Resultats de la cerca

Jesuïta el 1687, fou ordenat de sacerdot 1700 Des del 1702 es dedicà a la redacció dels Acta Sanctorum , obra de la qual esdevingué director el 1723 Mantingué una activa i erudita correspondència amb el lullista mallorquí Jaume Costurer publicada el 1915 De la seva producció cal destacar els Acta beati Raymundi Lullii 1707 destinats als Acta Sanctorum , els Tractatus praeliminares de patriarchis alexandrinis 1707 i sobretot el Martyrologium Usuardi monachi 1715-17

Es doctorà en farmàcia Fou nomenat governador civil de Balears abril del 1931, càrrec que deixà quan, per renúncia de Manuel Azaña a l’acta de Balears, li correspongué una acta a l’assemblea constituent, el 6 d’octubre següent Candidat pel Front Popular per Menorca a les eleccions del 1936 i governador civil de Madrid del febrer al 20 de juliol de 1936, passà a exercir càrrecs dins el govern republicà Exiliat a Mèxic, hi dirigí una editorial i fou professor de l’Escuela de Altos Estudios Mexicanos Tornà d’Amèrica dos mesos abans de morir

Fou confessor de Margarida Beaufort, mare d’Enric VII d’Anglaterra, i amic d’Erasme i de Thomas More Bisbe de Rochester 1504, en començar la reforma protestant es destacà com a controversista, principalment amb el tractat De Veritate Corporis et Sanguinis Christi in Eucharistia 1527 La seva defensa de Caterina d’Aragó i la negativa a reconèixer l’acta de successió en determinaren l’empresonament 1534, durant el qual fou creat cardenal 1535, i el seu refús de l’acta de supremacia el portà a ésser acusat de traïció, i fou decapitat Fou canonitzat el 1935 La seva festa…

Investigà a fons en els arxius vaticans i catalans, i especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona, i aprofundí sobretot els temes relacionats amb la història de la cultura i de la política internacional catalanes Fou professor a Münster, i després, durant molts anys, a Friburg Les seves obres principals són Acta Concilii Constantiensis 1896-1928, Aus den Tagen Bonifaz VIII 1902, Papstum und Untergang des Templerordens 1907 i, sobretot, les notabilíssimes Acta Aragonensia 1908-22 Fou president de la Görresgesellschaft, i per la seva iniciativa aquesta societat començà a…

Fou, juntament amb Jaume Miret, un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de ponent Pionera en el camp de la matemàtica moderna, collaborà a les escoles d’estiu i fundà el Consell Català d’Ensenyament En les eleccions del 1977 guanyà una acta de senadora, en les del 1979 un escó de diputada al Parlament de Madrid, que renovà en les eleccions del 1982, i en les del 1984 una acta de diputada al Parlament de Catalunya, en els quatre casos per Lleida i representant CDC En les eleccions municipals del mateix any fou elegida regidora a l’ajuntament de…

Filla segurament del duc Eudes-Enric I de Borgonya i de Garsenda de Gascunya i neboda del rei Hug I de França Sembla que primerament es casà amb el vescomte Arnau I de Gabardà i després, poc abans del 994 data en què actua ja com a comtessa en un judici celebrat a Castellnou dels Aspres, amb el comte Bernat I Tallaferro de Besalú Figura al costat del seu marit en una donació a Ripoll 996, en l’acta d’elecció d’Adalbert per a abat de Santa Maria de Besalú 1006 i en l’acta de fundació i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, que ocupà el seu fill Guifré 1017 Signà el…

Llicenciada en economia per la Universitat Pompeu Fabra 1998, on cursà un màster 2000, aquest any anà als Estats Units i, després d’obtenir un màster, es doctorà per la Universitat de Harvard 2006 La seva trajectòria acadèmica comprèn, entre d’altres, la participació com a assessora i experta en diversos organismes i institucions, entre els quals hi ha el Fòrum Econòmic Mundial 2003-04, el Banc Mundial 2008-09 i el comitè científic de l’Associació Econòmica Europea 2009-10 En l’àmbit docent ha estat professora visitant a les universitats de Fudan, Xangai 2007, Pompeu Fabra 2009-10 i al…

Membre del partit comunista i director de Mundo Obrero , el 1936 aconseguí una acta de diputat Des de la cartera d’agricultura 1936-39 propugnà la reforma agrària contra la idea collectivitzadora S'exilià el 1939

És autor d’un recull dels capítols aprovats per les corts de Sardenya del 1643, en llatí i català, titulat Capitula sive acta curiarum Regni Sardiniae 1645 També publicà Selectarum iuris conclusionum in sacro regio Sardiniensi 1646

Professor a les universitats d’Uppsala, Hèlsinki i Estocolm, destacà per les seves contribucions a l’anàlisi matemàtica i per la seva labor pedagògica, especialment a través de les Acta Mathematica , revista científica fundada per ell l’any 1882