Resultats de la cerca

Destacà amb l’Apolo Patín Club, amb el qual la temporada 1948-49 pujà a primera divisió i la següent es proclamà campió d’Espanya 1950 Fitxà pel RCD Espanyol 1951-52 i guanyà el Campionat de Catalunya, i després anà a l’Antorcha de Lleida mentre feia el servei militar En tornar, jugà dues temporades al FC Barcelona, tres a l’Apolo Patín Club i el 1958 anà al Club Patí Vilanova com a entrenador, tot i que també jugà algun partit Es retirà la temporada 1959-60 Amb la selecció espanyola es proclamà campió del món 1951

Militar de professió, residí a Amsterdam Seguidor de Góngora, escriví poesies i comèdies aplegades a La flor de Apolo 1664 i Coro de las musas 1672

Estudià al conservatori de Madrid i fou deixeble de Ruperto Chapí A partir del 1887 dirigí l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid Escriví un centenar d’obres escèniques, alguna de les quals en collaboració amb Joaquín Valverde fill Era conegut com a mestre Torregrossa

Es dedicà preferentment a la decoració de cases i de palaus com els de Josep Campo, el marquès de Dosaigües i el comte d’Alcúdia també decorà la parròquia dels Sants Joans i, al tremp, l’asil i la casa de la vila de Carcaixent Conreà també l’escenografia, en el desaparegut Teatre Apolo i en d’altres, també de València

Inicià la carrera militar, que abandonà pel cinema El seu primer film fou La madrina del diablo 1937 Des del 1941, amb Ay, Jalisco, no te rajes , realitzà una sèrie de films musicals, els quals protagonitzà Seguiren Así se quiere en Jalisco 1942, primer film mexicà en color, Gran Casino de LBuñuel, 1948, Teatro Apolo 1950, etc El 1952 es casà amb María Félix

Els anys cinquanta jugà al Club Patín, el Vidalet i l’Apolo a primera divisió Com a entrenador, visqué la seva millor etapa en el CP Voltregà, que feu pujar de tercera a primera divisió i convertí en campió de Catalunya 1959 i d’Espanya 1960 Després entrenà, entre d’altres, el CH Piera i el CH Mataró També fou seleccionador espanyol juvenil i conquerí el títol europeu de la categoria 1966

Formà part de la plantilla del FC Barcelona que la temporada 1949-50 pujà a la màxima categoria després de guanyar el Campionat de Catalunya i d’Espanya de segona divisió Després jugà al Creu Roja 1951-52, 1953-55, a l’Apolo 1952-53 i l’Arrahona de Sabadell 1955-59, amb el qual fou campió d’Espanya el darrer any Acabà la seva carrera a l’Hispano Olivetti de Barcelona, a segona divisió

Comte de Villamediana Educat a la cort, portà una vida molt agitada i fou desterrat diverses vegades per les seves sàtires polítiques Morí assassinat Amic i defensor de Góngora, destaca per la seva sàtira punyent, que no perdonà ni les més altes personalitats, i per la delicadesa dels seus sonets lírics L’estil gongorí és més evident en els poemes majors Fábula de Faetón, Apolo y Dafne, Venus y Adonis, la comèdia La gloria de Niquea , etc Les seves obres foren publicades el 1629

Competí en la categoria del pes semipesant Campió de boxa militar a França, el 1914 s’installà a Barcelona on oferí exhibicions de pilota de cops i, a partir del 1915, organitzà vetllades pugilístiques El 1922 dirigí l’Iris Boxing Club Participà en combats celebrats en sales com l’Iris Park, el Frontó Comtal, la Bohèmia, el Teatre Apolo, el Frontó Principal Palace o el Nou Món També disputà combats a Cuba i a Madrid El 1926 penjà els guants Exercí també de mànager de boxejadors

S’inicià com a jugador al collegi Maristes de Sants de Barcelona Posteriorment jugà a l’equip juvenil del FC Barcelona i, ja com a sènior, a l’Apolo i al Laietà Començà l’etapa com a tècnic al Maristes de Sants, i més endavant fitxà pel RCD Espanyol L’any 1983 fou seleccionador estatal juvenil i membre de l’equip tècnic de la Federació Espanyola de Patinatge També entrenà les seleccions espanyoles sub-20 i ADO Fou seleccionador català absolut entre el 1984 i el 1985