Resultats de la cerca

Feu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la Universitat de Barcelona Fou catedràtic de geografia i història, grec, matemàtiques i filosofia al Seminari de Vic 1854-63 i al d’El Escorial 1863-65 Rector del Seminari de Còrdova 1876, entre el 1881 i el 1899 fou bisbe de Sogorb, ciutat on també exercí de promotor de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad i fundà l’actual biblioteca del seminari Com a escriptor apologètic edità, l’any 1881, el primer número del Boletín Eclesiástico de Segorbe Fou collaborador de la Biblioteca Católica Popular Publicà un extens Compendio de historia…

Mestre en teologia a València 1501, es doctorà a París Vinculat al convent de l’orde de Barcelona, a partir del 1520 era a Tortosa, on fundà un estudi general 1530 i un collegi per als moriscs, el Reial Collegi de Sant Jaume i Sant Maties 1544 i fomentà la impressió de llibres Representant vigorós de l’esperit tradicional, s’oposà a la reforma de l’orde Fou jutge en el certamen poètic de Santa Caterina, a València 1511 Publicà diversos tractats teològics 1511-22, un d’ells contra Lefèvre d’Étaples Apologeticus pro unica Magdalena , 1521 deixà inèdit un opuscle De viris illustribus de la…

Autor de la Historia de la Compañía de Jesús en la asistencia de España 1902-25, d’un fort to apologètic, bé que ofereix abundosa informació sobre els jesuïtes de la península Ibèrica i de les Índies dels s XVI-XVIII

Convers, el seu pensament és a l’inici de la teologia trinitària i cristològica Influí en Pau de Samòsata, en Eustati d’Antioquia i, sobretot, en Ireneu de Lió En resten els tres llibres Ad Autolycum , de caràcter apologètic La seva festa se celebra el 13 d’octubre

Ordenat sacerdot el 1886, fundà el collegi d’estudis superiors de Novelda A Madrid, on anà a residir, fou canonge de San Francisco el Grande 1894, capellà de la capella reial 1896 i auditor de la Rota És autor d’escrits de caràcter apologètic i històric Fou un dels predicadors més famosos de l’època, i publicà els seus sermons La luz de la fe en el siglo XX 1912-17

Apologista catòlic, residí a Barcelona, a València —on fundà i dirigí El Paladín — i de nou a Barcelona, on dirigí el Diario Catalán 1898-1901 Escriví moltes novelles de costums, algunes traduïdes al francès i a l’italià La perla de Barcelona , 1870 El sacrificio de la vida , 1878 i Aquella mujer , 1900, i opuscles de caràcter religiós i apologètic, com La religión, la sociedad y el liberalismo 1869

Publicà diversos fullets sobre temes de religió i política, de marcat caràcter apologètic Conversacions en vers 1841, Contestació al sermó del pare Arcàngel, caputxí 1841, Eco verdader als fingits lamentos amb que lo frare Bunyol 1841, L’amic catòlic i fidel o despreocupació dels allucinats contra la religió catòlica 1841, L’àngel custodi segona edició del 1845 i Manera pràctica i fàcil per a fer amb fruit l’oració mental 1848

Fou canonge de la seu de Mallorca Dedicà les seves obres a reivindicar la santedat de Ramon Llull i a defensar l’ortodòxia de les doctrines lullianes, sense obtenir cap èxit rellevant En aquest sentit l’obra més representativa és Breue ac compendiosum rescriptum Mallorca 1688, un tractat biogràfic i apologètic molt difós que el 1690 fou inclòs a l’índex de llibres prohibits pel Sant Ofici de Roma El 1691 publicà en castellà un memorial adreçat al rei Carles II en què reciclà materials de l’obra anterior

Doctor en teologia, estigué a Nàpols al servei del virrei Posteriorment fou canceller del bisbat de Mallorca i canonge 1644 Publicà, en castellà, un sermó Barcelona 1636, una traducció del toscà d’una obra piadosa València 1657 i poemes d’inspiració cultista La Oronta Nàpols 1637, El Cadmo Nàpols 1639, Marte en la paz Palma 1646 i El ensayo de la muerte , romanç extens de tema religiós Palma 1650, 1765, 1812, Saragossa 1670 Deixà inèdita una obra de teatre en vers, de propòsit didàctic i apologètic, El pleito de María y fiestas de la concepción

Convertit al cristianisme 1487, prengué el nom de Joan Andreu i fou ordenat de sacerdot Dedicat a l’evangelització dels musulmans de Granada 1500 i dels moriscs d’Aragó, traduí l' Alcorà de l’àrab a l’aragonès per encàrrec del bisbe de Barcelona Martín García i escriví, per manament de l’inquisidor general Lluís Mercader, un tractat apologètic, Confusión de la secta mahomética y de Alcorán 1515, reeditat diverses vegades i traduït a l’italià, el francès, l’alemany i el llatí És autor d’un tractat d’aritmètica per a ús mercantil, en castellà 1515, que dedicà al comte d’Oliva