Resultats de la cerca

És autor, juntament amb el doctor en medicina Lluís Joan Valentí , d’una obra en vers, Procés o disputa de viudes i donzelles , entorn de la condició de la dona que s’ha d’elegir per a muller Siurana defensa les vídues, mentre que Valentí es decanta per les donzelles El notari i poeta Andreu Martí Pineda en feu la sentència El text és deutor de la tradició valenciana d’obres com el Procés de les olives o el Somni de Joan Joan Fou publicada el 1561, juntament amb l’edició del Llibre de les dones de Jaume Roig Bibliografia Miquel i Planas, R 1911 Cançoner satírich valencià dels…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, treballà a la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida 1970-78 Afiliat al PSC-PSOE, n’és el primer secretari de l’Agrupació Local des del 1978 L’any 1979 fou elegit alcalde de Lleida, càrrec que renovà fins el 1987 i en el qual fou reelegit el 1989 En els mateixos períodes ha estat president del consell directiu de la Fira de Lleida i de Mercolleida És membre de la comissió executiva de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP i de la delegació espanyola de la Conferència de Poders Locals i Regionals del Consell d’…

Estudià a Tortosa, Osca i Saragossa El 1808 ingressà en l’exèrcit per combatre els francesos defensà Mequinensa, i en retre's la vila fou fet presoner i dut a França 1810 Alliberat 1813, exercí diversos càrrecs militars Traslladat a Barcelona, redactà un Diccionario corográfico del Principado de Cataluña , acabat el 1825 i que restà inèdit

Signà documents comtals del 1139 al 1162, que fou testimoni del testament del comte Intervingué activament en la reconquesta del Priorat juntament amb els germans Ponç i Ramon de Cervera i amb Arbert de Castellvell El 1149 signà la carta de poblament de Tarragona El 1153 emprengué la reconquesta de Siurana, féu el repartiment del seu territori i en fou nomenat castlà i governador, successivament Delimità aquest territori 1154 a base de les informacions dels musulmans emigrats a Tortosa i a València El mateix 1154 l’arquebisbe de Tarragona Bernat de Tort li cedí en feu dos terços…

Oberturista que ha escalat en estil lliure diferents massissos del món Cal destacar l’obertura de les vies Jamiro al Taghia Mar-roc, 1997, Mundo perdido al Tepuy Roraima Veneçuela, 1998 i Clandestina a les Torres del Brujo, Patagònia xilena 1999 Escalà la Free Rider, al Salathé Wall d’El Capitan, EUA 2002, la via Eternal flame de la Torre Sense Nom a la regió del Baltoro, Karakoram 2003 i el Salto Angel a Veneçuela 2006, integrat en un equip internacional d’escaladors A Catalunya ha obert vies a Siurana, Montsant i muntanyes de Prades i fou guarda del refugi Ciríac Bonet a …

Era fill de Guillem V de Castellvell i de Balasqueta de Vilademuls Fruí d’un gran prestigi durant el regnat d’Alfons I i de Pere I de Catalunya-Aragó Combatiu, el rei en persona hagué d’intervenir vers 1188-89 perquè deixés en llibertat el vescomte d’Urgell Ponç de Cabrera, que ell tenia presoner Amant de les festes i de la poesia, Ramon Vidal de Besalú el celebrà en una de les seves famoses composicions Estengué considerablement les seves possessions, principalment per Siurana de Prades En morir, de retorn de Terra Santa, l’heretà en la senyoria de Castellvell la seva germana…

Cosenyor de Castellvell Arbert II de Castellvell amb el seu germà Guillem IV de Castellvell Fou el magnat de més confiança d’Alfons I de Catalunya-Aragó, a qui féu costat des de l’inici del seu regnat Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabassers, Vilanova de Prades i d’altres El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l’arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l’arquebisbe féu al rei Alfons dels seus drets senyorials sobre…

Actuà en 1173-90 al costat d’Alfons I de Catalunya-Aragó El 1187 Berenguer de Guàrdia li féu cessió del castell de Pierola, confirmada el 1190 pel rei en vida seva i de la seva filla Saurina

Mestre en arts i medicina És autor, juntament amb Andreu Martí Pineda i Jaume Siurana , de l’obra humorística Procés o disputa de viudes i donzelles , publicada a València el 1561, debat sobre quines són més aptes per al matrimoni, si les unes o les altres

Argenter de professió, fou també administrador del santuari de Misericòrdia i arxiver de l’ajuntament de Reus Deixà una dotzena d’obres manuscrites, de les quals només dues han estat modernament editades Amor al rei i a la pàtria Vinguda de Pere Joan Barceló, dit Carrasclet, en Reus, 1717-1749 1954 i Descripción de mi estimada patria, la villa de Reus 1959 Les restants són referents a història dels convents de Reus i dues de referents a Mascalbó i Siurana