Resultats de la cerca

Fill de Josep de Trobat i Tria, escrivent de l’audiència de Perpinyà, exercí d’advocat Es destacà com a collaboracionista amb els francesos durant la guerra dels Segadors, i fou nomenat advocat general del Consell Sobirà del Rosselló creat pel govern de Lluís XIV Intervingué personalment en la persecució dels anomenats angelets , revoltats contra el domini francès, i el 1674 intervingué en les condemnes contra els patriotes rossellonesos El 1676 inicià personalment l’ús de la llengua francesa a les sessions del Consell Sobirà del Rosselló Premiat amb el càrrec d’…

De família d’orígen francès, fou advocat de pobres 1839-41 i degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1878-79 i 1880-81 Dins el partit liberal, fou de tendència moderada Fou diputat al Congrés 1863-64, regidor de l’ajuntament barceloní i diputat provincial Fou un dels fundadors de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona El 1868 fou president de l’Ateneu Català

Es llicencià en dret a Barcelona, on fou registrador de la propietat 1865-72 i secretari de la vila de Gràcia 1865-67 S'establí com a advocat a Barcelona i fou corresponsal de diaris argentins, com El Correo Español , i publicà la revista El Consultor del Municipio y del Contribuyente El 1885 formà part de la comissió que anà a lliurar a Alfons XII el Memorial de Greuges

Redactor d' El Poble Català , fou successivament membre del Centre Nacionalista Republicà i de la UFNR i collaborà alhora en diferents setmanaris polítics, com Llibertat 1909, Revista de Catalunya 1912 i Pàtria 1914 Disconforme amb el Pacte de Sant Gervasi 1914, s’uní al Bloc Republicà Autonomista 1915 i després al Partit Republicà Català 1917, del qual fou secretari general Fou redactor de La Lucha 1916-19 Malgrat la seva amistat personal amb Francesc Layret, s’oposà el 1919 a la proposta d’adhesió del partit a la Tercera Internacional En 1919-21 collaborà a La Publicitat i fou diputat…

Pertanyia a l’estament ciutadà barceloní Entre el 1480 i el 1491 exercí diverses vegades de jurat de Barcelona i d’advocat agregat de la ciutat Era, juntament amb Jaume Destorrent, cap del monopoli de l’abastament de carn de Barcelona, i succeí aquest com a advocat de la generalitat Fidel collaborador de Ferran II, entrà a formar part de l’aristocràcia burocràtica constituïda al voltant del rei el 1491 fou nomenat lloctinent de Mallorca regent de la cancelleria de Catalunya 1491-94, passà el 1494 a ésser-ho del consell suprem d’Aragó, càrrec que exercí fins a la seva…

Del grup Radical Autònom de Tarragona, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya 1932, dins la candidatura d’Esquerra Republicana Advocat assessor del Comitè Industrial Llaner 1936, en fou el redactor dels estatuts Patí la depuració repressiva de la postguerra A partir del 1947 es pogué reintegrar a la professió

Fill d’Albert de Quintana i Combis Es llicencià en dret i fou degà del Collegi d’Advocats de Girona Regidor i alcalde de la ciutat, després fou diputat provincial El seu germà Pompeu de Quintana Girona 1858 — fou advocat, visqué a Cuba i fou elegit diputat provincial i a les corts espanyoles per Torroella de Montgrí 1893 i 1896

A partir del 1918 fou regidor, batlle de Palma 1920 i 1921-22 i diputat provincial 1923, 1924 pel partit maurista Mort Antoni Maura, acceptà la disciplina de Francesc Cambó, i el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca Del 1933 al 1936 fou diputat a les corts per aquest partit Com advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants

Fill de Pera Roitg i Sibilia Callis, senyora útil del mas el Callís d’Orís Osona, on probablement nasqué malgrat que el costum el fa de Vic, potser perquè ell deia que era vigatà, ja fos perquè visqué en aquella ciutat o perquè probablement ningú hagués sabut on era el petit llogarret d’Orís Estudià dret  a la Universitat de Tolosa  de Llenguadoc i a Lleida, on es doctorà Exercí d’advocat a Tolosa de Llenguadoc i, a Catalunya, a Vic i a Barcelona durant trenta anys Fou conseller i advocat fiscal dels reis Martí I, Ferran I, que l’armà cavaller, i Alfons IV de…

Nebot de Gauderic Andreu Gastú, visità Algèria invitat per aquest i decidí d’installar-se a Constantina com a advocat 1858 Figurà entre els qui proclamaren la Tercera República Francesa 1870 i presidí el consell general d’Algèria 1871 i 1872-81 El 1876 fou elegit diputat per Alger, i fou reelegit en 1877-81 Es retirà a París, des d’on fomentà el progrés econòmic i cultural d’Algèria