Resultats de la cerca

És autor d’una obra descriptiva important de tota la Terra, coneguda a través de Ptolemeu, el qual, bé que la criticà, s’hi basà i n'extragué moltes dades Marinos enllaçava amb la tradició d’Eratòstenes, Hiparc i Posidoni pel que fa a la geografia matemàtica i la cartografia, però el seu mèrit principal és d’haver enriquit les cartes geogràfiques amb nombroses dades noves

Durant el seu regnat, la ciutat mantingué estretes relacions comercials amb Israel i proveí de materials i obrers els reis David i Salomó per a la construcció d’edificis Féu construir el port d’Ēlat i millorà el port de Tir

Deixeble de Plotí i especialment preocupat per la temàtica eticoreligiosa, amb els seus quinze llibres Contra els cristians , que Teodosi II féu cremar el 435, volgué apartar la intellectualitat pagana d’una religió que considerava irracional Influí sobre l’Occident medieval, sobretot amb l' Isagoge , o introducció a les Categories d’Aristòtil, que Boeci traduí al llatí i on era plantejat el problema dels universals un dels temes abordats en l’obra i que ha estat més tradicionalment conegut és el tipificat en l' arbre de Porfiri

Fill i successor de Guillem III de Montferrat, es casà amb Teodora de la qual se separà, germana d’Isaac II Àngel auxilià decisivament l’emperador contra els seus enemics de l’interior Entrà a Tir el 1187 la defensa contra el setge de Saladí li valgué la possessió de la ciutat Es casà 1190 amb Isabel d’Anjou, reina de Jerusalem, però hagué de vèncer, amb l’ajuda de Felip II August de França, la resistència de l’exrei consort Guiu de Lusignan, defensat per Ricard I d’Anglaterra Morí a les mans d’un membre de la secta dels assassins

Format a l’escola de Tir Esportiu de Barcelona, fou campió d’Espanya juvenil 1997 i subcampió del món júnior en carrabina d’aire 1998 Fou campió d’Espanya absolut en carrabina 3 × 40 2005, 2007 i subcampió en posició estirat 2004 Participà en diversos Campionats del Món i d’Europa i en els Jocs Mediterranis També formà part de la selecció catalana

Membre del Tir Arc Olesa, fou un dels pioners del tir amb arc nu a Catalunya durant la dècada de 1970 Els anys noranta guanyà dos Campionats d’Espanya de tir de camp i un d’arc estàndard a l’aire lliure Al mateix temps dirigí el Club d’Arquers de la Vall Moronta-UAB, conegut posteriorment com Club Arquers Cerdanyola del Vallès El 2005 guanyà un nou Campionat d’Espanya de tir de camp, que se sumà als nombrosos títols de campió de Catalunya Fou director tècnic i vicepresident de la Federació Catalana de Tir amb Arc

Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968 en la modalitat de tir al plat El 1979 fou durant sis mesos vicepresident de la Federació Espanyola de Tir Olímpic, de la qual esdevingué el màxim responsable de la secció de tir al plat El 1967 la seva ciutat natal li lliurà la medalla de plata al mèrit esportiu

Pionera del tir amb arc femení català, s’incorporà al Club d’Arquers de Catalunya poc després de la seva fundació l’any 1949 Guanyà nou Campionats de Catalunya de tir amb arc consecutius 1952-60 Es proclamà campiona d’Espanya individual en cinc ocasions 1953, 1954, 1956, 1958, 1959 i també fou cinc vegades campiona d’Espanya amb la selecció catalana 1951, 1953, 1955, 1958, 1960 Durant els anys cinquanta guanyà nombrosos torneigs de tir amb arc, com el Torneig Internacional Postal Copa Seefab, la Copa Llatina, el Campionat del Vallès, el Premi Misteriosa…

Començà a practicar el tir al Tiro Nacional de Barcelona el 1966 i s’especialitzà en carrabina d’aire comprimit Més tard ingressà com a vocal a la junta directiva de la Federació de Tir Olímpic de Barcelona, de la qual fou secretari 1969-73 i president 1973-78 Promogué totes les modalitats de tir, especialment la d’aire comprimit Creà el Trofeu Josep Sabaté de carrabina i pistola d’aire, competició que se celebrà durant dotze anys També feu cobrir la galeria de tir del Tiro Nacional, que fou la primera galeria de tir coberta d’…

Aficionat a la caça i al tir al plat, el 1941 es feu soci de la Societat de Caçadors de Reus El 1958 fou nomenat delegat provincial de Tarragona de tir al plat, i el 1963, president de la Federació Provincial El 1986 assumí el càrrec de president del Club de Tir al Plat Tarraco, i durant el seu mandat el convertí en un dels referents de Catalunya Rebé el plat d’or i la medalla de plata al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Tir Olímpic