Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona, fou quatre vegades campió de Catalunya, en relleus 5 × 50 m lliure 1921, 1924 i 4 × 200 m lliure 1922, 1923 Fou cinc vegades campió d’Espanya, en 100 m lliure 1923, 1924 i relleus 4 × 200 m lliure 1922, 1923, 1926 També fou cinc vegades doble recordista català i estatal en relleus 5 × 50 m lliure 1922-26 i un cop en relleus 4 × 200 m lliure 1926 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, on nedà els relleus 4 × 200 m lliure, i disputà un partit amb la selecció de waterpolo

S’inicià al Sant Pere de Terrassa i, posteriorment, s’incorporà a la Unió Manresana, filial del Bàsquet Manresa Jugà com a pivot al CB Vic de la Lliga EBA, el CB Valls de la LEB 2 2001-03, el CB Plasència 2003-04 de la Lliga LEB i retornà al Bàsquet Manresa, on jugà fins el 2009 Després, fitxà per l’Unicaja de Màlaga 2009-11, el Banca Cívica de Sevilla 2011-12, el Lagun Aro de Sant Sebastià 2012-13, el CB Estudiantes 2013-14, el CB Valladolid 2014, el grec Koroivos BC 2014-15, el letó VEF Riga 2015-16 i des de la temporada 2016-17, jugà amb el Doukas grec Ha estat internacional amb Espanya en…

Davanter centre, procedent de l’Osasuna, la temporada 1940-41 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà 29 partits i marcà 18 gols

Un dels més importants del seu temps a València De família d’artistes, aprengué al taller del seu pare el modelatge en fang, i a l’escola del pintor Evarist Munyós estudià dibuix Amplià estudis més tard a Madrid i a Roma, costum que aleshores començava a instituir-se Les seves obres són molt extenses, d’un estil molt correcte, que delata ja, clarament, la transició de les arts cap al que fou més tard el neoclassicisme Les més importants i conegudes són la façana del palau del marquès de Dosaigües, obra realitzada amb el pintor Hipòlit Rovira, l’estàtua de Carles III que corona el Palau de…

Treballava de tipògraf a Londres i, assabentat de les persecucions que els anarquistes sofrien a la península Ibèrica procés de Montjuïc, decidí d’atemptar contra Antonio Cánovas del Castillo, cap del govern espanyol A París rebé ajut econòmic de Henri Rochefort i dels insurgents cubans Anà a Madrid, on fingí d’ésser periodista, i seguí Cánovas al balneari de Santa Águeda Àlaba, on l’assassinà disparant-li tres trets 8 d’agost de 1897 Fou condemnat a mort i executat a garrot

Deixeble de l’acadèmia de Sant Carles i de Josep Vergara Fou acadèmic de mèrit vers el 1803 És autor d’obres religioses a esglésies d’Ibi, Cinctorres, Morella, Calig, Algemesí, Castelló de la Plana, etc Té un Sant Roc i un cap d’estudi a l’acadèmia de San Fernando

Format a Madrid i, amb Ignasi Vergara i Vicent Gascó, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on fou acadèmic de mèrit 1773, director d’arquitectura 1791 i director general 1793 És autor, entre d’altres, de l’obra nova de la universitat i de la capella del beat Gaspar Bono de l’església de Sant Sebastià, a València

Deixeble d’Ignasi Vergara fins el 1763 i de l’acadèmia de Sant Carles, d’on fou acadèmic emèrit el 1773 i també de San Fernando 1779 Fou tinent director honorari d’escultura 1781 i acadèmic conserge-taxador de Sant Carles 1787 Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i collaborà al retaule de la Mare de Déu del Lledó, a Castelló de la Plana

Ajudant de fra Tomàs Vicent Tosca, la seva obra més coneguda és la que es refereix a la talla de retaules, com els majors de Sant Miquel, Sant Bartomeu i el Pilar, a València, i el de la parroquial de Sueca El 1713, sota la direcció de Francesc Vergara el Major , treballà com a escultor en la portada principal de la catedral de València Fou també autor de la capella de la Comunió de la parròquia de Torrent

Format amb Salvador Gurri a Barcelona, amb Ignasi Vergara a València i amb Francisco Gutiérrez a Madrid Alumne de San Fernando, hi esdevingué acadèmic de mèrit Treballà per al portal de l’església del monestir de Montserrat i per a l’església de la Mercè de Barcelona, on entre altres obres féu la imatge de Santa Maria de Cervelló , que presidia —abans del 1936— el seu altar Estilísticament s’inscriu en la transició entre barroc i neoclàssic