Resultats de la cerca

Executà especialment aiguaforts i litografies, on plasmà un gust accentuat per la fantasia, amb una temàtica d’escenes bíbliques i paisatges A la seva època fou poc conegut

Profetitzà que l’Anticrist vindria el 1360, que s’acabarien els sagraments i que l’Església, a causa de la duresa dels mals cristians, fora formada només per jueus, sarraïns i infidels convertits L’opuscle on expressava aquestes profecies fou cremat per la inquisició 1376 per ordre de Nicolau Eimeric

Regentà la càtedra des del 1626 i de forma collegiada amb Martí Ivarra i Jeroni Ardèvol el curs 1532-33 Fervent admirador d’Erasme, edità el 1529 els Catonis praecepta moralia comentats per aquest, amb finalitat pedagògica

Gran admirador dels pintors holandesos del s XVII, esdevingué pintor d’escenes sovint relacionades amb la vida del Mississipí i del Missouri També pintà temes polítics Defensà l’art com a imitació de la bellesa de la natura

És un dels representants més notables de la pintura regionalista Admirador de la pintura renaixentista flamenca i alemanya, sobretot de Dürer, Memling i Holbein, el seu estil reflecteix aquesta influència La seva pintura més famosa és American Gothic 1930, Chicago Art Institute

Admirador de Nietzsche i de Rimbaud, freqüentà els cercles futuristes italians i combinà, en poesia, les seves experiències culturals amb les recents innovacions estètiques Tret de Canti Orfici 1914, la seva obra fou publicada pòstumament Inediti 1941, Taccuino 1949 i Taccuineto faentino 1960

Advocat Admirador fervent del Rector de Vallfogona, escriví un gran nombre de versos a imitació seva, de caràcter sobretot satíric Escriví una obra teatral La falsedat castigada , 1848, diverses obres en vers Certamen pastoril o poema bucòlic, Fundació de Barcelona , etc i apòlegs

Capturat per corsaris i dut a Alger 1678, viatjà després 1681 per Europa fins a Lapònia Deixà interessants narracions de viatges Admirador de Molière, escriví nombroses comèdies, entre les quals Le joueur 1696 i Le légataire universel 1708, les dues millors, Le distrait 1697, Les folies amoureuses 1704, etc

S'inscriu de ple dins el corrent neoclàssic Coneixedor i admirador de l’antiguitat grecollatina, féu encertades traduccions d’Ovidi, Horaci i Virgili De les seves obres destaquen les tragèdies Dido —adaptació del llibre quart de l' Eneida — i Argia —imitació de VAlfieri— Com a poeta, cal recordar la seva composició Triunfo de Ituzaingó

La seva poesia es caracteritza per evidents audàcies formals fou admirador d’Apollinaire destaquen Toi qui pâlis au nom de Vancouver 1924, Vie poésie 1961, Le festin d’attente 1963, L’encore 1975, etc Igualment agosarat es mostrà en la narrativa Échec au Temps 1945, Nouvelles du grand Possible 1958, Voie lactée 1960, Simul et autre cas 1963, etc