Resultats de la cerca

Fill de Joan de Montcada i de Luna, baró de Xiva Era prior major de Tortosa i fou president de la generalitat de Catalunya 1470 El 1474 fou nomenat bisbe de Vic, però no hi residí, i actuaren en nom seu bisbes titulars Féu reunir sínodes a Vic 1474 i a Manresa 1481 Estigué molt de temps a les corts de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1493 fou nomenat bisbe de Mallorca, i el 1496, de Tarassona, on emprengué la reforma de la clerecia i acabà les obres del claustre de la catedral

Castellà de Trani Fill del baró d’Aitona Pere III de Montcada i de Vilaragut Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja 1499-1503, amb qui estava emparentat, i del Gran Capità 1503-04 Alexandre VI el nomenà 1500 comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina Fou mestre justicier i virrei de Sicília 1509-16 almirall 1518, conquerí Gerba 1520 lluità contra França 1521-24 i fou capturat a Marsella Alliberat 1525, fou un dels signataris del…

Estudià al Conservatori de València i amplià la seva formació musical a Madrid, on el 1963 obtingué les màximes qualificacions en oboè, composició i piano Estudià direcció orquestral amb F Ferrara a Itàlia i després prosseguí els estudis a Viena, on fou deixeble de H Swarowsky i K Österreicher El 1963 fundà, a Madrid, l’Orquestra Nacional Universitària, i quatre anys més tard guanyà el Concurs Internacional de Besançon 1967 Entre els anys 1970 i 1974 dirigí l’Orquestra Simfònica de València, tasca que compaginà amb actuacions als Països Baixos i Portugal, on fou nomenat director de l’…

Lluità a Bailèn 1808 i fou ferit i deportat a França Establert a València, lluità contra els carlins a Xiva 1836 Cap de presons, reformà diverses penitenciaries del País Valencià i hi fomentà el treball manual dels presos

Estudià lleis i fou 1860 degà del collegi d’advocats de València Afiliat al partit progressista, prengué part com a milicià nacional en les accions de Xest i Xiva durant la primera guerra Carlina Fou membre de la junta revolucionària 1854, diputat a corts 1865 i president de la diputació provincial de València 1874-75

Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella Canal de Navarrés i posteriorment organista de Xiva Foia de Bunyol Deixà composicions de tema religiós

Estudià a Barcelona, on treballava de barber per pagar-se la carrera, que acabà el 1905 S'especialitzà en cirurgia amb Enric Ribas i Ribas, a l’Hospital de la Santa Creu, del qual el 1921 fou nomenat director del servei de cirurgia Collaborà a la revista Monografies Mèdiques amb el treball La cirurgia en els processos abdominals aguts 1926, i fundà la Clínica Corachan 19 de maig de 1921, entitat privada que publicà uns Anales 1925-35 d’aparició irregular Presidí 1932-34 l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques Fou nomenat 1933 professor lliure de patologia quirúrgica de la Universitat…

Començà la seva formació musical a Algemesí i el 1833 ingressà en l’orde dels jerònims Amb l’exclaustració del 1835, segons la major part de les fonts, es traslladà a Montserrat, on actuà d’organista De fet, però, el monestir montserratí també fou exclaustrat en el mateix període, de manera que és difícil de corroborar aquesta dada Més tard entrà com a músic de batalló a València i d’aquí passà a ser organista, mestre de capella i mestre de música a Xella i a Xiva Amb posterioritat a aquests càrrecs, ja no hi ha notícies sobre la seva activitat

Participà en el setge de Borriana 1233 i en la batalla d’Enesa amb Bernat Guillem de Montpeller o d’Entença, el qual ell succeí com a cap suprem de les tropes establertes en aquell lloc per a preparar la conquesta de València 1237 Actuà com a testimoni en la capitulació d’aquesta ciutat, i hi obtingué cases i terres 1238, com també els llocs de Xiva i Pedralba Es passà, tanmateix, a les files dels sarraïns de Xàtiva, cosa que portà desordre entre els súbdits ja sotmesos a Jaume I més tard obtingué el perdó del rei

Visqué gairebé sempre a Morella El 1827 fou capità d’un batalló que foragità els malcontents de la Tinença de Benifassà Format a l’Acadèmia de Sant Carles, esdevingué acadèmic de Belles Arts a València Pintà moltes obres per a esglésies de la comarca, entre les quals es conserven l' Assumpció , el Sant Felip Neri i la decoració de la capella de la comunió, de l’arxiprestal de Morella, diverses obres al fresc i al tremp a Forcall, Sorita, Cinctorres, Herbers, Xiva de Morella, i l’admirable mural d’Herbesset El Museu de Belles Arts de València en conserva alguns quadres històrics,…