Resultats de la cerca

Entusiasta de Goethe i fundador de l' antroposofia , actualitzà la tradició magicoastrològica renaixentista amb elements romanticopanteistes, nietzscheans i haeckelians Elaborà un conjunt de normes per a assegurar la immortalitat de les parts més elevades etèria, astral i espiritual de l’ànima

Format a l’obrador familiar, ha fet estades a Àfrica, l’Orient, l’Amazònia, Mèxic i el Japó per tal d’ampliar coneixements Fruit d’aquestes experiències és una ceràmica de caràcter primitivista, que produeix simultàniament amb altres peces en les quals actualitza la tradició bisbalenca L’any 1985 exposà una sèrie d’obres realitzades en collaboració amb Modest Cuixart

Representant de l’anomenada escola valenciana, ha publicat les seves obres en diverses publicacions, com ara a Bésame Mucho on presentà Historias galantes i Barrachina i a El Víbora La seva obra actualitza la tradició gràfica dels tebeos valencians, sobretot els de l’editorial Valenciana Autor de diversos àlbums Romance , 1984 Museo vivo , 1987 Cazando millonarios , 1989 El laboratori del Doctor Arnau , 1989, actualment compagina la seva producció en el camp del còmic amb la feina de professor d’anatomia i color a la facultat de belles arts de la Universitat Politècnica de…

Canonge de la seu de Tortosa, redactà una biografia del seu germà Francesc Vida y martirio del VPFr Francisco Gil de Federich y de Sans , missioner a Orient És autor d’unes Reflexiones sobre los Diálogos de Despuig , redactades en forma de diàleg entre el 1765 i el 1766, amb anotacions disperses fins el 1779 continuades per un seu nebot entre el 1786 i el 1789 Gil hi revisa i actualitza alguna de les informacions locals de l’obra de Cristòfor Despuig l’obra romangué inèdita fins als XX 1905 i 1978

En l’àmbit de l’ensenyament versionà i actualitzà diversos autors i obres com R de Perelló, J Roig, J Martorell, FP Briz, A de Bofarull, W Scott, “ Curial i Güelfa ”, “ Blandín de Cornualla ” i publicà la Guia de consulta ràpida de literatura 1994 Conreà la novella de caire històric amb Mort a Menorca 1994, Un dia en la primera vida d’Isahk Butmic 1995, premi Ciutat d’Alzira 1994, Els vespres de Don Magí Castellarnau 1995, La dona del grill 1996, El comediant de Perpinyà 1997, Dies a la ciutat 1995, premi Pin i Soler 1998, L’ombra del coronel 2002, El mercant 2005, Peix de gat 2011, El gos…

Llicenciat en geografia i història 1984 i diplomat en biblioteconomia i documentació 1987 per la Universitat de Barcelona, completà els postgraus en Noves Tecnologies de la Informació a la Universitat Politècnica de Catalunya 1996 i en Gestió Cultural a la Universitat Pompeu Fabra 2000 És batxiller en filosofia i teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya Fou secretari 1998-2001 i vicepresident 2001-05 de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, a més de membre del Patronat Montserrat Tarradellas i Macià i del primer consell de redacció de la revista Poblet Collaborador a la premsa…

Fill de pagesos expropiats, el 1940 es graduà en art dramàtic a Moscou Mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, treballà per als serveis del cor i de teatre dels serveis secrets soviètics NKVD, i posteriorment s’incorporà al Teatre Vakhtangov, al capdavant del qual rebé el premi Stalin el 1953 El 1963 inicià la carrera docent, i l’any següent, amb la seva muller, l’actriu Alla Demidova i el poeta i actor Vladimir Vysockij refundà el Teatre Taganka  1964, amb el qual recuperà i actualitzà realitzacions de Vsevolod  Meyerhold i Bertolt Brecht Adaptà també clàssics russos, com ara una…

Enginyer agrònom, exercí de professor al Liceu agrícola de Tesà Rosselló Responsable de la secció d’agricultura de la Universitat Catalana d’Estiu 1973, contribuí a l’acostament difícil entre agricultors de banda i banda de la frontera d’estat i a la confrontació dels seus problemes El 1992 fou guardonat amb la Medalla de l’Agricultura Catalana de la Generalitat de Catalunya Pròxim a les posicions del Grup Cultural de Joventut Catalana i, posteriorment, de les del Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació CREA, publicà El petit llibre de Catalunya Nord Lluita per un “Rosselló” català 1974,…

Fill de Lluís Bonet i Garí Titulat a Barcelona 1949, actualitzà les teories d’Antoni Gaudí en algunes obres seves esglésies de Vinyoles d’Orís, Osona 1955 de Sant Medir, Barcelona 1960 de la Fortesa, Anoia 1962 Posteriorment, realitzà l’edifici Aiscondel i l’escola Sant Gregori, a Barcelona, i l’auditori Pau Casals, al Vendrell 1981 Fou membre de l’equip La Cantonada i d’ Ars Sacra 1962 Format en l’ escoltisme al costat de mossèn Antoni Batlle, fou el primer president de la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Barcelona 1957, secretari general de la Conferència Internacional de l’Escoltisme…

Inicià estudis d’arquitectura, però aviat es decantà cap a l’escultura Seguidor de l’estètica escultòrica iniciada per Pau Gargallo, utilitzà, dins un estil auster, elements de fusta i, sobretot, de ferro per tal de donar forma a una sèrie de construccions no figuratives, les quals, forjades, es despleguen en l’espai, plenes de força Els títols de les seves obres, amb les quals actualitzà l’estètica tradicional basca, són prou expressius Enclusa de somnis,   Modulació de l’espai,   Entorn del buit,   Iru zulo,   Pinta del vent, Homenatge,   Topos,   Lurra , etc Allí on aquestes obres…