Resultats de la cerca

Dotà els seus retrats d’una gràcia mesuradament rococó Conreà també la pintura religiosa i allegòrica dins un estil neoclàssic

A Nàpols escriví Nao de Amor , composició allegòrica on el poeta-amant s’enfonsa en la mar tempestuosa de l’amor Les seves obres més importants són al Cancionero de Stúñiga , i hom en troba poemes menors al Cancionero de Gallardo

La seva obra de renovació fou importantíssima dins el teatre hongarès Traduí i adaptà nombrosos autors estrangers La seva obra més significativa és Bánk ban 1814, tragèdia nacional, d’intenció allegòrica, entorn del destí millennari d’Hongria i sobre la qual Ferenc Erkel escriví l’òpera homònima

Després d’una etapa 1908-11 definible com a allegòrica i d’una altra 1911-15 en què s’interessà pel moviment futurista, assolí un equilibri molt personal entre forma i color, influït per Cézanne Retrat de la Germana , Museo Civico, Torí Al decenni del 1930 derivà cap a l’art abstracte

Vida i obra Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Barcelona, a qui és atribuïda la novella allegòrica↑ Desitjós o Espill de la vida religiosa , probablement sense raó Segons Torres i Amat, es conservaven dos toms seus de temàtica espiritual al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, avui no localitzats Bibliografia Valsalobre, P 2001 Vegeu bibliografia

Es formà a Nova York i féu estades a França París i Niça El 1969 s’establí a Sitges La seva obra s’inscriu dins la ‘nova figuració’, i consisteix en creacions d’execució minuciosa en les quals recrea un món d’imatges oníriques d’inspiració allegòrica També és molt important la seva producció d’obra gràfica

Capità, residí al Regne de Nàpols des del 1560 almenys fins al 1570, on escriví l’obra allegòrica Vergel de varios triunfos , publicada el 1572 amb el títol Dechado de varias virtudes És autor de la novella bizantina Selva de aventuras Barcelona 1565, reeditada almenys sis vegades i traduïda al francès 1580, 1587, 1598 és considerada com una de les més reeixides del gènere en la literatura castellana

Es revelà com a autor d’avantguarda, en la línia de Ionesco i Adamov, amb Impromptu d’Arras 1951 i obtingué gran èxit amb Capitaine Bada 1952, obra allegòrica i satírica sobre un personatge en constant rebellió Altres obres són Le personnage combattant 1956, Les prodiges 1958, Le rêveur 1961, Badadesque 1965, Le sang 1970, Ton nom dans le feu des nuées, Elisabeth 1976, etc Realitzà també importants adaptacions de Sèneca, Maquiavel, Shakespeare i Marlowe

És considerat l’autor clàssic del teatre popular vienès En les seves obres, inspirades sovint en el teatre de Grillparzer, combina el realisme burgès i la màgia allegòrica amb un humorisme sentimental i fantàstic Les més importants són Der Alpenkönig und der Menschenfeind ‘El rei dels Alps i el misantrop’, 1828, Der Verschwender ‘El malversador’, 1833 i Der Diamant des Geisterkönigs ‘El diamant del rei dels esperits’, 1824 A 46 anys se suïcidà

Deixeble de Cesare Tallone Pintà en un estil convencional fins el 1892, que adoptà el divisionisme com a tècnica i s’acostà a conceptes simbolistes conjugats amb inquietuds socials El 1900 presentà a París l’obra allegòrica Specchio della vita 1895-98 El 1904 es posà a les portes de l’abstracció amb el seu audaç oli Il Sole Torí, coll privada Residí gairebé sempre al seu poble —signava Pelizza da Volpedo —, on se suïcidà en morir la seva esposa