Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Carles Camps i Armet
Enginyer industrial.
Fou catedràtic de mecànica a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Publicà un Diccionario Industrial Artes y oficios de Europa y América 1888, de ciències aplicades, en sis volums
Ermengol Alsina i Munné
Disseny i arts gràfiques
Relligador.
Les seves enquadernacions han exercit un mestratge en l’art del llibre A part les seves activitats professionals ha portat una efectiva docència Ha estat director del Conservatori de les Arts del Llibre, secció de l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona
Aleksandr Rodčenko
Escultura
Escultor rus.
Participà activament en el moviment no objectiu dels constructivistes amb Malevič i amb Tatlin En el seu afany d’organitzar rítmicament l’espai a base de formes dinàmiques i d’una manera impersonal creà una obra de recerca innovadora i d’una gran influència en l’evolució de l’escultura A partir del 1922 es dedicà a les arts aplicades
Ernest William Brown
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic anglès.
Professor de matemàtiques aplicades al Haverford College Pennsilvània 1891-1907 i a la Universitat de Yale 1907-32, investigà dins el camp de la mecànica celeste Les seves taules de la Lluna 1920 resten com el millor treball sobre el complex moviment d’aquella Exposà l’existència d’irregularitats en el moviment de rotació de la Terra 1926 i investigà sobre les teories planetàries, els asteroides i la ressonància
Ödön Lechner
Arquitectura
Arquitecte hongarès.
Estudià a Pest i a Viena Establí un llenguatge formal peculiar, que donà naixement a una escola original dins del Modernisme hongarès El seu art es caracteritza per la marcada accentuació dels panys de paret, decorats amb rajoles de majòlica envernissada i amb motius ornamentals populars i orientals Cal destacar-ne el Museu d’Arts Aplicades i el palau de la Caixa d’Estalvis dels Correus, ambdós a Budapest
Joaquim Pradell i Ventura
Art
Restaurador d’obres d’art.
Format a Llotja i a l’Escola Oficial d’Arts Aplicades Fou restaurador dels Museus Municipals d’Art de Barcelona des del 1935 i restaurador en cap des del 1968 Dugué a terme campanyes d’arrencament de murals romànics i gòtics reinstallats al Museu d’Art de Catalunya i restaurà, entre altres, obres de Pere Serra, el retaule de Banyoles i La Vicaria de Fortuny és autor de diverses publicacions
Tomàs Sayol i Sala
Pintura
Pintor.
Format a Llotja Exposà el 1936 al Primer Saló d’Artistes Independents de Barcelona i el 1938 al Saló de Tardor Sensible aquarellista, fou premiat l’any 1954 al Primer Saló Nacional de l’Aquarella de Barcelona President 1955 de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya i professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, n'esdevingué director el 1964 És representat a museus de Barcelona i Figueres
Henrik Ingvar Sørensen
Pintura
Pintor noruec.
Estudià a Copenhaguen 1904-05 i amb HMatisse a París 1909-10 En aquests moments incorporà al seu treball alguns elements de la pintura moderna francesa i de l’expressionisme alemany Representa, amb la seva aguda expressivitat, els colors contrastats i les formes anguloses aplicades als seus paisatges, composicions religioses i retrats, una tendència romàntica dins la tradició noruega Produí nombroses pintures monumentals per a edificis públics, com les de l’Ajuntament d’Oslo
Damià Jaume i Guardiola
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona La seva obra s’adscriu al realisme poètic Ha exposat en diversos indrets de Mallorca, Madrid, Eivissa, Brusselles, en diverses ciutats alemanyes i a Milà Ha participat en diverses fires internacionals, tant d’Amèrica com d’Europa L’any 2001 presentà una exposició antològica amb 50 peces al Centre Cultural Pelaires de Palma
Antonio González García Meneses
Política
Internacionalista.
Estudiant d’enginyeria a Barcelona, formà part del grup de La Federación i fou professor de matemàtiques i ciències aplicades de l’Ateneu Català de la Classe Obrera Participà en el congrés obrer del juny del 1870 i, apoliticista, fou un dels redactors del dictamen sobre organització social de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Acabada la carrera, anà a Cadis i intervingué en la Insurrecció cantonalista del juliol del 1873 Posteriorment s’allunyà de la vida militant
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina