Resultats de la cerca

Fou conseller d’Akbar, emperador mogol de l’Índia, i collaborà en la reforma econòmica i administrativa d’aquest Escriví, a més, la seva biografia El Llibre d’Akbar, i traduí el Mahābhārata al persa Morí assassinat per ordre del fill d’Akbar, Selim

Malgrat la diversa producció en persa Kulliyāt , 1845, és considerat el pare de la literatura urdú moderna És autor de dos epistolaris i d’un divan amb massa pretensions formals

Descendent, per part de mare, de Genguis Kan, Bāber sobrenom que significa ‘el lleó’ heretà, a la mort del seu pare 1494, el principat de Fergana i ben aviat hagué d’enfrontar-se a les intrigues de possibles usurpadors Amb sort desigual intentà d’apoderar-se del veí tron de Samarcanda conquerit el 1497, perdut en mans de l’uzbek Šaybānī el 1501 i recuperat el 1512 alhora que envaïa l’altra banda de l’Hindūkush 1504 Bandejat definitivament a la Transoxiana, hagué de retirar-se a Kābul 1514, des d’on, perdudes les esperances de recuperar els primers dominis davant el creixent poder uzbek,…

Nomenat sobirà a 14 anys 1556, es lliurà a reconquerir el territori dels seus avantpassats, de manera que a la seva mort l’imperi mogol comprenia l’Índia septentrional i la central Akbar, considerat el sobirà més important de l’Índia d’època musulmana, es distingí pel seu interès per la cultura bé que ell fou analfabet, reuní entorn seu savis i doctors, àdhuc d’altres religions, entre els quals figurà un jesuïta català i pel progrés que assolí el seu regne Ajudat pel ministre musulmà Abū-l-Faḍl, acabà 1578 la reforma econòmica i administrativa iniciada per Šēr Šāh i donà un gran impuls a l’…

Fill i successor de Bāber, conquerí Gujarat i Malva a Bahādur Shah 1536, però no pogué reprimir les continuades revoltes dels afgans, tributaris seus Shēr Shāh s’emparà del N de l’Índia i hi inicià la dinastia surita, però la incapacitat dels seus descendents permeté de nou la intervenció de Humāyūn a l’Índia Amb l’ajuda de Tahmāsp Shāh de Pèrsia, recobrà els territoris perduts 1545-55, i en temps del seu fill i successor, Akbar, l’imperi del Gran Mogol assolí l’esplendor màxima

Format en el Romanticisme, conreà la lírica Cânticos fúnebres , 1864, la novella Amância , 1844 i el teatre Olgiato , 1841 El seu poema èpic contra el colonialisme portuguès A confederaçaõ dos Tamoios 1856, centrat en un episodi històric del s XVI, provocà una agra polèmica

Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Per disposició de la infanta Anna, fou confessor a les Descalzas Reales, de Madrid Com a pintor fou probablement deixeble de Joan de Joanes Dominava el dibuix, però les seves obres tenen poc vigor i es ressenten d’una coloració agra el seu estil és exemple del manierisme local més fluix De la seva obra, molt dilatada, cal esmentar la Mare de Déu de la Llet Museu de Belles Arts de València, Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí Descalzas Reales, de Madrid, els…

D’estament baix, la seva producció —quaranta-dues poesies— el fa el més antic dels trobadors després de Guilhem de Peitieu La seva carrera, molt professional, començà a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, sobretot, i vers el 1134 es traslladà a les de la península Ibèrica, on freqüentà principalment la d’Alfons VII de Castella i Lleó a la darreria de la seva vida es relacionà amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, possiblement a Lleida, tot just reconquerida Sovint adoptà una actitud moralista agra i malhumorada, expressada amb un llenguatge contundent, cru i sarcàstic…

El 1948 féu la seva primera ascensió, i des d’aleshores els seus assoliments el convertiren en un dels més destacats representants de la història de l'escalada , i fou considerat un dels pares de l’anomenat estil alpí, consistent en una ascensió ràpida amb l’equipament mínim El 1952 féu l’ascensió més coneguda, que dugué a terme al K2, a l’Himàlaia, durant la qual hagué de fer bivac a 8100 m d’altitud amb un portejador, perquè els seus dos companys d’expedició havien canviat el lloc del campament, incident que donà lloc a una agra polèmica en el món de l’alpinisme que durà fins l…

De família menestral, estudià a l’acadèmia de Sant Carles, on a quinze anys guanyà el primer premi de la primera classe de pintura L’any 1789 fou pensionat per l’Acadèmia per anar a Madrid a estudiar a l’acadèmia de San Fernando Allà tingué com a principal mestre el valencià Marià Salvador Maella, professor influent, que li transmeté l’estil de Mengs Tornà a València el 1794, i, amb la seva precocitat habitual, fou nomenat successivament acadèmic de mèrit, tinent de director i director de pintura de l’Acadèmia de Sant Carles 1801 L’any següent fou nomenat —a títol nominal— pintor de cambra,…