Resultats de la cerca

Procedent d’una família molt vinculada a la música, el 1957 es graduà a l’Escola Superior de Música de Varsòvia, on havia estudiat piano amb Margerita Trombini-Kasuro i composició amb JA Maklakiewicz i Kazimierz Sikorski Aquells anys també estudià violoncel i direcció d’orquestra El 1967 guanyà els concursos Vianna da Motta Lisboa i Marguerite Long-Jacques Thibaud París, moment a partir del qual començà una brillant carrera de solista Recuperat d’un greu accident de cotxe, enregistrà la integral de l’obra de F Chopin Impartí classes al Conservatori Serge Rakhmaninov de París 1963-73 i a la…

Després de participar en la colonització de les terres canadenques, continuà les exploracions de John Byron al Pacífic, en el curs de les quals descobrí Tahití i les illes Wallis 1767 Publicà una Relació dels seus viatges 1773

El 1787, comandant el vaixell Bounty , fou enviat a Tahití a la recerca d’arbres del pa per tal d’aclimatar-los a les Antilles La tripulació s’amotinà i l’abandonà 1789 en alta mar Fou governador de Nova Galles del Sud 1805-08

Navegant francès Per ordre del govern féu la volta al món 1766-69 en la fragata “La Boudeuse” Explorà Tahití, l’arxipèlag de Samoa, descobrí les illes Salomó la més gran porta el seu nom i arribà a les Moluques Relatà la seva expedició en el llibre Voyage autour du monde 1771, obra que assolí una gran influència Durant la guerra de la independència dels EUA comandà una esquadra El 1796 fou nomenat membre de l’Institut de France

Estudià piano amb Marguerite Long i Jean Doyen i es perfeccionà amb Robert Veyron-Lacroix El 1963 es diplomà al Conservatori de París, feu el seu debut en aquesta ciutat i inicià una carrera de concertista internacional Les seves gires l’han portat per diferents països d’Europa, Rússia, Hong Kong, Tailàndia i Tahití La seva discografia és molt àmplia i hi destaquen els enregistraments d’autors del Barroc francès i alemany com F Couperin i WF Bach Ha enregistrat també obres d’Antoni Soler Una part significativa de la seva discografia inclou obres per a pianoforte de J Schobert i…

Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica De la seva obra, que reflecteix la influència de la música popular del seu país i del jazz , cal esmentar les simfonies Jeremiah 1943, The Age of Anxiety 1949 i Kaddish 1963, els ballets Fancy Free 1943, Facsimile 1946 i Dybbuk 1974, les òperes Trouble in Tahiti 1952 i A Quiet Place 1983, l’opereta Candide 1956, inspirada en Voltaire, la comèdia musical West Side Story 1957, convertida el 1961 en una pellícula d’èxit mundial, Chichester Psalms 1965, en hebreu, per a cor i orquestra…

Durant la Segona Guerra Mundial participà en la resistència, i al mateix temps s’interessà per la pintura El 1948 anà a París, on s’associà amb pintors com Pierre Dmitrienko i Serge Rezvani, i amb escriptors com Raymond Queneau, amb el qual collaborà en algunes obres conjuntes Els anys cinquanta anà a Tahití, on practicà una pintura d’un figurativisme esquemàtic i totèmic, que desembocà en una abstracció lírica amb freqüents incursions en el geometrisme A partir del 1962, adoptà una pintura abstracta fortament expressiva i allusiva als fetitxes del món concret Entre d’altres,…

Exposà al Salon d’Automne de París i a les exposicions del grup sintetista Practicà també l’escultura Fou navegant de cabotatge A casa d’Émile Schuffenecker prengué contacte amb Paul Gauguin en tornar aquest de Martinica 1888, el protegí econòmicament i li comprà obres En anar Gauguin a Tahití esdevingué, en certa manera, el seu conseller i apoderat i rebé una interessant correspondència, que va del 1891 al 1903 i que fou publicada el 1918 Lettres de Paul Gauguin à Daniel de Monfreid Féu, segons obres de Gauguin, els gravats de la primera edició de Noa-noa 1929 S'establí al…

Incorporat a la marina reial 1755, comandà tres expedicions que el consagraren com el capdavanter de les modernes exploracions científiques Durant la primera 1768-71, efectuada amb la nau “Endeavour”, observà des de Tahití la conjunció de Venus i el Sol i reconegué una extensa àrea del Pacífic meridional, fet que li permeté de negar l’existència d’una Terra Australis El caràcter oceànic de l’hemisferi sud fou confirmat pel segon viatge 1772-75, en el curs dels quals, amb els vaixells “Resolution” i “Adventure”, solcà l’Antàrtic i arribà als 71° de latitud Sud En el darrer viatge…

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món especialment de l’Orquestra Filharmònica de Nova York fins a arribar a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a la composició La seva Jeremiah Symphony ,…