Resultats de la cerca

Membre del Club d’Agility Badalona des del 2001, competí amb el seu gos Yaguito fins el 2004 Presidí la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility 2004-10 i la Federació Catalana d’Agility 2008-12 des de la seva creació Propicià que la selecció catalana participés en el World Cynosport Games 2005, als EUA, i en l’Obert Britànic i la Copa de Nacions que se celebra cada any a la Gran Bretanya Sota el seu mandat, l’equip català aconseguí dues victòries en la categoria mini/midi d’aquest torneig, i fou l’única selecció no britànica a aconseguir vèncer Rebé la insígnia d’argent de la UFEC 2013

Estudià a la Royal Academy of Dramatic Arts Les seves dues obres de més èxit, Entertaining Mr Sloane 1964 i Loot 1966 ridiculitzen mitjançant diàlegs incisius i d’una gran agilitat les convencions i les institucions socials Altres obres seves són Crimes of Passion 1967 i What the Butler saw 1969 Morí assassinat

Es trobava a la misèria quan inicià la composició de cançons escrites sobre tonades populars, que després anà aplegant en reculls Chansons, 1816-31 Plenes d’agilitat, però sovint massa fàcils, derivaren cap a una sàtira política contrària a la monarquia de la Restauració i favorable als Bonaparte Obtingué una gran popularitat i la consideració dels grans escriptors romàntics

Escriví, a més de poemes, Chroniques 1371-1400, obra a la qual consagrà la seva vida i que explica les guerres europees i el seu pas d’anglòfil a francòfil Exposades a la manera de faules, malgrat llur partidisme i algunes inexactituds, reflecteixen amb agilitat l’esperit de l’època d’aquest curiós capellà-burgès-cortesà

Vinculada al Club d’Agility Badalona des del 2002, on exerceix de monitora, començà a competir el 2004 Fou la primera dona campiona de Catalunya 2008, títol que aconseguí en l’especialitat estàndard amb la seva gossa Kelly, una pastora belga Groenendael Formà part de la selecció catalana que representà Espanya en l’Obert Britànic d’Agilitat 2008, 2009

Autodidacte, els seus films es caracteritzen per l’agilitat de les històries i per l’amor que mostren a l’home i a la natura Convertí el western en un art veritable i el cow-boy en un personatge mític Realitzà The Dream 1911, The Deserter 1911, The Battle of Gettysburg 1913, The Typhoon 1914, The Coward 1915 i Civilization 1916

Fundà i presidí l’Agility Club Caldes de Montbui i el Grup Caní Cararac Treballà per aconseguir el reconeixement de l’agilitat canina com a esport des de la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility, de la qual redactà els estatuts i el reglament de competició Fou el primer president de la Federació Catalana d’Agility, i formà part de la directiva de l’espanyola Té la categoria internacional com a jutge de competició, i ha impartit cursos de formació de jutges i àrbitres

Cursà estudis de piano al Conservatori Municipal de Barcelona i els amplià posteriorment amb diversos mestres, entre els quals cal destacar per la seva influència la pianista i pedagoga Monique Deschaussées La seva gran musicalitat, memòria i considerable agilitat, sumades a un profund i extens coneixement del repertori vocal, el feren un pianista acompanyant excellent per als cantants S’interessà vivament per la veu humana, la qual cosa el portà a fer estudis de cant a Suïssa És catedràtic de cant del Conservatori de Música de Badalona Entre els seus deixebles cal destacar…

Amb Domènec Rovira el Jove féu el gran retaule d’Alcover 1676, desaparegut, i construí el nou sepulcre de Sant Oleguer per a la catedral de Barcelona 1678-97 Amb el mateix Rovira féu el retaule i els sepulcres de la capella de la Concepció de la seu de Tarragona 1682, traçat tot per fra Josep de la Concepció Hom li ha atribuït també el sagrari posterior de l’altar major de la seu de Tarragona i el retaule de Sant Pere Nolasc de la de Barcelona 1688 El seu barroquisme es caracteritza per una gran elegància i una gran agilitat

De jove residí a l’Argentina i collaborà en diverses publicacions periòdiques catalanes amb articles i reportatges Destaca la seva participació a La Illustració Catalana i La Veu de Catalunya De retorn a Barcelona, el 1917 fundà  TBO , setmanari infantil en castellà de reconeguda popularitat Atesa la seva vocació periodística, la coneixença de diversos àmbits geogràfics i la fascinació pels viatges, les seves obres ofereixen agilitat d’estil i cura pel detall Destaca la publicació de narracions com De tots colors 1918, Cops de ploma 1918, El colom de Noè 1921, La font de Penya…