Resultats de la cerca

Es dedicà principalment, a desgrat seu, a treballs burocràtics i administratius per a poder subsistir però aviat es retirà a la seva casa de camp, i es dedicà a la poesia i al conreu de crisantems, flor que fou un tema gairebé constant dels seus poemes La seva obra lloances a la vida rústica, a les excellències del vi i a la natura fou reunida en una collecció en 10 volums Fou autor també d’alguns extraordinaris fragments en prosa La font de les flors dels presseguers La seva influència posterior fou molt notable

Fou fet presoner en la batalla d’Alcazarquivir La seva poesia, recollida a Várias rimas ao Bom Jesus 1594, Rimas várias Flores do Lima 1596 i O Lima 1596, segueix les formes renaixentistes i tendeix a l’espiritualisme Destacà com a poeta bucòlic

En les seves obres poètiques Les poésies de AO Barnabooth , 1923 i en la novella Fermina Marquez 1911 revela la seva passió pel món modern i per la felicitat humana dins aquest món En Amants, heureux amants 1923 introdueix el procediment del monòleg interior de Joyce

Rebé les influències de Noriega Varela i Teixeira de Pascoães El seu primer llibre, Señardá 1930, denota ja una fina sensibilitat, però és a Corazón ao vento 1933 on es manifesta vigorosament la seva personalitat A Cómaros 1947, De día a día 1960 i Lanza de soledá i Nénias 1961 domina la preocupació de la mort Són notables les seves versions gallegues dels clàssics Horaci, Tibul, Teòcrit i Plató Deixà inèdit un diccionari de la llengua gallega

Conreà la novella neorealista O Caminho fica longe ‘El camí és lluny’, 1943 L’existencialisme francès marcà la seva obra posterior Mudança 1949, i els contes A face sangrenta 1953 El seu primer èxit fou Aparição 1959 Alegria breve 1965, Nítido nulo 1971, Signo sinal 1979 i Para sempre 1983 són una elaboració personal dels temes de la mort i la solitud Escriví assaigs notables Espaço do invisível I , 1965 i Invocação ao meu corpo , 1969 i un diari Conta-corrente, 1980-83

La seva obra, impregnada de compromís social i polític, el conduí a autoexiliar-se a Europa durant els seixanta Al principi dels setanta tornà al Brasil, on fou censurat i represaliat pel règim militar Autor de cançons clàssiques com A pesar de você i Tatuagem , la seva discografia és plena de títols ressenyables Construção 1971, Vida 1980, Chico Buarque 1984, Caetano e Chico juntos e ao vivo 1993, Não vai pasar 1993 i As cidades 1999 Com a escriptor, és autor de les novelles Estorvo 1991, Benjamim 1995 i Leite Derramado 2009, entre d’altres

Fou professor de la Universitat del Brasil i de la Universitat Catòlica de Rio de Janeiro Treballà sobre el llatí vulgar História do latim vulgar , 1957 i el portuguès Manual de filologia portuguêsa , 1952 História da língua portuguêsa , 1952-1957, i Textos medievais portuguêses e seus problemas , 1956 i especialment el portuguès del Brasil Introdução ao estudo da língua portuguêsa no Brasil , 1952 i els seus dialectes, amb una considerable labor sobre el terreny Per mitjà de la “Revista Brasileira de Filologia”, que fundà i dirigí, influí molt directament sobre els estudis…

La seva obra se centra en la denúncia de la degradació i l’explotació de l’home, amb una clara consciència d’eficàcia política Són remarcables Uma pedrada no charco 1958, As aves da madrugada 1959, Os insubmissos 1961, As máscaras finais 1963, Terra ocupada 1964, Imitação da realidades 1966, As pombas são vermelhas 1977, llibre que recull la seva experiència durant els anys de la revolució, Estórias alentejanas 1977, Fuga imóvel 1982, A ola de calor 1986,  Deriva 1993, Nunca Diremos quem sois 2002 i Ao contrário das Ondas 2006, entre d’altres

Professor de llengua i literatura gallega a la Universitat de Santiago de Compostella, conreà la poesia Pretérito imperfecto, 1927-61 , 1980, la novella A xente de Barreira , 1951 i, circumstancialment, el teatre Teatro completo , 1982 Es destacà principalment en el camp de la crítica literària gallega Sete poetas 1955, Contribución ao estudo das fontes literarias de Rosalía 1959, Historia da literatura galega contemporánea, 1808-1936 1962, Libros e autores galegos 1979, Estudios rosalinos 1979 i Letras Galegas 1984 És autor, també, d’una Gramática gallega 1966, Problemas da…

Emigrà molt jove a l’Argentina, on es distingí com a periodista i narrador en castellà Poeta imaginista i avantguardista, publicà Romances galegos 1928, Poema en catro tempos 1931 i Cancioneiro 1956 La seva prosa, d’un llenguatge fluid i popular, ha representat una renovació en la novellística gallega contemporània Cal destacar-ne les novelles A esmorga 1959, Os biosbardos 1963 i Xente ao Lonxe 1970 i els reculls de peces teatrals Farsas pra títeres 1973 i Teatro pra xente 1974 En castellà ha publicat, entre d’altres, La catedral y el niño 1956 i Los miedos 1963