Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Antoni Viver
Literatura catalana
Escriptor.
Feu estudis eclesiàstics i exercí de vicari en diverses poblacions, fins que el 1912 fou nomenat rector de Vall-llobrega Com a escriptor, publicà diversos articles i poemes en publicacions gironines El Geronés , El Deber , El Faro i, més assíduament, a Vida i barcelonines La Veu de Catalunya i Cu-cut Escriví el drama històric en tres actes i en vers Cap d’estopes 1901 i la peça teatral en prosa Tartufisme El 1919, la collecció “Lectura Popular” recollí diversos dels seus poemes al volum Poesies 1919 Són composicions d’herència romàntica que prenen com a temes principals la natura i la…
,
Carles Viver Arza

Carles Viver Arza
BM Granollers
Handbol
Jugador d’handbol.
Extrem esquerre format al planter del BM Granollers, debutà amb el primer equip la temporada 1991-92 Jugà sempre en el club vallesà fins que es retirà, el 2008, tret d’una temporada 1999-2000, que passà pel Teucro Guanyà dues Copes EHF 1995, 1996 i una Copa Asobal 1994 Disputà sis partits amb la selecció espanyola Posteriorment fou l'entrenador de l'equip femení del BM Granollers, que la temporada 2013-14 aconseguí l'ascens a la Divisió d'Honor femenina i la Copa Catalunya Des del 2014 és l'entrenador de l'equip masculí del Fraikin BM Granollers El 2016 fou seleccionador de la selecció…
Tomàs Viver i Aymerich
Paisatge , de Tomàs Viver i Aymerich
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a l’acadèmia Baixas de Barcelona i a Llotja, en morir el seu pare hagué de deixar els estudis per a portar amb el seu germà el taller de decoració familiar de Terrassa Exposà individualment sovint a Barcelona i a Terrassa, i participà en exposicions oficials de Barcelona i Madrid El 1914 fou cofundador del gremi d’artistes de Terrassa, on fou professor de dibuix a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis Bàsicament paisatgista, són escenaris freqüents dels seus quadres els voltants de Mura, la Mata Bages i el Montseny, a part, naturalment, Terrassa El seu estil, amant de llums properes al…
Carles Viver i Pi-Sunyer

Carles Viver i Pi-Sunyer (2013)
© Generalitat de Catalunya
Dret
Jurista.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1977, fou catedràtic de dret constitucional d’aquesta universitat en 1987-90 i, a partir d’aquest any, de la Universitat Pompeu Fabra Entre els anys 1992 i 2001 fou magistrat del Tribunal Constitucional espanyol, òrgan del qual exercí la vicepresidència 1998-2001 Posteriorment fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Autonòmics 2004, des d’on participà com a tècnic en els treballs de redacció de la proposta de reforma de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 Continuà en aquest càrrec quan, el 2016, es reconvertí en Institut d’…
Francesc Diago
Historiografia catalana
Historiador.
Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578 i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Fou nomenat cronista de la Corona d’Aragó el 1615, poc abans de la seva mort Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599 publicà la Historia de la provincia de…
Francesc Diago
Literatura catalana
Historiador.
Vida i obra Dominicà 1578 i cronista de la Corona d’Aragó 1615 Publicà, entre altres obres, una Historia de la provincia de Aragón de la orden de predicadores Barcelona 1599 ed facs 1999, el primer volum dels Anales del Reino de Valencia València 1613 i nombroses biografies, com ara la de Vicent Ferrer Barcelona 1600 i 1611 Destaca la seva Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona Barcelona 1603 ed facs 1994, on aporta molts documents inèdits arriba fins el 1603, però des de Ramon Berenguer IV 1162 es redueix a una història episcopal, llevat de quan fa…
Francesc Diago
Historiografia
Historiador.
Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior 1603 de Sant Onofre de València Fou nomenat cronista de la corona d’Aragó el 1615 Publicà Historia de la provincia de Aragón de la orden de los predicadores 1599, Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona 1603, la més important de les seves obres, en què aportà molts documents inèdits, entre els quals la lletra de Carles el Calb als barcelonins, del 877 arriba fins el 1603, però des de la mort de Ramon Berenguer IV 1162 es redueix a una història episcopal…
Robert Cano Merino
Altres esports de combat
Lluitador.
Competí en la modalitat de lluita lliure amb el Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Assolí onze títols de campió de Catalunya 1989-96, 1998-2000 i tretze d’Espanya en diferents categories de pes, set en 74 kg 1987, 1989-93, 1996, dos en 82 kg 1994, 1995 i quatre en 85 kg 1998-2001 El 2001 abandonà l’alta competició i exercí d’entrenador al Club de Lluita Baró de Viver
Pedro Asensio
Altres esports de combat
Lluitador.
Membre del Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona, guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya de lluita grecoromana 1971, 1972 Al final dels anys vuitanta ocupà la presidència de la Federació Catalana de Lluita
Isidre Vilaró i Codina
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Llicenciat en filosofia i lletres 1901 i dret 1903, s’establí a Calaf, on exercí d’advocat i de secretari de diversos ajuntaments de la zona El 1918 publicà el recull de poemes De mon ermot i del verger d’Horaci És autor també de versions catalanes d’Horaci Obres de Q Horaci i l’ Epístola als Pisons , totes dues del 1922 Deixà, inèdites, moltes poesies
,