Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià al seminari de la Seu d’Urgell, es doctorà en teologia a Cervera, fou rector de Llívia 1728-54 i plebà de Ponts 1754-81 És autor d’un extens i elaborat sermonari, el Promptuari moral sagrat i catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals sobre tots los punts de la doctrina cristiana Barcelona 1754-57, en cinc volums, amb un pròleg en què justifica i defensa l’ús del català És l’obra religiosa catalana de més alè de l’edat moderna, tant per l’extensió com per l’ambició estructural Vol ser una mena d’enciclopèdia doctrinal i moral, perquè els rectors, i els fidels…

S'inicià professionalment al diari L’Indépendant Durant l’ocupació alemanya, fou requisat per al treball obligatori i enviat a una fàbrica de Messerschmitt, on fou detingut per sabotatge Deportat al camp de concentració de Dachau, fou alliberat el 1945 Poc després es traslladà a Niça, on treballà com a director tècnic del diari Nice-Matin fins a la jubilació L’any 1981 fou cofundador de la Unió per una Regió Catalana URC, i amb Josep Deloncle  i altres fou un dels impulsors del projecte d’erigir un monument a Salses per a simbolitzar l’entrada als Països Catalans, en…

Es llicencià en lletres clàssiques Secretari del Partit Socialista dels Pirineus Orientals 1946, alcalde de Salses 1947-72 i diverses vegades diputat a corts Acostat al partit UDR, fou president i director general de l’ORTF 1972-73 És autor d’una extensa obra, entre la qual destaquen les novelles Les promenades de M Tripoire 1955 i  La vigne sous le rempart  1957 i els assaigs La légende de Pablo Casals  1950 i  Yalta ou le partage du monde 1964

Comandant de l’exèrcit francès, residí molts anys a París Autor de poemes publicats en diverses revistes, a vegades amb el pseudònim Joan de la Sanya , i dels dos reculls Rialles 1906 i De nostra terra 1906

Establert al Rosselló des del 1749, fou lloctinent del rei a Bellaguarda 1752 adquirí la senyoria de Salses i fou nomenat comandant del castell Casat amb una propietària rossellonesa, es dedicà a promocionar la viticultura i establí també unes fargues a la capçalera de la Tet 1763 i a Pesenàs Mantingué correspondència amb el seu oncle Voltaire, que obtingué per a ell el grau de brigadier Intentà, en va 1789, d’obtenir el títol i els drets de governador de Salses per a ell i els seus descendents El 1793, ja molt vell, comandà l’exèrcit que fou derrotat a Ceret pel general Ricardos…

Senyor de Montisano Fill de Galceran de Requesens i Santacoloma Fou mestre de l’aula reial, governador de Catalunya, capità de galeres contra els francesos 1496, participà amb les naus sicilianes en la guerra contra Venècia 1509 i defensà Rodes contra els turcs Fou també alcaid del castell de Salses 1503

Collaborà al Congrès Archéologique de France dedicat al Rosselló 1955 i hi publicà diversos treballs, ben fonamentats històricament, sobre el Palau dels Reis de Mallorca, l’arquitectura civil de Perpinyà, els castells de Cotlliure i Salses, la plaça de l’obelisc de Portvendres i l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, tema que ja havia estat objecte de treballs seus anteriors

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, s’inicià en la vela lleugera i després es passà al creuer Patronejant el Hustler 28 i amb Jordi Blanch, Pepe Delgado i Jan Salses com a tripulants, assolí un subcampionat d’Espanya de creuer de la Mediterrània en classe IV 1969 Guanyà el mateix campionat 1970, 1971 amb Frank Keerl i Rafel Jiménez, fundador del Club Vela Calella l’any 1947

Conseller en cap de Barcelona 1639, obligat per un avalot popular es dirigí a Salses Rosselló a reforçar les tropes reials amb una companyia de la host ciutadana, fet que contribuí a la recuperació de la fortalesa gener del 1640 Durant el Corpus de Sang intentà de calmar els ànims dels segadors revoltats i aconseguí de fer-los sortir de Barcelona Pel setembre fou enviat a defensar Tortosa de les forces invasores

Lluità al servei de Felip IV de Castella Participà en el setge de Salses 1639-40, i en 1640-41 formà part de les forces filipistes manades pel marquès de Los Vélez, del qual era lloctinent, i dirigí el fracassat assalt de Montjuïc, a Barcelona 26 de gener de 1641 El seu fill Carlo Maria Caracciolo , duc de San Giorgio, cavaller de Calatrava 1627, que formava part d’aquestes forces, morí en la batalla Posteriorment Carlo lluità a Portugal 1644