Resultats de la cerca

Format a les acadèmies de Roma, on visqué molt temps Fou un típic exponent d’un sòlid academicisme, patent en els seus retrats, figures i composicions, mentre que com a paisatgista fou ja influït pel pleinairisme, especialment des que conegué l’obra de Rusiñol i de Mir

Format a Llotja amb José Ruiz Blasco i Antoni Caba Fou pensionat per l’Acadèmia de Sant Jordi el 1908 Participà en nombroses exposicions collectives, i en feu diverses d’individuals a Barcelona Conreà el nu i el retrat, dins un academicisme d’una sòbria perfecció

Collaborà a “La Publicidad” Escriví un únic llibre de poemes, Notes poètiques Poesia és llibertat 1906, en el qual defensa la llibertat creadora i es distancia de l’academicisme i el floralisme poètics Traduí Estances 1907, d’Umar Kayyam, i Poesías líricas 1930, de Hafiz pseudònim de Kwaha Shamsudin Mohamad

Fonamentà el seu academicisme en l’harmonització suau dels tons i en l’elegància convencional de les formes Sobresortí com a retratista de l’aristocràcia i de la cort imperial Retrat d’Alfred Bruyas 1840, Autoretrat 1852, Retrat de Napoleó III 1865, pintures allegòriques de l’Hôtel Pereire, Fedra 1880

Fou influït per l’academicisme de Roma, on treballà El seu estil manierista uneix la grandiositat La Cena , 1567, Brusselles a l’elegància, a la manera de Fontainebleau Tríptic de la Història de la Mare de Déu , Museo del Prado Féu cartons per a tapissos i dissenys per a vitralls

Es formà a Llotja 1949-56 i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1956-59 de Barcelona Derivà de l’academicisme inicial vers un informalisme amb escasses referències a elements concrets Formà grup amb els pintors Maas i Mensa i amb ells ha realitzat alguns escrits teòrics

Fou influït per Courbet, pel tenebrisme de Josep de Ribera, i també per l’orientalisme Profusament guardonat i defensor acèrrim de l’academicisme oficial, impedí que l’Estat francès acceptés el llegat de l’obra de Toulouse-Lautrec El Musée National Bonnat, de Baiona, es nodrí de la seva collecció particular

Seguidor de Giotto, fou un dels representants de l’academicisme eclèctic florentí Les seves obres mostren elements giottescs, sienesos i del gòtic internacional i, alhora, una accentuació del caràcter popular frescs a la sagristia de l’església de San Miniato, Florència, al Camposanto de Pisa 1391-92 i al Palazzo Publico de Siena 1407

Estudià a París Collaborà amb Barthélemy Guibal estàtua de Lluís XVI a Nancy, 1755, el qual substituí com a escultor de cambra del rei Estanislau de Polònia 1757 Conreà la ceràmica a partir del 1762 i obrí una fàbrica de porcellana a Hastierres-Lavaux 1785 Hom el classifica dins un academicisme clàssic Retrat de Voltaire , Musée d’Épinal

President de l’Academia das Ciencias de Lisboa Partidari de l’estètica del s XVIII i preocupat per l’academicisme, el seu teatre manifesta un cert preciosisme Són obres seves A severa 1901, A ceia dos cardeais ‘El sopar dels cardenals’, 1902, O Paço de Veiros 1903, Rosas de todo o ano 1907, O reposteiro verde 1917 Conreà també la lírica Sonetos , 1916