Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Alfons Moliné i del Castillo
Cinematografia
Dibuixant animador i teòric del cinema d’animació i la historieta.
Estudià art i disseny a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa 1981-87 A continuació, s’inicià professionalment com a animador i intercalador de llargs, sèries de televisió i publicitat per a diversos estudis de Barcelona, Sabadell, Cerdanyola, Madrid, Londres i Lisboa, i des del 1996 per als Rodamina Animació de Sabadell També ha fet d’articulista sobre animació i historieta en revistes especialitzades com ara "FX Efectos especiales en cineanimación Nuevas tecnologías", "Píxel", "Plateau" Bèlgica, "Get Animated" EUA, "Animation Blast" EUA, "Fantástic Magazine", "Dibus" i "…
Joan Oliva i Martínez
Cinematografia
Animador i dibuixant humorístic.
Vida Encara adolescent, començà a publicar dibuix humorístic a la premsa argentina i creà, entre d’altres, els personatges Pichín el Grande i el gautxo Rendija que anunciava els tabacs argentins El 1932-33 entrà a formar part dels estudis Cristiani, on, a més de curts, feien cintes publicitàries d’animació, i participà en la realització d’una desena El 1938 fou un dels animadors principals del curt El mono relojero L’any següent s’independitzà i creà el seu propi estudi, la Compañía Argentina de Dibujos Animados, on realitzà el curt La caza del puma , que s’estrenà amb èxit el 1940 Dissolta…
Joan Viñas i Bona
Periodisme
Cristianisme
Esport
Locutor i animador cultural.
Treballà a Ràdio Girona com a programador i locutor i, posteriorment, a RNE Fou cofundador, el 1948, de la Campanya Benèfica, que perdurà durant dues dècades i esdevingué un símbol de solidaritat Dirigí l’Institut Oficial de Radiodifusió i Televisió a Barcelona Fou director de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral i vicepresident de la Fundació Missatge Humà i Cristià, promotora de Ràdio Estel, de Barcelona Impulsà el moviment per a la gent gran Vida Creixent per tot Catalunya i per Espanya Juntament amb la seva esposa, Anna Reixach i Olivar, rebé la condecoració de l’orde pontifici…
,
Manuel Capdevila i Font
Música
Animador cultural i musicògraf.
Vida Fill de Manuel Capdevila i Rovira Ha estat vinculat a Joventuts Musicals de Barcelona 1963-76 des del seu origen, entitat dins la qual ha exercit diversos càrrecs, tant d’àmbit nacional com internacional Parallelament, fou director 1970-77 del Festival Internacional de Música de Cadaqués , fundador i director 1977-82 del Centre d’Estudis Musicals de Barcelona, vicesecretari 1967-71 de la Junta Rectora de l’ Orquestra Ciutat de Barcelona i secretari general 1963-71 i del jurat 1972-95 del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas També fou secretari del Concurs Internacional de Cant…
Josep Galan i Castany
Literatura catalana
Narrador, lingüista i animador cultural.
Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003
Marià Albero i Silla
Música
Cantautor, animador cultural i productor.
Començà la carrera musical amb la Nova Cançó El 1967 enregistrà, amb el segell Edigsa, un primer disc senzill amb temes com No volem esperar com abans o Napalm Amb el grup La Rondalla de la Costa 1976, contribuí a impulsar la música folk en català i publicà l’àlbum Records de València Molt relacionat amb Joan Manuel Serrat, amb qui compartí diversos projectes, aquest li dedicà la cançó Per al meu amic Fou també productor de diversos projectes, com ara el primer àlbum del duo Ia & Batiste, Chichonera’s cat 1975, el disc de Guillermina Motta Remena nena 1971 o el grup Patatas Fritas, amb…
Vicenç Bassols i Collado
Cinematografia
Director d’animació.
Vida S’inicià a Barcelona com a animador als Estudios Buch-Sanjuán, on treballà entre el 1957 i el 1961 Creà l’escola de dibuix animat Cinedibujo 1962-64 i treballà com a independent realitzant cintes publicitàries, inserts i portades per a films comercials als estudis Royal Films de Ricard de Baños com a cap de l’estudi i animador a Cinetti 1964-67 i a Still-Test 1963-68, per a la qual dirigí el curs "Formación profesional de dibujantes animadores" Residí a Suïssa, i als EUA al final de la dècada de 1960, on treballà per als estudis Al Guest Group de Toronto Canadà en la…
Alexandre Alexeieff
Cinematografia
Animador cinematogràfic francès d’origen rus.
Inventà la pantalla d’agulles imatges compostes per milers d’agulles que, més o menys enfonsades, modifiquen la superfície a filmar segons una illuminació rasant Les seves obres més remarcables són Une nuit sur le mont Chauve 1933, La belle au bois dormant 1935, el prefaci de Procès 1962 d’Orson Welles i Le nez 1963, sobre l’obra de Gogol Tots els seus films seguiren la tècnica de filmació imatge per imatge
John Lasseter
Cinematografia
Animador, director i productor cinematogràfic nord-americà.
Graduat al California Institute of Art, es formà als estudis Disney i posteriorment entrà a treballar a la companyia de George Lucas Industrial Light & Magic, dedicada als efectes especials Després fundà Pixar, nascuda d’una escissió d’Industrial Light & Magic i dedicada a l’animació digital, i on —després de diversos curtmetratges— dirigí Toy Story 1995, el primer llargmetratge comercial íntegrament digital, amb un gran èxit comercial –se’n farien dues seqüeles—que suposà un punt i a part en la història de l’animació Després ha dirigit pellícules tan populars com A Bug's Life 1998,…
Ernest René Le Senne
Filosofia
Filòsof francès.
Fou, juntament amb Louis Lavelle, l’animador del moviment de la filosofia de l’esperit i un dels introductors de la caracterologia a França Escriví Obstacle et valeur 1934, Traité de morale générale 1942 i Traité de caractérologie 1945
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina