Resultats de la cerca

El seu teatre, d’estructura tradicional i d’àgil diàleg, planteja sovint problemes polítics, religiosos o morals resolts de manera convencional, com La muralla 1954, una de les obres de més èxit de la postguerra espanyola Altres obres són Criminal de guerra 1951, Historia de un resentido 1956, La ciudad sin Dios 1957, La herencia 1958, etc Conreà també la comèdia Una muchachita de Valladolid , 1957 La visita que no tocó el timbre , 1950 La seva última obra fou La pasión de amar 1991, una comèdia historicista

Fou advocat de l’estat i inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València 1921-22 Durant la Dictadura de Primo de Rivera ocupà els càrrecs de director general d’administració local 1923-25 i ministre de finances 1925-30, des dels quals redactà l’Estatut Municipal 1924, introduí el sistema de “pressuposts extraordinaris”, creà el monopoli de petrolis i, durant la crisi del 1929, intentà de mantenir la paritat internacional de la pesseta per la qual cosa fou combatut, entre altres, per Francesc Cambó Instaurada la república 1931, s’exilià a…

Enginyer de camins, participà en els plans de desenvolupament franquistesEn 1967-68 fou president de RENFE i Fou membre de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas i procurador en corts 1971-75 Posteriorment detingué altres càrrecs institucionals Mort el general Franco, esdevingué ministre de comerç 1975-76 i d’obres públiques 1976-77, organitzà la Unión de Centro Democrático i ocupà encara la cartera de relacions amb la CEE 1978-80 i la vicepresidència per a afers econòmics 1980-81 abans de substituir A Suárez com a president del govern febrer del 1981 - desembre del 1982 Durant la…

Llicenciat en dret 1913, publicà diversos poemes, en català i castellà, en periòdics valencians Fundà a València la Joventut Maurista durant la Dictadura de Primo de Rivera fou conseller de l’ajuntament, membre de la Unión Patriótica i secretari particular del marquès de Sotelo Collaborà en la fundació de la Unión Monárquica 1930 Dirigent de Renovación Española durant la Segona República, fou jutjat i executat a conseqüència de l’aixecament militar del 1936

Extrem, ingressà al primer equip del Centre d’Esports l’Hospitalet la temporada 1961-62 i, al gener del 1963, fitxà pel Real Madrid, que el cedí fins a l’acabament d’aquella temporada al Plus Ultra i, seguidament, al Màlaga 1963-64, el Múrcia 1964-65 i el Mallorca 1965-66 La temporada 1966-67 passà a la plantilla del primer equip madridista Posteriorment fitxà pel Calvo Sotelo 1967-71 i l’Elx 1971-72

Migcampista, arribà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1979-80 procedent del Calvo Sotelo de Puertollano Anà cedit al Cadis 1980-81, i tornà a l’Espanyol fins el 1989 Durant set temporades fou titular indiscutible, disputà 259 partits a la Lliga i marcà 18 gols Posteriorment jugà al Centre d’Esports Sabadell 1991-93 Fou internacional juvenil, sub-21 i capità de la selecció olímpica espanyola, on competí en cinc ocasions Participà en el projecte de la revista futbolística Futgol

Davanter que debutà a la segona divisió la temporada 1966-67, amb el CF Calvo Sotelo de la seva ciutat Fitxat pel FC Barcelona, procedent del Rayo Vallecano, debutà a primera divisió el 1971 i fou campió de Copa aquell mateix any Al final de la temporada següent fou traspassat al Granada, on jugà cinc temporades 1972-77 Posteriorment fitxà pel Palència, a segona B, on acabà la seva trajectòria esportiva el 1979 Fou internacional amateur en tres ocasions al final del 1969

Extrem dret, s’incorporà al Club Esportiu Mataró el 1943 i fou cedit al Terrasense 1944-49 Després jugà al Melilla 1949-50 durant el servei militar, i després fitxà pel Real Zaragoza 1950-53, en el qual debutà a primera divisió la temporada 1951-52, on disputà 31 partits Amb l’Hèrcules jugà 12 partits més a la màxima categoria 1955-56 També jugà al Lleida 1953-55, Linense 1955-56, Elx 1956-58, Calvo Sotelo 1958-60 i Oriola 1960-61

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, després de passar pel Barcelona Atlètic ingressà al primer equip la temporada 1979-80 Disputà tres partits i retornà al filial, on jugà fins el 1984, exceptuant una cessió a l’Europa l’edició 1981-82 Després jugà al Calvo Sotelo 1984-85, Logronyès 1985-89, Sabadell 1989-91 i Europa 1991-92 Les dues últimes temporades amb el Logronyès actuà a primera divisió i superà l’aleshores rècord d’imbatibilitat a camp propi 9 partits que ostentava Zubizarreta

Davanter, a disset anys ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol i fou cedit al Vilafranca, el Badalona i el Reus Deportiu Posteriorment jugà dues temporades al Terrassa 1962-64 i tres al Sabadell 1964-67, on debutà a primera divisió al setembre del 1965 Adoptà la nacionalitat argentina del seu pare, fet que li impedí jugar amb l’Atlético de Madrid tot i haver fitxat per aquest club 1967, i marxà cedit al Calvo Sotelo Posteriorment fou traspassat al Granada 1968-71 i acabà la seva trajectòria al Real Jaén la temporada 1971-72