Resultats de la cerca

Formà part de l’Associació Ciclista La Marina entre el 1944 i el 1945 Guanyà el Campionat d’Espanya de motociclisme 1956, i participà en proves com les 24 Hores de Montjuïc Fou president del Club Ciclista Tibidabo

Competí pel Club Natació Montjuïc, el Tibidabo Club Atlètic i l’Associació Esportiva l’Hospitalet Fou campió de Catalunya dels 5000 m 1987, 1988 i dels 3000 m obstacles 1985 En els Campionats d’Espanya guanyà un bronze en els 3000 m obstacles 1984

Treballà en la construcció de la primera línia fèrria del país, entre Barcelona i Mataró 1848, i en la seva prolongació fins a Girona i posteriorment fins a Cervera de la Marenda Construí el ferrocarril de cremallera de Monistrol a Montserrat i el funicular del Tibidabo

Fou un dels introductors del cartellisme a Catalunya, especialment el publicitari i esportiu, en la primera dècada del segle XX Entre les seves obres inspirades per l’esport hi ha Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem 1897, Una ciclista , C opa Catalunya 1908, Auto Garatge Central 1901 o el cartell de la Copa Tibidabo del Reial Automòbil Club de Catalunya 1914

Primer marquès d’Alella 1889 Participà en importants empreses bancàries i industrials Fou diputat a les corts per Barcelona 1876-78 i 1881-89 i senador 1891 i defensà el proteccionisme El 1893 fou alcalde de Barcelona, però dimití uns quants mesos després El 1901 finançà l’edificació de l’ Observatori Fabra , al Tibidabo És autor d’un Código o deberes de buena sociedad 1884

Inventà un fàcil mètode d’enllumenat elèctric i fundà a Boston la Somerville Electric Light Company i més tard la Makefield Light Company Ocupà llocs de direcció en importants empreses nord-americanes Creà les primeres centrals hidroelèctriques de l’Amèrica Llatina Brasil, Mèxic i l’empresa Electrical Development Company, que aprofità els salts d’aigua del riu Niàgara L’any 1908 fomentà l’estudi i el projecte d’electrificacions de la indústria catalana a partir de l’explotació de la força hidràulica de l’Ebre i dels seus afluents Segre, Noguera Pallaresa amb aquesta finalitat el 1911 promogué…

La seva “Pasta pectoral”, profusament exportada a l’Amèrica Llatina, fou un dels primers específics preparats al nostre país Organitzà un important laboratori farmacèutic que duu el seu nom Doctor Andreu i establí mercats a l’estranger S'interessà també per l’urbanisme i fou l’impulsor de les noves urbanitzacions a Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, i de les installacions del Tibidabo Fou president honorari de tots els collegis farmacèutics d’Espanya

El 1904 es traslladà, exiliat, a Catalunya A Barcelona realitzà la millor part de la seva obra botànica preparà un notable herbari, i l’extraordinària Exsiccata Plantes d’Espagne , amb més de 10 000 tàxons destinats a subscriptors especialitzats El 1936 retornà a França És autor de Flore de Catalogne, Additions et comentaires 1917, Catálogo del herbario barcelonés 1918, Plantes d’Espagne 1926-30, La flore du Tibidabo 1931, Catálogo de la flora del Rif Oriental 1933, etc

Aprengué l’ofici de jardiner a catorze anys i es formà autodidàcticament en viatges a París, Mallorca, Espanya i Itàlia Feu jardins a Alacant, a s’Agaró, a Camprodon, a Alpens, al Tibidabo de Barcelona, etc Després, essent soci industrial del GATCPAC des del 1931, collaborà a D’Ací i d’Allà i a la revista AC defensant la naturalitat i la no discriminació de plantes poc valorades als jardins En contacte amb els membres del grup, realitzà, entre altres, els jardins de la Universitat de Barcelona 1934 i fundà la revista Horticultura i Floricultura 1933

Filla de Josep Llimona  i germana de Rafael Llimona De vocació tardana 1937, fou deixebla de Rodolfo Castagnino a Chiviari Itàlia el 1938 Casada amb el pintor Domènec Carles , exposà sovint amb ell Se centrà en el nu femení, el retrat i l’estatuària religiosa, dins un concepte més proper al Noucentisme tardà que a l’estil del seu pare Féu el monument al Doctor Andreu al Tibidabo Barcelona, i el conjunt de Sirenes dels Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar Té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona, a la collecció Sala de Barcelona, actualment cedida al monestir de…