Resultats de la cerca

El pròleg àrab de l’obra afirma que fou un savi braman, visir del rei de l’Índia

Ensenyà filosofia a Ferrara i a Pàdua Seguidor de la interpretació alexandrina d’Aristòtil, afirmà el caràcter intramundà del coneixement científic, separant filosofia i teologia

La seva obra més important és el Kama-Sutra , compilat, segons s’afirma, per tal de recuperar una certa visió general sobre el tema de l’erotisme, tractat per l’escola de Bābhravya amb una especulació excessiva

De primer exercí l’ofici de rellotger al seu país, però després del 1830 comparegué a París i afirmà ésser l’hereu de Lluís XVII Alguns personatges legitimistes li concediren un cert crèdit, però, finalment, fou expulsat de França el 1836

Historiador francès És autor de diverses obres sobre la història constitucional de França Histoire de l’ancien gouvernement de France 1727, État de la France 1727, etc, en les quals defensa el feudalisme i afirma l’origen germànic de l’aristocràcia francesa

Afirmà la possibilitat de la metafísica radicada en la natura de l’home La fonamentació psicològica de la metafísica es transformà finalment en una especulació logicoontològica a la manera de Hegel La seva obra principal és Grundriss der ersten Logik ‘Esbós de la lògica primera’, 1800

Fou majordom dels reis angevins Ladislau i Joana II i dels del casal d’Aragó, Alfons el Magnànim i Ferran I de Nàpols Escriví records autobiogràfics, un elogi de Nàpols on afirma que la ciutat era plena de catalans i una crònica de la mateixa ciutat, molt interessants lingüísticament

Exposà la teoria de la visualitat pura, on afirma que l’art és percepció objectiva en això s’oposa a l’idealisme de Kant, per qui fou influït, amb un realisme estètic que dóna valor d’art veritable a l’arquitectura grega i romana com a expressió artística d’una funcionalitat concreta

Germà de Leandre , que li feu de tutor i de mestre, del qual heretà la mitra sevillana Demostrà el seu prestigi personal en els concilis que presidí a Sevilla i a Toledo 633 —que tenia com a objectiu la unitat doctrinal i litúrgica a la península Ibèrica i a la Gàllia Narbonesa— Fou un dels escriptors de més pes, i més llegit, durant tota l’edat mitjana Compilador hàbil i sistematitzador de la ciència antiga, és un dels principals mestres de l’Europa medieval llatina Cal interpretar les nombroses obres d’Isidor Differentiae, Synonyma, Institutionum disciplinae, De natura rerum, De ordine…

Doctorat a Roma en filosofia i teologia, fou professor a Blaj Ordenat el 1794, es dedicà a ensenyar gramàtica a nois camperols i obrers Féu investigacions d’història eclesiàstica i de filologia romaneses —afirmà l’origen llatí del romanès— i publicà Istoria pentru inceputul românilor în Dachiia ‘Història dels orígens dels romanesos a Dàcia’, 1812, entre altres