Resultats de la cerca

Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1983, inicià la carrera acadèmica i docent al Collegi Universitari de Girona el 1974 Catedràtica de filologia llatina i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona UdG des de la seva creació l’any 2004, s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura llatina del Renaixement segles XV i XVI a la corona catalanoaragonesa, sobre la qual ha publicat nombrosos treballs Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen…

Conegué PSeurat el 1884, i el 1886 la seva activitat era enterament neoimpressionista amb tècnica divisionista Seguint molt de prop les teories òptiques del seu mestre Seurat, analitzà minuciosament totes les intensitats de la llum sobre els paisatges, persones i objectes D’altra banda, la seva temàtica és simbolista, fortament influïda per PPuvis de Chavannes

De formació acadèmica Brusselles, 1916-18, rebé les influències del cubisme i del futurisme 1923, particularment de GDe Chirico Amb un grup de companys belgues, entre ells el músic ELTMesens, formà el grup belga surrealista L’any 1926, a París, prengué contacte amb el surrealisme francès per mitjà de LAragon, i es lliurà de ple a la pintura a partir del 1927 Fou un dels primers pintors plenament surrealistes A través d’una tècnica realista i acadèmica, cercà la identitat dels objectes mitjançant llurs formes convencionals per les quals són designats en la vida…

Ultra la poesia Versi sciolti, 1757 Tragedie, 1771, conreà la història literària i, sobretot, la crítica A Lettere virgiliane 1757 atacà Dant i també la poesia acadèmica del s XVIII Ha estat considerat l’introductor de la Illustració a Itàlia

Autodidacte, el 1950 fundà el Grup d’Aquarellistes de les Balears Pintà paisatges dins una tendència neoimpressionista, amb una tècnica personal i colors càlids Començà amb una factura acadèmica, afinant molt el dibuix, i evolucionà cap a una forma subjectiva, emmotllada a les exigències de l’època

Membre de l’Academia de San Fernando i assistent de Sabatini És autor, per encàrrec de Carles III, de l’església del Temple de València 1761-80, sòbria i acadèmica, malgrat alguns elements decoratius rococó, on adoptà les típiques cobertes ceràmiques valencianes a la cúpula i a les torres

Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Fou distingit a salons de Barcelona, Madrid i Berlín Formà part —presentat per Eduard Aunós— de l’orsià Tercer Salón de los Once de Madrid 1945 Fou un dels conreadors més coneguts de la natura morta acadèmica, durant els anys trenta i quaranta

Especialista en l’estudi dels moviments socials, la corrupció, la violència política i la sociologia política Es doctorà a l’Institut Universitari Europeu i ha estat professora d’aquesta universitat i de la Universitat de Florència És fundadora i coeditora de la revista acadèmica European Political Science Review

Fou un dels fundadors de la tipografia L’Acadèmica, de Barcelona Organitzà el primer Congrés Nacional de les Arts del Llibre, a Barcelona 1911, i fou jurat de la secció tipogràfica de l’Exposició Internacional d’Arts Gràfiques de Leipzig 1914 Fou collaborador de diverses publicacions del ram d’arts gràfiques

Es formà a l’escola de Sant Carles, on arribà a acadèmica de mèrit Presentà la seva obra a diverses exposicions del País Valencià 1845-46 Fou una excellent miniaturista sobresurten el retrat del Baró de Santa Bàrbara i el quadre de gènere Fumadors , del Museu de Belles Arts de València