Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Don ald Johnson Ellis
Música
Trompetista, compositor i líder d’orquestra nord-americà.
Treballà a les bandes de Maynard Ferguson 1959 i George Russell 1961-62, entre d’altres, i posteriorment formà els seus propis conjunts i una gran orquestra que actuà en importants festivals durant els anys seixanta i setanta Ellis creà sempre música molt innovadora, però a la vegada accessible Fou pioner en l’ús de diverses tècniques i recursos compassos d’amalgama, distorsió electrònica del timbre, trompeta amplificada i la veu humana com a instrument També contribuí a l’ús d’estructures melòdiques amb quarts de to Publicà els llibres teòrics The New Rhythm Book 1972 i Quarter…
Jean Baudrillard

Jean Baudrillard
© Círculo de Bellas Artes / J.A. Ibáñez
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Nanterre el 1966, el 1986 passà a la de París-IX Dauphine El pensament se centrà en una primera etapa en l’anàlisi de la noció de consum, entesa com a clau de comprensió de la societat posterior a la Segona Guerra Mundial Sobre aquesta qüestió, les obres més significatives són Le système des objets 1968 —on mostra com els objects tendeixen a constituir-se com a sistema coherent de signes—, La Societé de Consommation 1970 —on mostra com el consum ha esdevingut la moral del nostre temps—, Pour une critique de l’economie politique du signe 1972 i Le miroir de la production 1973 La…
Paul Éluard
Paul Eluard
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Nom amb què és conegut el poeta francès Eugène Grindel.
Al seu primer llibre, Le devoir et l’inquiétude 1917, exposava les seves opinions pacifistes Formà part dels ambients avantguardistes del dadaisme, i posteriorment contribuí a la fundació del moviment surrealista Mourir de ne pas mourir 1924 és el preludi líric al to intimista de Capitale de la Douleur 1926 Les obres següents, de vegades escrites en collaboracions amb Breton i Char, tot i que obeeixen el credo surrealista, conserven un caràcter molt personal El 1930 es replantejà la seva actitud enfront de la societat i passà de la rebellió metafísica del surrealisme a un plantejament de…
Carles Santos i Ventura
 DR.jpg)
Carles Santos i Ventura
© David Ruano / Théâtre de l’Archipel
Música
Cinematografia
Pianista i compositor.
Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on rebé diversos premis i distincions com a pianista Establert a París, estudià amb mestres tan prestigiosos com Jacques Février, Magda Tagliaferro i Marguerite Long, i més tard ho feu amb Harry Datymer a Suïssa El 1961 es professionalitzà com a pianista i compongué el Concert irregular , una creació de teatre musical sobre guió de Joan Brossa , el qual amb el temps esdevindria un dels seus referents El 1968, becat per la Fundació Joan March, anà als Estats Units, on conegué l’avantguarda musical nord-americana i artistes com John…
, ,
Robert Gerhard i Ottenwaelder

Robert Gerhard i Ottenwaelder
© Fototeca.cat
Música
Compositor i musicòleg.
Vida Fill de mare alsaciana i pare suís establerts a Valls, s’educà en un ambient cultural català Era germà del polític Carles Gerhard A dotze anys el seu pare l’envià a Lausana Suïssa per ampliar els estudis i entrar en una escola de comerç, però la seva vocació musical era molt forta i a l’edat de disset anys es traslladà a Munic i ingressà a l’Acadèmia Reial, on estudià amb Walter Courvoisier L’esclat de la Primera Guerra Mundial 1914, frustrà els seus plans i retornà a Valls seguidament es traslladà a Barcelona, on estudià piano amb Enric Granados i Frank Marshall, composició i…