montcada fins al peu de les muralles de Barcelona i fins a la mar, que serví per a moure molins, per al regatge del nord-est del pla de Barcelona i per a les…

Primera anella segura del llinatge vescomtal de Barcelona Hom el creu fill del seu antecessor Gombau El 966 era marmessor del comte Miró i els anys 974 i 976 anà a Còrdova, com a ambaixador del comte Borrell II Refermà el lligam amb aquest casant dos dels seus fills, Udalard —que el succeí— i Geribert, amb dues filles d’aquell, Riquilda i Ermengarda

El comte Borrell II li encarregà la defensa de Barcelona, juntament amb l’ardiaca Arnulf l’any 985, durant l’atac d’Almansor Fet presoner dels atacants, fou conduït a Còrdova, on romangué cinc anys, durant els quals exercí el vescomtat el seu germà Geribert Rescatat cap a mitjan 990, també amb l’ardiaca Arnulf, futur bisbe d’Osona, reprengué les funcions vescomtals, que exercí fins a la mort Fou casat amb Riquilda de Barcelona, filla del comte BorrelI

Fill i successor del vescomte Francó II i d’Arsenda d’Empúries-Rosselló Succeí, conjuntament amb el seu germà, Volverad I, que hom veu exercir les funcions vescomtals el 925 i el 926 El 924, amb la seva muller, Riquilda filla del comte Guifré II de Barcelona, donà un alou del Narbonès a l’abadia de Montoliu És esmentat el 931, dins una acta de donació a l’església d’Elna, atorgada pel seu oncle Guadall d'Empúries-Rosselló , bisbe d’Elna Apareix encara, el 933, juntament amb el vescomte Teude de Besiers, com a executor testamentari de Reginald, bisbe de Besiers Fou, probablement,…

Fill del rei Leovigild i de Riquilda i germà de Recared Casat amb Ingunda, princesa catòlica, germana de Khildebert d’Austràsia, es convertí al catolicisme Enviat abans a governar la Bètica, es féu capitost i rei de la facció catòlica contrària a Leovigild Aquest no tolerà la rebellió, que no comptà amb l’ajut dels bizantins tot i haver-ho promès Ermenegild fugí als voltants de Còrdova, on fou fet presoner Davant la seva negativa a abjurar la nova religió, fou exiliat a València i poc després tancat a la presó de Tarragona, on fou decapitat A part la rebellió, censurada pels…

Estigué casat a 820 amb la comtessa Elmetruda i posteriorment amb la comtessa Riquilda El 827 acompanyà l’abat Àgila de la Grassa a recaptar un diploma del rei Pipí d’Aquitània Féu costat al comte Berenguer de Tolosa i a l’emperador durant les lluites civils de l’imperi contra Lotari, motiu pel qual rebé un diploma de Lluís el Piadós 834, concedint-li, a petició de Berenguer, la propietat de les viles de Verzalhas i Montolieu al Carcassonès El 835 demanà i aconseguí del rei Pipí d’Aquitània un diploma a favor del monestir de Montolieu de Carcassona Fou probablement pare d’Oliba…

Possiblement era originari de l’interior de la península Ibèrica, refugiat al comtat de Manresa juntament amb un grup de monjos mossàrabs La comtessa Riquilda de Barcelona els protegí i donà el terreny per al monestir fundat el 945 Obtingué per a la seva fundació un diploma del rei Lluís IV de França 951 i una butlla pontifícia del papa Agapit II, avui perduda L’església del nou cenobi fou consagrada el 957 El 966 assolí, encara, que un concili de bisbes gallecs i lleonesos reunit a Compostella el reconegués com a metropolità de la província eclesiàstica tarraconense, primer…