Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
Andreu Bosc
Història
Capitost del darrer alçament remença (1484).
Tot i ésser nomenat síndic remença per la sentència arbitral de Guadalupe 1486, Ferran II, el condemnà a mort fou, però, absolt
Joan Ramon de Bosquets
Història
Dirigent del darrer alçament dels remences (1483-84).
Fou nomenat síndic per a la sentència arbitral de Guadalupe 1486 Condemnat a mort pel rei Ferran II, fou indultat
Juan Contreras y San Román
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Liberal, fou allunyat de l’exèrcit el 1823 El 1841 es proclamà esparterista Posteriorment, s’uní a Joan Prim i intervingué en el fracassat alçament del juny del 1866 a Madrid Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels “intransigents” dins el partit republicà federal Formà part del Directori Nacional d’aquest abril-octubre del 1872 i dirigí l’alçament intransigent del novembre del 1872 Proclamada la Primera República, fou capità general de Catalunya febrer-març del 1873, i es posà, com a general en cap, al davant del moviment…
Nils Dacke
Història
Revolucionari suec.
Dirigí l’alçament camperol de 1542-43 contra Gustau Vasa, els exèrcits del qual vencé Sufocada la revolta 1543, fou capturat i executat
Miguel Antonio Camacho
Història
Cap polític de València (1842-43).
Durant el seu govern intentà de pacificar les disputes entre progressistes i demòcrates En produir-se l’alçament contra Espartero intentà de sufocar-lo, però fou mort en un avalot popular
Nunho Caetano Álvares Pereira de Mello
Història
Duc de Cadaval (1648-~1727).
Durant l’alçament portuguès contra Castella, afavorí la causa del vuitè duc de Bragança, Joan II, que en esdevenir rei —Joan IV de Portugal— li atorgà diversos càrrecs i el títol de duc de Cadaval
João Pinto Ribeiro
Història
Patriota portuguès.
Fou un dels impulsors del complot nobiliari que menà a l’alçament de Portugal 1640 contra el domini de Felip IV de Castella i oferí el tron portuguès al duc de Bragança Joan IV de Portugal
Tiberio Brancaccio
Història
Militar
Militar italià, al servei de la casa d’Àustria.
Lluità contra la república de Venècia i fou ferit a Nördlingen 1634, durant la Guerra dels Trenta Anys Complicat en l’alçament de Masaniello a Nàpols 1647, passà al Principat, on fou capità general de la cavalleria de Catalunya i hi morí
Pere I de Sèrbia

Pere I de Sèrbia
© Fototeca.cat
Història
Rei de Sèrbia (1903-18) i de Croàcia i Eslovènia (1918-21).
Fill del príncep Alexandre Karadjordjevič de Sèrbia, l’acompanyà a l’exili 1858 Installat a França, lluità en la guerra Francoprussiana 1870-71 Un dels organitzadors de l’alçament de Bòsnia contra Turquia 1875, el 1903 fou elegit rei per l’assemblea nacional sèrbia
Luci Emili
Història
General romà.
L’emperador August el nomenà governador de la Tarraconense 24 aC Aquell mateix any dominà els asturs i els càntabres els destruí diverses ciutats i féu tallar les mans dels principals rebels No pogué evitar, però, un nou alçament, i fou substituït per Agripa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina