Resultats de la cerca

Format a Roma amb Carl Welsch 1868-69 i a París amb Carolus Durant 1874 Fou un gran admirador de Velázquez i Franz Hals Viatger constant, menà una vida de gran pintor cosmopolita i retratà nobles, financers o intellectuals i artistes com Vernon Lee 1881, RLStevenson 1887, Paul Helleull 1889, etc, en un estil eclèctic, elegant i refinat, oscillant entre l’academicisme i l’impressionisme Pintà també murals Public Library de Boston, 1890-94 i 1916-25 Widener Library de Harvard i brillants aquarelles

Recollí una gran collecció d’animals nord-americans, i fou director del museu d’història natural de Nova York Entre les seves obres cal citar A History of North American Birds ‘Ressenya dels ocells nord-americans’

Fou un dels dirigents de les societats secretes que organitzaren la insurrecció contra la dominació espanyola El 1896 prengué part a l’aixecament, però hagué de sotmetre's pacte de Biac-na-bató , 1897 i s’exilià a Hong Kong Després de la revolució del 1898, presidí l’efímera República Filipina El 1901 fou empresonat pels nord-americans, amb els quals abans havia collaborat contra Espanya Durant la Segona Guerra Mundial organitzà un partit feixista filojaponès el 1945 caigué a les mans dels nord-americans, però, poc temps després, fou alliberat pel govern filipí

D’origen jueu, estudià psicologia i medicina Ja durant l’època universitària escriví una obra, QED 1905, de la qual sortí la seva novella més aclamada, Three Lives 1909 Establerta a París 1903, descobrí i ajudà tots els grans pintors de l’època, com explica en la seva obra The Autobiography of Alice BToklas 1933, pretesa biografia de la qui fou companya seva des del 1907 fins a la seva mort La seva obra mestra, The Making of Americans 1925, influí poderosament tots els escriptors nord-americans exiliats a França, sobretot EHemingway

D’origen aristocràtic i enginyer, collaborà amb els japonesos i els francesos Vencé a les eleccions del 1951 amb el seu partit progressista i el 1954 demanà d’independitzar-se de França Guanyà les eleccions del 1955 i fou un altre cop cap de govern Adoptà una política neutralista entre els pro-nord-americans i els comunistes nacionalistes El 1958 formà un primer govern de coalició, que caigué a causa de la pressió dels clans dretans El 1960 tornà a ocupar el lloc de primer ministre, però fou enderrocat per un altre cop d’estat dretà després d’unes llargues negociacions presidí un…

Començà tocant el clarinet, i el 1944 debutà amb el grup del guitarrista Eugène Baptiste El 1948 adoptà el saxo tenor, i esdevingué líder de l’orquestra del Hot Club de Tolosa Marxà a París, on collaborà amb músics americans, com Big Bill Broonzy 1950, Bill Coleman -el seu gran amic- i Dicky Wells 1952 El 1954 enregistrà, sota el seu nom, el disc Blue and Sentimental , mentre liderava un grup al club parisenc Les Trois Mailletz El 1956 feu una gira i enregistrà amb Lionel Hampton Intervingué en el llargmetratge Paris Blues 1961 Prosseguí la seva carrera participant en els millors…

Participà en la guerra de la independència dels EUA del 1778 al 1781 Derrotà els nord-americans a Long Island 1776 i prengué Charleston 1780 Després fou governador de Gibraltar

Format a l’Institute of Musical Art de Nova York, estudià piano amb Abby Whiteside i composició amb Vincent Jones A partir del 1924 treballà en emissores de ràdio com a cap de programes musicals, al llarg dels quals presentà personatges com Frank Sinatra o Duke Ellington Fou un dels compositors nord-americans més difosos i populars del segle XX Fou nominat en diverses ocasions per als premis Grammy, guardó que guanyà el 1966 per la gravació de la Simfonia número 1 de Charles Ives El 1995 fou premi Pulitzer de música per Stringmusic i el 2005 guanyà un premi Grammy honorífic Del 1986 al 1994…

Una de les revelacions de les noves generacions d’escriptors nord-americans Entre altres llibres, ha publicat Self-Help 1985, Anagrams 1986, Who Will Run the Frog Hospital 1994 i Birds of America 1998

Advocat i periodista, ocupà el ministeri d’afers estrangers 1902 Formulà la doctrina Drago, llei que impedeix que els deutes dels estats americans siguin cobrats per la força Representà l’Argentina a la conferència de pau de la Haia 1907