Resultats de la cerca

Organitzà vetllades pugilístiques a Barcelona durant més de tres dècades També exercí d’apoderat de boxejadors, com Ignasi Ara o Martín Oroz Al final de la dècada de 1920 ocupà els càrrecs de secretari i vicesecretari de la junta directiva del Palace Sporting Club, entitat pugilística amb seu a la sala Nou Món

Promogué una croada contra Xipre i Alexandria 1365, i retornà d’Avinyó a Roma durant un curt període 1367-70 El 1364 excomunicà el rei Pere III de Catalunya-Aragó i el privà del títol de rei de Sardenya per haver-se apoderat dels béns de la cambra apostòlica i de les rendes dels beneficis eclesiàstics per a pagar la lluita que el rei menava amb Castella

Participà en la batalla de Lepant 1572 com a membre de l’estat major de Joan d’Àustria El 1573 fou nomenat capità general de Tunis després de la seva conquesta, on restà al front de 8 000 homes, però hagué de capitular l’any següent, després d’una llarga resistència davant la flota turca —que ja s’havia apoderat de la Goleta—, sense haver aconseguit acabar les obres de fortificació

El 1825 fundà l’Acadèmia Menorquina de Belles Lletres Catedràtic i director 1846-1900 de l’Institut Balear de Ciutat, collaborà al Diario de Palma Tingué una gran amistat amb l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, del qual en fou apoderat Escriví monografies, com El puerto de Mahón 1898, i obres teatrals en castellà Era cosí de l'escriptor Manuel Bretón de los Herreros i pare de la també escriptora Manuela de los Herreros i Sorà

Successor 1774 del seu germà Mustafà III, lluità contra Rússia 1768-74, que s’havia apoderat de Crimea i de la riba esquerra del Danubi, però es veié obligat a firmar el tractat de Küçük Kaynarca 1774, favorable a aquell país Reprimí nombroses revoltes locals, especialment la d’Egipte 1786-87 L’any 1786 esclatà una altra guerra amb Rússia en la qual els exèrcits turcs foren totalment anihilats Kinbúrn, 1777 Khotín i Očákov, 1788 Morí poc després, deixant el tron a Selim III

Al voltant del 1730, s’establí a Cadis, aleshores ciutat comercialment molt activa amb les colònies espanyoles d’ultramar, on representà la societat barcelonina Alegre i Gibert El 1748 dirigí la tramesa d’un vaixell català a Veracruz Mèxic Posteriorment, fou nomenat apoderat general de la Reial Companya de Comerç de Barcelona 1756, dins de la qual organitzà una xarxa de factories de la companyia a Santo Domingo, Puerto Rico i l’Illa Margarita Amb la fortuna que hi féu, promogué i ajudà econòmicament a la construcció del santuari de Sant Salvador de la Guarda a Palafurgell

Fou apoderat d’Evarist Arnús i de Ferrer En morir aquest, n'heretà els cabals, juntament amb Manuel Arnús i Fortuny, amb el qual formà la banca Arnús-Garí, esdevinguda societat anònima el 1910 Fou un dels fundadors de l’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona, i era un dels tres directius del Banc de Barcelona quan féu fallida 1920 El seu nebot, Josep Garí i Gimeno Barcelona 1886 — 1965 continuà la banca Arnús-Garí, que fou absorbida el 1942 pel Banco Español de Crédito fou autor d’un Estudio sobre los Ferrocarriles 1918

Fill del vescomte Guillem I de Castellnou Entrà en conflicte obert amb el bisbe d’Elna, Berenguer Elegit bisbe Ramon d’Empúries 1064, fou acusat d’haver-se apoderat dels béns de la mensa capitular amb l’ajuda del seu germà, el vescomte Jaspert I Fracassats tots els intents de conciliació per part del comte del Rosselló Gausfred II, fou mort en un combat Els béns confiscats foren retinguts pels Castellnou, fet que provocà un entredit sobre el bisbat Amb tot, el 1064 el seu nebot Guillem II rebé l’envejada dignitat d’ardiaca d’Elna

Notable humanista, assistí al concili de Basilea , les actituds conciliaristes del qual defensà Fou bisbe de Trieste 1447 i de Siena 1450 Esmerçà el seu pontificat en la convocatòria d’una croada, després d’haver intentat per carta la conversió del soldà Mehmet II, que s’havia apoderat de Constantinoble celebrà dos congressos de prínceps a Màntua 1459/60 i a Roma 1463, però la croada no fou duta a terme Expedí la butlla de canonització de sant Vicent Ferrer 1458 i condemnà l’apellació del papa al concili 1460 es mostrà nepotista, bé que contrari a concedir mercès als humanistes…

Fill d’Antíoc II Theos, hagué de lluitar pel tron tercera guerra síria, ~246-241 aC contra Berenice, muller del seu pare, a la qual feia costat Ptolemeu III Evergetes Malgrat que recuperà Cilícia i el nord de Síria, hagué de cedir Selèucia de Pièria a Egipte Sis anys més tard, fou vençut pel seu germà Antíoc Hièrax, que s’havia apoderat d’Àsia Menor, i pels gàlates a Ancira Frígia, que perdé ~235 aC Tingué més èxit a les províncies orientals, on derrotà els parts ~228 aC Després d’un segon enfrontament amb el seu germà, que hi morí ~227 aC, fou assassinat quan es preparava a…