Resultats de la cerca

Malgrat haver estat deixeble de Jacques-Louis David, la seva estètica es troba més prop del preromanticisme del baró Gros En la seva obra destaquen els quadres històrics, entre ells El hambre en Madrid 1818 del Museo Municipal de Madrid

Presidí el Club Orientació Catalunya en una segona etapa des del 2007 fins al 2011 ha entrenat els seus fills, Biel, Ona i Pol, múltiples vegades campions de Catalunya i d’Espanya en diverses categories Ha estat director del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona des del 2004 i vicepresident de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya del 2006 al 2010 Ha creat l’empresa d’esdeveniments d’orientació La Nova Fita

Soldat a Cuba, Weyler l’empresonà dos anys per uns articles periodístics En tornar-ne estigué hospitalitzat a Manresa, i conreà el periodisme polític a Saragossa Publicà la tetralogia autobiogràfica Del cautiverio 1903, Del hospital 1906, Del cuartel y de la guerra 1906 i Del periódico y de la política 1907 Residí a París i a Madrid, on fou redactor d’"El Imparcial” i milità a Acción Republicana, el partit d’Azaña Candidat fracassat a diputat a corts, reflectí aquesta experiència en la notable novella El juez que perdió su conciencia 1925 Unes altres obres narratives, dins la tònica de…

Membre del Club Natació Sant Andreu, fou campió d’Espanya júnior de crol en proves de fons i encapçalà els rànquings estatals de quinze i setze anys en els 400 i 1500 m lliure Posteriorment, es dedicà preferentment a les proves combinades d’estils, i fou campió de Catalunya absolut de 200 m papallona 1983 i de 400 m estils individual 1981, 1984 Fou subcampió d’Espanya de 400 m estils individual 1986, 1987 Participà en els Campionats del Món 1986 i en els Jocs Mediterranis 1987

Sorgit del planter del Club Bàsquet Alcanar, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i del València Bàsquet El 2004 fou campió d’Europa sub-18 Pivot, jugà quatre temporades la LEB Or, i formà part dels clubs Rosalía de Castro 2007-09 i Baloncesto León 2009-11 La temporada 2011-12 feu el salt a l’ACB en fitxar pel CAI Saragossa, i la temporada 2015-16 fitxà per l'equip de bàsquetbol del FC Porto, amb el qual aconseguí la Lliga portuguesa 2016

S’inicià al gimnàs Tibergent de Barcelona i prosseguí la carrera esportiva a l’equip de gimnàstica artística del Club Gimnàstic Barcelonès CGB Combinà la pràctica esportiva amb l’arbitral i el 1957 debutà com a jutge internacional, tasca que realitzà durant 35 anys Arbitrà Campionats de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del Món Promogué competicions com el Ciutat de Barcelona de Gimnàstica Artística Masculina o el Memorial Blume Com a tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980 El 1992 fou membre del comitè…

Cinturó negre quart dan, fou deixeble del mestre Henri Birnbaum Aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1958 i quedà semifinalista en dues ocasions 1955, 1959 Es proclamà tres vegades campió d’Espanya 1953, 1954, 1956, una vegada campió d’Espanya de clubs i vuit vegades campió d’Espanya amb la selecció catalana Fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Judo

Format com a porter al Club Natació Barceloneta, fou campió d’Espanya 1978, 1979 i d’Europa 1980 en categoria júnior Esdevingué entrenador l’any 1982 i arran dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 s’integrà en l’equip tècnic de la Federació Espanyola de Natació com a segon entrenador de la selecció estatal, de la qual formà part en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000 i Pequín 2008 El cúmul d’expe-riències adquirides li permet desenvolupar parallelament, per encàrrec de la federació, la feina de tècnic ambulant en aquelles localitats on un equip de waterpolo emergent…

Fou campió de Catalunya en la modalitat deu balls 2006 fent parella amb Judith García

És doctor en filologia semítica i ha exercit de professor d’hebreu i d’història del Pròxim Orient antic a la Universitat de Barcelona Com a poeta, inicià la seva trajectòria amb  D’un record a l’altre  1993 i  Les mans descalces  1993 Després continuà amb  De nit  1999, per a consolidar-se amb  Corint  2000, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona,  Com un persa  2001, premi Tivoli Europa Giovanni 2002,  El tren de Bagdad  2003, premi Carles Riba,  Llei d’estrangeria  2008,  Estàtues sense cap  2013 i  Ciència exacta  2014, premi Miquel de Palol Ha traduït al català l’obra dels principals…