Resultats de la cerca

Aprengué a Llotja amb Guitart i Lostaló Exposà per primera vegada projectes de mobiliari a l’exposició municipal del 1896 Fou president del Foment de les Arts Decoratives 1918-21

Fou deixeble de Rembrandt, de qui aprengué la tècnica del clarobscur Detallista, tendí a la nimietat i al refinament tècnic Se'n conserven escenes populars i d’ambient burgès, retrats i autoretrats, als museus d’Amsterdam i París

Fou deixeble de JAHoudon, JPajou i PGouthière, amb els quals aprengué la tècnica de la fosa del bronze, i treballà com a bronzista a la fàbrica reial de Sèvres, on féu diverses obres per a Lluís XVI, Maria Antonieta i l’emperadriu Josefina

El seu primer contacte amb el tamborí fou al Fòrum de les Cultures 2004, on aprengué les normes d’aquest esport Participà en la Copa d’Europa el 2005, la primera vegada que un equip representà a Catalunya en una competició internacional

Llicenciat en medicina el 1847, doctorat el 1869, i colleccionista Aprengué dibuix a Llotja Barcelona, d’on esdevingué catedràtic d’anatomia aplicada a les arts 1851 Publicà diverses obres sobre la seva especialitat Reuní una important collecció de gravats, avui als Museus Municipals d’Art de Barcelona

Estudià a París, on aprengué les darreres tècniques de la professió Fundà, juntament amb altres gravadors, la Societat Heliogràfica Espanyola Fou l’introductor del fotogravat als Països Catalans, i en perfeccionà els mètodes Tingué galeria oberta a Barcelona, des del 1870, amb el nom comercial de Fotografia Catalana

Casada amb Lluís Bracons, artista gravador que aprengué les tècniques de la laca a París, fou la seva collaboradora i continuadora Amb el plafó Sant Jordi i el paravent El mercat de Calaf obtingueren medalla d’or a l’Exposició Internacional de París 1925 i a la de Barcelona 1929

El seu primer contacte amb el tamborí fou al Fòrum de les Cultures 2004, on n’aprengué les normes Fou una de les pioneres d’aquest esport a Catalunya Participà en la Copa d’Europa 2005, la primera vegada que un equip representà Catalunya en una Copa d’Europa de tamborí

Estudià agronomia i aprengué català per correspondència L’any 1977 obrí a París la llibreria Pam de Nas, especialitzada en literatura catalana i occitana i en llibres de temàtica relacionada La llibreria hagué de tancar l’any 2011 per dificultats econòmiques i manca de suport institucional L’any 2006 rebé la Creu de Sant Jordi

Es formà a l’escolania de l’església de la Mercè de Barcelona, i més tard estudià piano amb Joan Quintana Aprengué a tocar el violoncel de forma autodidàctica i esdevingué professor d’aquest instrument al Conservatori de Música del Liceu i també professor de direcció orquestral del Gran Teatre del Liceu És autor de diverses obres religioses