Resultats de la cerca

Professor de geografia a Viena 1885 i a Berlín 1906, on fou també director del museu oceanogràfic i president de la Societat de Geografia Gran especialista en geomorfologia, estudià el glacialisme del Quaternari a les regions alpines, on trobà, amb la collaboració de Brückner, els vestigis de quatre fases glacials les de Günz, Mindel, Riss i Würm Escriví Die Vergletscherung der Alpen ‘El glacialisme dels Alps’, 1882, Schwankungen des Meeresspiegels ‘Oscillacions del nivell marí’, 1882, Die Eiszeit in den Pyrenäen ‘L’època glacial als Pirineus’, 1884, Morphologie der Erdoberfläche…

Membre de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Feu escalades destacades, com la de la nova via a l’Encantat Petit 1935, juntament amb Josep Costa i Carles Balaguer, la segona ascensió al Lloro de Montserrat, amb Pere Bosquets i Carles Balaguer, o la primera travessa de la cresta de Cabirols al Pedraforca, juntament amb Joaquim Toldrà 1936 Però l’escalada més recordada és la primera al Cavall Bernat de Montserrat, amb Josep Costa i Carles Balaguer, el 27 d’octubre de 1935 Fou sergent de les Milícies Alpines durant la Guerra Civil i morí durant el conflicte…

És considerat un dels esquiadors més complets de la història, capaç d’aconseguir victòries en les cinc modalitats alpines descens, supergegant, eslàlom i combinada descens i eslàlom Té un excellent palmarès cinc vegades campió de la copa del món 1985, 1986, 1989, 1991 i 1993, onze medalles als campionats del món d’esquí, 46 victòries en tres descensos, nou victòries en supergegant, set en gegant, setze en eslàlom i onze en les combinades a la copa del món, a més de dues medalles de plata al supergegant i gegant en els Jocs Olímpics d’hivern d’Albertville 1992 Una lesió del genoll…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, durant la dècada de 1930 formà cordada amb Albert Casanelles i realitzà primeres ascensions a Montserrat i els Pirineus, a més d’ascensions als Alps, com el mont Cerví 1934 El 1933 escalà la canal del pollegó inferior del Pedraforca i feu la primera travessa de la cresta Peiraforca-Roc Colom Realitzà la primera hivernal al Roc Colom 1934 i als Encantats 1935, també amb Josep Romeu Creà les Milícies Alpines en resposta a la revolta feixista de l’estiu del 1936 i s’incorporà al Regiment Pirinenc núm 1 de Catalunya Morí en el marc de…

És director tècnic de la companyia de guies i cap d’estudis de l’Escola de Muntanya de Benasc Ha practicat, a alt nivell, el descens en surf de neu, el telemarc, el mixt esportiu, el bloc, l’escalada en gel i roca, les grans vies alpines o els ascensos a les muntanyes més altes de la Terra Destaca el descens en surf de neu del Cho Oyu, la consecució de noves rutes a la cara nord de l’Everest, l’Asgard Tower, a l’illa de Baffin, i la cara oest del Siula Chico, a Perú Protagonitzà la primera travessa en solitari del camp de gel Patagònic Sud i el primer intent mundial de la cara…

L’any 1959 fou campiona d’Espanya d’eslàlom, eslàlom gegant i combinada, i primera del Derby Internacional de la Molina d’eslàlom i combinada En diverses ocasions fou campiona de Catalunya en les especialitats alpines d’eslàlom i eslàlom gegant En la categoria de veterans guanyà en nou ocasions la Copa del Món i en vuit el Critèrium Internacional També guanyà la Marxa Beret d’esquí de fons en la distància de vuit quilòmetres 1978 Fou membre del Club d’Esquí Val d’Aran, del qual arribà a ser vicepresidenta els anys seixanta També formà part del comitè infantil d’esquí alpí de la…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, de la Unió Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Francès, començà a practicar l’esquí l’any 1943 Els anys cinquanta feu les primeres ascensions hivernals al Gran Bachimala i a l’Eriste, i el 1955 protagonitzà la travessa integral amb esquís dels Pirineus També recorregué tot l’arc dels Alps, feu la volta al massís de l’Huayhuash Perú, ascendí el Gran Teton i visità Sierra Nevada EUA, i feu un tresc a l’Annapurna Nepal Impulsà el primer ralli d’esquí d’alta muntanya 1959, la construcció del refugi d’Amitges i del Pere Borés i la readmissió…

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972 Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M Àngels Marquès i Roca Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld Alemanya, durant el curs 1972-73 Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica Fou degà de la facultat de Geologia 1985-89 i vicerector d’aquesta universitat 1981-85, com també secretari i gestor del Programa Nacional…

Soci del Club Excursionista de Gràcia, s’especialitzà en medicina de l’educació física i de l’esport 1964 Del 1959 al 1970 fou assessor mèdic de la Federació Espanyola de Muntanyisme FEM, i també assessorà les expedicions als Andes 1961 i a l’Annapurna 1974 Fou metge de l’equip espanyol als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, als Campionats del Món d’esquí 1979, 1981 i als Jocs Mediterranis 1979 Fundà la Societat Espanyola de Medicina i Auxili en Muntanya SEMAM, i fou representant de l’Estat espanyol en la comissió mèdica de la Unió Internacional d’Associacions Alpines i a la Comissió Internacional…

Des de l’any 1998 competí en curses i duatlons de muntanya, raids d’aventura, curses d’orientació i proves d’esquí de muntanya, i esdevingué un referent femení en els esports de resistència a Catalunya Formà part de l’equip estatal d’esquí de muntanya, de les seleccions catalanes d’esquí de muntanya i de curses de muntanya, i de l’equip Buff Thermocool de raids d’aventura Del seu palmarès en raids destaquen, l’any 2003, el subcampionat d’Europa, i el 2005, les primeres posicions a l’Ecomotion Brasil i al Bimbache Extrem Andalusia, i la segona en el Raid Nuevo León Mèxic El 2007 s’imposà en…