Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Tomàs Artimbau
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Professà a l’orde dominicà L’any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d’alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria
Tomàs Artimbau
Literatura catalana
Escriptor.
Professà a l’orde dominicà L’any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d’alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria Morí a Vic
Daniel Friedrich Kuhlau
Música
Pianista i flautista.
Emigrà a Dinamarca per no servir en l’exèrcit entrà al servei de Frederic VI de Dinamarca Autor de sonates i sonatines brillants, per tal de fer agradable la didàctica del piano, que hom empra encara Deixà també quartets per a corda, concerts, música d’escena, com Everhøj , i òperes, com Elisa 1820 i Shakespeare 1826
Thomas Augustine Arne
Música
Compositor anglès.
És conegut sobretot per la melodia de Rule, Britannia , cant final de la seva masque Alfred 1740 La seva producció, música fàcil i agradable, fou més abundant que no pas original una trentena de masques , dos oratoris Abel i Judith , música escènica per a obres de Shakespeare, cançons i cànons, sonates piano, violí, concerts d’orgue i simfonies
Erwin Hubert
Pintura
Pintor.
Arribà a Mallorca com a secretari de l’arxiduc Lluís Salvador el 1907 En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Àustria A partir del 1940 tornà a Mallorca Pintà a l’oli, i es destacà sobretot amb l’aquarella pintant paisatges i retrats de dones i de nens, que tingueren molt d’èxit És un pintor postmodernista d’obra delicada i d’un color agradable i net
Gaspar de Crayer
Pintura
Pintor flamenc.
Deixeble de Coxye i de Rubens a Brusselles El 1641 fou nomenat pintor dels Àustria i pintà per a ells i la cort un gran nombre de retrats La crítica moderna nega que hagués estat a la península Ibèrica i explica els seus punts de contacte amb la pintura de l’escola cortesana a través de Van Dyck La seva pintura religiosa, de dibuix acurat i d’agradable color, segueix les normes de la Contrareforma sèrie del claustre del Convent de San Francisco de Burgos
Salvador Vilarrasa i Vall
Folklore
Folklorista.
Propietari rural, conegué a fons la vida pagesa i la vida dels pastors, temes que, sota el guiatge de Tomàs Raguer , ressenyà en diversos articles apareguts a Catllar i a Scriptorium , publicacions ripolleses anteriors a la guerra civil Recollits i editats en forma de llibre Vida dels pastors , 1935 La vida a pagès , 1966 per l’impressor Daniel Maideu, els seus escrits constitueixen un document preciós sobre la vida i els costums de la ruralia, narrats amb un agradable lirisme i amb un llenguatge popular altament evocador
Domènec Carles i Rosich
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor autodidacte, assistí a les acadèmies lliures de París (1910-13).
Exposà a Barcelona 1911, a Berlín 1913 i al Salon d’Automne París, 1912 La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobri, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid Escriví articles d’art, des de París, per a La Veu de Catalunya És autor de Memorias de un pintor 1944 Es casà amb l’escultora Maria Llimona
Georges Mathieu
Pintura
Pintor francès.
Estudià dret i filosofia Començà a pintar el 1942 Influït per Hartung, el 1947 es decantà cap a l’abstracció lírica Conreà un art calligràfic brillant i esteticista, a la recerca d’una taca agradable però espontània, que fa pensar en certes obres de Dalí, al qual l’uneix una similar conducta pública paradoxal i espectacular El 1966 hom li encarregà el disseny d’una fàbrica de transformadors a Fontenay-le-Comte, que esdevingué el primer edifici del seu gènere basat en criteris més estètics que no pas funcionals 1967-69
Pere Despuig
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra És autor d’un àgil sirventès, Pus que bondat neç abtesa , escrit en forma de dansa, on palesa el desengany de la vida de cort, a la qual hom accedeix no pels mèrits propis sinó pel favor d’alguns poderosos El ritme i l’estrofisme d’aquesta composició segueixen ben a prop els goigs, esdevenint un agradable retaule de l’època Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València