Resultats de la cerca

Ha format part del Club Atlètic Mollet i del Club Triatló Granollers Sempre en la categoria T46, fou campió d’Espanya de 200 m llisos 2001, 400 m 2001, 2002, 800 m 2003 i 1500 m 2008, 2010 El seu palmarès inclou també medalles en Campionats d’Europa en 4 × 100 m i en 4 × 400 m llisos 2003, i en 800 m 2007 Fou finalista en els Campionats del Món 2006 en 800 m i 1500 m Posteriorment, s’inicià en el triatló i aconseguí ser campió d’Espanya 2009, 2010 i subcampió d’Europa 2010 També fou campió d’Espanya de duatló 2010, campió d’Europa 2010 i subcampió del món 2010

Fou directiu i àrbitre de natació i waterpolo i estigué vinculat al Club Natació Atlètic, del qual fou cofundador 1913 i primer secretari 1913-19 També fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació 1920-23, i ocupà el càrrec de secretari de la federació i d’un collegi d’àrbitres d’àmbit indefinit en deien d’Espanya, però era inexistent fora de Catalunya Contribuí en gran manera a l’expansió de la natació i el waterpolo i, el 1915, inspirà, acomboià i certificà la Travessia del Port de Barcelona, que, de forma experimental, feren Enric Gil i Santiago Maria Arnau També li correspon l’…

Doctorada per la Universitat Complutense de Madrid amb una tesi, dirigida per Albert Sols, sobre l’especificitat anomèrica de la glucosa-6-fosfat isomerasa 1964, aquest any anà a la Universitat de Nova York, on feu recerca postdoctoral amb Severo Ochoa  fins el 1967 Professora de genètica molecular a la Facultat de Ciències Químiques de la Universitat Complutense 1968-92, l’any 1974 s’incorporà al Centro de Biología Molecular Severo Ochoa CSIC-Universidad Autónoma de Madrid, on fou cap de l’equip d’investigació sobre duplicació  i transcripció  de l’ADN del bacteriòfag Φ29 La seva principal…

Estudià piano i teoria al Conservatori de Madrid 1928-30 i composició amb Manuel de Falla i Rodolfo Halffter Compaginà els estudis musicals amb la collaboració en el diari madrileny "El Sol" El 1939 emigrà a Santiago de Xile, on treballà al Conservatorio Nacional i a l’Instituto de Extensión Musical de la Universitat de Xile Fundà 1945 i edità la "Revista musical chilena" Fou director de l’Instituto de Investigaciones Musicales des de la seva fundació el 1947 Publicà articles per a "El Mercurio", nombrosos assaigs sobre la música xilena del segle XX i el llibre La creación musical en Chile…

El 1922 arribà a Catalunya procedent de Múrcia, i l’any 1935 es convertí en el primer jugador professional del Club de Golf Sant Cugat Acabada la Guerra Civil, juntament amb un grup de socis encapçalat per Genaro de la Riva Ruiz, participà en la reconstrucció del camp de golf de Sant Cugat, que havia quedat malmès durant el conflicte Creà una escola d’entrenadors al mateix club Rebé la medalla al mèrit en golf 1939

Defensa lateral dret, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1960-67 procedent del Real Murcia Jugà 199 partits amb el Barça, i guanyà la Copa 1963 i la Copa de Fires 1966

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1933-35 procedent del Saragossa Jugava de mig i amb el Barça disputà 42 partits i marcà dos gols Guanyà el Campionat de Catalunya 1935 Jugà amb la selecció catalana en un Catalunya-Espanya celebrat el 14 de febrer de 1934

Professor en diversos centres universitaris de Veneçuela, de Xile i dels EUA, fou ambaixador a Colòmbia 1947-48, al Brasil 1958-59 i a Mèxic 1963, rector de la Universitat de Caracas 1951-58 i delegat davant la UNESCO 1959 Collaborador de La Nación Buenos Aires, Cuadernos Americanos Mèxic, Revista Nacional de Cultura Caracas, entre les seves publicacions es destaquen De la conquista a la independencia 1944, Pedro Claver, el santo de los esclavos 1950, Los tratos de la noche 1955

Fill d’un tallista homònim Fou deixeble destacat de Damià Forment des del 1515 i collaborador seu Des del 1521 collaborà amb Gil de Morlanes a Jaca i després amb Gabriel Joly a Tauste Ajudant de Diego Siloé, li executà el 1527 el projecte de torre de Santa Maria del Campo Burgos, considerada com la més bella i monumental del renaixement hispànic Establert a Mallorca, acabà el cor de la catedral 1529 amb un fris que Gaudí eliminà en la seva reforma i amb la notable porta plateresca A la mateixa catedral féu les trones, la més gran de les quals, de rica decoració italianitzant, és una de les…

Obtingué la llicència per a exercir l’ofici el 1744 i al cap de deu anys ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona Les obres d’aquesta etapa que hom li documenta revelen que conreava la pintura religiosa i decorativa, camps en els quals intensificà la seva activitat Del 1771 al 1774 residí a Saragossa i, després, a Madrid, on féu obres per a la cort Posteriorment es documenta la seva presència a Buenos Aires, on passà els darrers anys de la seva vida i on, probablement, havia estat abans L’any 1801 hi fundà una escola de dibuix