Resultats de la cerca

Estudià empresarials i el 1965 marxà a l’Aràbia Saudita, on adquirí experiència en el món dels negocis i de les finances La dècada de 1970 creà una empresa de la construcció que li proporcionà una gran fortuna i, posteriorment, es dedicà a la banca Primer ministre del 1992 al 1998, accedí a un segon mandat l’any 2000 La seva acció de govern se centrà en la reconstrucció del Líban i especialment de Beirut després dels anys de guerra civil 1975-90 i en el rellançament del país com a centre comercial i financer de l’Orient Mitjà Acceptà inicialment la tutela siriana, però en el segon mandat…

Fill de Sargon II d'Assíria , traslladà la capital de Khorsābād a Nínive Arran d’una revolta de Luli, rei de Sidó, i d’Ezequies, rei de Judà, ajudats pel faraó Shabako, prengué Sidó, Ascaló, Accaró i altres ciutats de Síria-Palestina, però es retirà de davant Jerusalem després de cobrar tribut 702 aC En l’altiplà iranià, sotmeté els medes, actius ja des del regnat de Šamši-Adad V Dugué a terme contra Babilònia ajudada per Elam quatre campanyes Al començament del seu regnat ~704, baté Marduk-apal-iddina Merodak II a la plana de Kish, prengué Babilònia, sotmeté les tribus aramees…

Germà i seguidor de Jofre de Bouillon a la primera croada 1096, s’emparà pel seu compte d’Edessa i fundà el comtat del mateix nom li fou oferta la successió del seu germà i fou proclamat rei de Jerusalem Conquerí Arsuz, Cesarea i, amb ajuda de flotes europees Acre 1104, Beirut 1110 i Sidó 1111 Aconseguí que la seva autoritat fos reconeguda pels estats cristians sorgits arran de la primera croada

Era fill de Magne III i succeí el seu germà Sten I Començà a regnar el 1103 associat amb els seus germans Eystein I i Olaf IV El 1107 emprengué una gran expedició marítima que el portà a Anglaterra, a Lisboa on participà en la seva reconquesta i a Jerusalem Amb els seus guerrers saquejà algunes ciutats del litoral mediterrani, com Sidó, i tornà per terra al seu país 1111 En morir, el succeí el seu fill Magne IV

Fill de Shamshi-Adad V i de la famosa Semíramis, després, de la regència de quatre anys de la seva mare, es llançà a la conquesta de l’estratègica i desunida regió de Síria-Palestina, i aconseguí imposar tribut a Tir i Sidó, Israel i Edom i Damasc La potència, però, del regne d’Urartu, que cobejava també el nord de Síria, es feu sentir poc després, en els regnats dels seus fills i successors Salmanassar IV, Ashur-dan III i Ashur-nīrāri V

Després d’exercir el periodisme literari i televisiu, emprengué en collaboració amb el seu company Gerhard-Scheumann la realització de documentals cinematogràfics Han denunciat l’imperialisme al Congo — Der lachende Mann ‘L’home que riu’, 1966, al Vietnam — Piloten im Pyjama 1968, Ich bereue aufrichtig ‘Me'n penedeixo sincerament’, 1977, Die eiserne Festung ‘La fortalesa de ferro’, 1977 i a Xile La guerra de los momios 1974, Yo he sido, yo soy, yo seré 1974, El golpe blanco 1975, Más fuerte que el fuego 1978 i Los muertos no callan 1978

Casada molt jove amb l’escriptor Willy Henry Gauthier-Villars, que l’inicià en el món de la literatura i sota el nom del qual foren publicades les primeres novelles de la tetralogia Claudine 1900-07 Separada del marit, portà una vida bohèmia durant deu anys La vagabonde 1911 i L’entrave 1913 són d’aquesta època Posteriorment es casà amb el periodista Henri de Jouvenel i es dedicà, també, a la crítica teatral i al periodisme Entre 1919 i 1930 escriví Mitsou 1919, Chéri 1920, Le blé en herbe 1923, La fin de Chéri 1926, Sido 1930, etc El 1935 es casà amb Maurice Goudeket Pertanyen a aquesta…

Vida i obra Fill d’un agent de negocis que fou alcalde de Girona, estudià dret a Barcelona, on collaborà en La Renaixença i fou membre de la Jove Catalunya Pertanyé també, com a corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona Milità en el partit liberaldinàstic i fou alcalde de Girona 1887-91 D’aquella etapa deixà, precisament, unes memòries inèdites Participà en la fundació de l’Associació Literària de Girona i en la Revista de Gerona , on publicà treballs sobre el canonge Dorca, el cardenal Margarit, les muralles i els setges de Girona, la dominació…

Vida Després d’estudiar a l’Escola Oficial de Cinematografia, on el 1969 es llicencià en producció, inicià la seva trajectòria com a director de producció d’Estela Films de Jordi Tusell Amb aquest càrrec intervingué en La respuesta 1969, Josep Maria Forn estrenat el 1976 versió en català, M’enterro en els fonaments , 1984 La cena Historia de una chica sola 1969, Jordi Grau i Topical Spanish 1970, Ramon Masats El 1971 s’independitzà i creà Films d’Ara, una productora bàsicament orientada vers el cinema eròtic a través de coproduccions, en algunes de les quals també feu de coguionista Entre…

Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80, canonge de la catedral de Girona 1780-1806, pensador polític i filòsof 1801-05 Fou un historiador reformista empès per prestigiar tant la seva ciutat com la institució eclesiàstica de la qual formava part La seva evocada recerca de la veritat –que topà amb la densitat de les seves creences religioses i amb les seves motivacions personals– el portà a adoptar els criteris temàtics i metodològics bollandistes que l’historiador benedictí francès Thierry Ruinart fixà en…