Resultats de la cerca

Es formà dins el cercle dels artistes que introduïren a Venècia, on pràcticament desenvolupà tota la seva activitat, el manierisme de tendència romana, toscana i emiliana Les primeres obres documentades Sant Sopar 1547 San Marcuola, Venècia, Lavatori dels peus ~1550 Museo del Prado, Madrid, Miracle de l’esclau 1548 Accademia, Venècia, mostren les característiques essencials del seu estil abundor d’artificis compositius i riquesa d’escorços i de perspectives sota el denominador comú d’un dinamisme trepidant, expressat amb tècnica llampant i, en particular, amb l’ús fogós del color i dels…

Estudià a Itàlia, on rebé la influència de Ticià i del Tintoretto Pintor de retrats collectius, la seva obra, conservada sobretot al Rijksmuseum d’Amsterdam, representa un avenç en la composició respecte a la de Dirck Jacobsz

Deixeble de Francisco Rizi Hom destaca en les seves obres la preponderància donada al paisatge, a la manera de l’escola veneciana d’un Tintoretto La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú ofereix una mostra completa del seu art

Jugà al Cibes, al Betània-Patmos, als equips madrilenys de l’Alcalá i el Real Canoe, on fou campeona de Lliga, i al Tintoretto, amb el qual aconseguí l’ascens a primera divisió 1987 Formà part de la selecció catalana i de l’espanyola en diverses ocasions

Deixeble de FFloris, anà després a Itàlia, on treballà amb Tintoretto, de qui rebé una certa influència, com també de PAertsen Conreà especialment el retrat, temes religiosos i mitològics El seu estil acusa un cert manierisme De la seva producció cal destacar Sant Pau a Efes i Apollo i les Muses Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles

Format amb DMazza, viatjà a Venècia 1614 i a Roma, on copià obres de Ticià Accademia Carrara, Bèrgam El 1614 s’installà definitivament a Venècia, on desplegà una àmplia activitat Noces de Canà , 1622, Scuola di San Marco Circumcisió , 1629, Museo de Treviso, que significà el recobrament de les tradicions locals, en particular l’exaltació del color, bandejat aleshores pel manierisme de Tintoretto i els seus seguidors

Format amb GBellini i Giorgione, treballà a la Llombardia 1521-22, frescs de la Passió, catedral de Cremona, a l’Emília 1528, frescs de l’església de Madonna di Campagna, Piacenza i principalment a la zona del Vèneto Mare de Déu de la Misericòrdia 1515, a la catedral de Pordenone frescs de la catedral de Treviso 1520 i de l’església de San Rocco 1528-29, a Venècia, aquests destruïts Destacat representant del corrent manierista, el seu estil monumental i refinat anuncià l’art d’Il Tintoretto

Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular

És autor de pintura religiosa i retratista Travessà una etapa manierista, en la qual establí relació amb El Greco Fou influït per la pintura flamenca i per Ticià, per Tintoretto i pel Veronese Bé que de temàtica religiosa, les seves obres constitueixen veritables escenes campestres i casolanes Centrà el seu interès, més que en el tema de l’obra, en els components de l’acció i en allò de més quotidià i no transcendent que hi figura La seva pintura canvià i eixamplà la temàtica pictòrica de l’època, i constitueix una fita de l’evolució del realisme en la pintura Tècnicament superà…

Esposada pel rei persa Assuer , aconseguí de salvar la vida dels seus correligionaris i de frustrar, així, els plans d’extermini del primer ministre Aman, i féu girar la voluntat reial contra els perseguidors dels jueus Aquests fets, de poca versemblança històrica, semblen ésser l’origen de la festa jueva dels Purim La història d’Ester apareix representada al baptisteri paleocristià de Dura-Europos s III Les illustracions posteriors d’aquest tema o bé segueixen cicles narratius —arquivoltes de la portalada nord de la catedral de Chartres s XIII, tapissos flamencs s XV-XVII i…