Resultats de la cerca

Autor de narracions, poemes i algunes novelles menors El cencerro de cristal, Cuentos de muerte y de sangre, Rosaura, Xamaica , la seva obra mestra és Don Segundo Sombra 1926, novella que idealitza la vida de la Pampa a través de les aventures de Fabio Cáceres, un adolescent que es fa vaquer i que conviu amb don Segundo, arquetip de les virtuts del gautxo

Filla de Josep Estruch, es formà en medicina de l’esport al Centre d’Investigacions Medicoesportives de la residència Joaquim Blume, de la qual acabà essent la directora 2005-10 Fou presidenta de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport Tingué una especial dedicació en la cura de la dona esportista i de l’adolescent, i estigué intensament vinculada al món del tennis i de la natació sincronitzada

Procedent de la realització d’anuncis publicitaris per a la televisió, ha aplicat a les seves pellícules un esteticisme visual heretat de la publicitat D’altra banda, sovint ha dirigit films amb una certa voluntat de provocació i escàndol Després de debutar amb el drama adolescent Foxes 1980, realitzà Flashdance 1983, Nine 1/2 Weeks 1986, Fatal Attraction 1987, Jacob's Ladder 1990, Indecent Proposal 1993, Lolita 1997 i Unfaithful 2002, sempre amb molt més èxit de públic que de crítica

Les seves obres segueixen els corrents literaris europeus Lolita 1955, la més important, descriu les relacions d’un home madur amb una adolescent El seu estil irònic i fantasiós inclinat a la paradoxa, es posà de manifest sobretot a Pale Fire 1962 És autor, també, d’una novella sobre el joc dels escacs The Defense 1964 Altres novelles seves són Transparent Things 1972 i Look at the Harlequins 1975 El 1960 publicà l’autobiografia Speak, Memory Publicà també treballs de lepidopterologia

D’adolescent treballà professionalment a Boston El 1927 s’installà a Nova York i entrà a l’orquestra de Duke Ellington com a intèrpret de saxo alt i clarinet Les orquestracions d’Ellington demanaven saxòfon baríton i Carney l’adoptà, creant un so i un estil per a aquest instrument ingrat i llavors molt poc desenvolupat Fou, doncs, el saxofonista baríton per excellència, i una de les veus indispensables del so de l’orquestra de Duke Ellington, on romangué fins el 1974, any de la mort d’ambdós

Fill illegítim d’Alfons I, destronà l’adolescent Alfons, fill de FruelaI El seu regnat fou una època de pau externa no sembla que hi hagués hagut enfrontaments entre cristians i musulmans i interna, puix que a les marques extremes del regne asturià gallecs i vascons no es reproduïren els intents separatistes que tingueren lloc durant els regnats dels seus antecessors Silo i Aureli Combaté els adopcionistes Sense cap fonament històric, la llegenda li atribuí el fet d’haver pagat el “tribut de les cent donzelles” a ‘Abd al-RaḥmānI de Còrdova’

Encara adolescent, destacà com a clarinetista i vibrafonista, i del 1979 al 1988 formà part de La Vella Dixieland Parallelament actuà amb el seu propi quartet, Hot Swing Durant el període 1988-94 residí a París, on formà i dirigí l’orquestra Paris-Barcelona Swing Connection, amb la qual actuà per tot Europa i gravà tres discs compactes, un dels quals amb Frank Wess com a solista Novament a Barcelona, formà el quartet Four Kats i la Barcelona Jazz Orchestra Al CD Miaow , amb Four Kats, mostrà el seu virtuosisme al vibràfon

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona 1963, obtingué l’especialitat a la mateixa universitat 1970 i una beca de recerca de la Federació Internacional de Medicina de l’Esport 1970 Entre el 1966 i el 2004 treballà al Centre d’Investigació en Medicina de l’Esport de la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat i al Centre d’Estudis de l’Alt Rendiment Esportiu, del Consell Català de l’Esport Enfocà la seva activitat professional en l’exercici físic de la dona, del nen i de l’adolescent, i en el creixement i el desenvolupament de les gimnastes

Fundà el Diari de Granollers i la Revista de la Llar Rodà i estrenà dos curtmetratges, sobre Joan de Serrallonga i Elx, respectivament Publicà, de jove, la novella Un adolescent fet home Vinculat a la Generalitat —fou membre del Comitè de Cinema 1936—, s’exilià el 1939 i residí a Colòmbia, a Xile i a Panamà Tornà uns quants anys a Catalunya, on publicà Iberoamèrica, continent de l’esperança 1969, La impremta del meu pare El regionalisme a la comarca 1970, El salvament del patrimoni artístic català durant la guerra civil 1971, Opus IV Èxode de 1939 De retorn a Catalunya 1974 i…

Es crià a Detroit, on d’adolescent cantà amb Charlie Parker i altres músics que visitaven la ciutat El 1951 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton i s’installà a Nova York Del 1960 al 1963 actuà amb Ray Charles, amb qui gravà un disc a dues veus Malgrat les ofertes que rebé d’importants companyies discogràfiques per a fer música de caràcter més comercial, treballà sempre amb els seus propis temes i les recreacions molt personals que feia dels temes estàndard, com ara a The Audience with Betty Carter 1979 o Look what I got 1988 Sempre es feu acompanyar per músics joves amb talent,…