Resultats de la cerca

Deixeble de Lluís Collado , fou un dels membres de l’escola valenciana d’anatomia vesaliana Les seves lliçons foren publicades pòstumament Comentarii physiologici 1696, comentaris a Hipòcrates i Galè, i els comentaris a Claudii Galeni liber de morborum 1624, reeditats i ampliats el 1642

El 1501 contractà el retaule de l’Aleixar És autor del retaule de la Nativitat de Jesús per a la capella de Betlem de Reus 1530-31 ara al Museu de Reus El seu estil, amb ressonàncies renaixentistes, encara palesa un marcat goticisme

Debutà a l’Europeu de Barcelona l’any 1991, i disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 abans de retirar-se aquest darrer any El 1998 establí el rècord del món en 200 m esquena i 200 m lliure El seu palmarès esportiu inclou cinc medalles d’or, en 50 m, 100 m, 200 m i 400 m lliure i 100 m esquena, i una de plata en el Campionat del Món 1998, dues medalles d’or i tres de plata en el Campionat d’Europa 1999 i les medalles paralímpiques de plata en 100 m esquena 1996 i 400 m lliure 1996 i bronze en 100 m esquena 2000 i 4 × 100 m estils 2000

Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…

Considerat un dels principals jugadors de twirling de Catalunya, ha participat en torneigs de l’àmbit local i internacional Com a entrenador, ha format part de la selecció catalana

S’inicià com a porter el 1932 en el tercer equip del Luna i després passà a l’Skating Club Catalunya, mentre compaginava l’hoquei amb el futbol Posteriorment, jugà a l’equip Piscines i Esports, passada la Guerra Civil s’incorporà a la Unió, a continuació al Pàtria, del qual fou president, i també arribà a jugar al segon equip del FC Barcelona Entre el 1941 i el 1948 compaginà la tasca de jugador amb la d’àrbitre Després passà als despatxos i durant els anys cinquanta presidí el comitè d’àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge, de la qual fou vicepresident en la dècada de 1960

En iniciar-se la guerra dels Segadors era catedràtic de l’estudi general de Lleida Es mostrà afecte a França, fet pel qual Pèire de Marca el féu membre del Consell Criminal de l’Audiència de Catalunya La seva actuació contra els desafectes a la causa francesa el convertí en el terror del Principat dirigí detencions illegals, com la de l’oïdor militar Domènec de Negrell 1649, i reprimí l’alçament antifrancès de Puigcerdà amb una gran ferocitat 1652 Poc abans de retre's Barcelona a Felip IV, fugí amb Josep de Margarit i altres i s’establí al Rosselló, on fou recompensat per Lluís XIV amb béns…

Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1230 i estudià a Colònia amb Albert Magne, el qual seguí en la seva visió filosòfica Fou regent del convent de Barcelona i provincial d’Espanya fins el 1256 D’acord amb les vindicacions de Ramon de Penyafort, fundà escoles per a preparar els missioners per a polemitzar amb els àrabs i els jueus i impulsà les missions del nord d’Àfrica Després del 1256 fou prior del convent de Girona, que ell havia fundat el 1243, i substituí Miquel de Fabra en la direcció espiritual del rei Jaume I Acompanyà el rei en la conquesta de Múrcia 1265, ciutat on…

Es proclamà cinc vegades campió d’Espanya en la modalitat F3A 2005, 2008-11 i aconseguí tres subcampionats 2004, 2006, 2007 També fou campió d’Espanya en F6A 2005 i subcampió en F3P 2006, 2007 Centrat en la modalitat F3A, fou medalla de plata en dos Campionats d’Europa júnior 2006, 2008 i en el Campionat Sud-americà absolut 2011 En categoria absoluta fou el primer espanyol a arribar a les semifinals d’un Campionat del Món 2009 i a les finals d’un Europeu 2010 Aconseguí nombroses victòries en campionats catalans, guanyà divuit oberts estatals i cinc oberts internacionals

S’inicià als equips del Tàrrega, Espanya Industrial i Reus Deportiu, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on debutà en la primera divisió el 1945 Jugà al club blanc-i-blau com a davanter durant set temporades 1945-51, amb un total de 63 partits de Lliga disputats Després passà al Centre d’Esports Sabadell, on participà durant sis temporades 1951-57 en 170 partits a segona divisió, però endarrerí la seva posició al mig del camp