Resultats de la cerca

Uní el classicisme, après a Itàlia, al barroc rubenià, dins el gust flamenc pel fast Fou autor de nombroses obres religioses, a l’abadia de Westminster de Londres, la trona de Sant Bavó de Gant, etc

Autor de la novella Les hommes-machines contre Gandahar 1969 i de les de ciència ficció Aujourd’hui, demain et après 1970 i Paysages de mort 1978 Ha publicat el debat ecològic Le desert du monde 1977

És famosa la seva resposta telegràfica a una enquesta del diari Le Figaro , el 1891 Naturalisme pas mort Lettre suit Conreà el teatre i la novella i collaborà en el recull Les soirées de Médan 1880 amb la narració Après la bataille 1885

Filla del governador de Moscou, es traslladà a França per al seu matrimoni amb el comte Eugène de Ségur És autora de contes i narracions, que escriví per als seus fills, entre ells Nouveaux contes de fées pour les petits enfants 1857, Mémoires d’un âne 1860, Après la pluie le beau temps 1871, etc

El 1927 publicà la seva tesi doctoral Études sur les noms de personne français d’après les rôles de taille parisiens sobre antroponímia francesa medieval, tema en el qual insistiria més tard Le livre de la taille de Paris l’an de grâce de 1313 1951 i Le livre de taille de Paris l’an 1296 1958

Molt prestigiós al seu país, fill del també escriptor Henri Queffélec, ha escrit, entre d’altres, les novelles Le charme noir 1983, Les noces barbares premi Goncourt 1985, Le maître des chimères 1990, Disparue dans la nuit 1994, Et la force d’aimer 1996, Noir animal ou la menace 1997, Osmose 2000, Boris aprés l’amour 2002 i Éloge de l’alcool 2005

Monjo benedictí a Solesmes i a Farnborough, passà després al clergat secular Collaborà amb FCabrol en els Monumenta Ecclesiae liturgica , i el succeí en la direcció del Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie Publicà una Histoire des Conciles d’après les documents originaux 1907-21, traducció, molt refeta i ampliada, de l’obra de KHefele Escriví també L’Espagne chrétienne 1906

Professor a la Universitat de Tolosa, al Llenguadoc 1895-99, a Caen 1899-1905 i al Collège de France 1905-14, fou destacat defensor de la investigació lògica simbòlica i propugnà la formació d’una mathesis universalis i d’una llengua universal Entre les seves obres es destaquen De l’infini mathématique 1896, La logique de Leibniz d’après les manuscrits inédits 1901, L’algèbre de la logique 1905 i Histoire de la langue universelle 1903

Estudià a la universitat Lumière-Lió 2, on es va doctorar amb La prose narrative catalane chez les jeunes romanciers nés après la guerre civile 1968-1975 1989, i on ensenya des del 1992 i n’és catedràtica 2002 Especialitzada en la literatura espanyola del segle d’or i en la novella catalana contemporània, ha estudiat l’obra de Terenci Moix i ha traduït al francès 2003 la novella El bastió de la llibertat , d’Antoni-Lluc Ferrer

El primer ballet que decorà fou Una nit d’Egipte , amb coreografia de Fokin, estrenat al Teatre Maria de Petesburg el 1908 Després s’incorporà als Ballets Russos de Diaghilev i executà, entre d’altres, les decoracions i els figurins de l' Oiseau de feu i Shéhérazade 1910, Le Spectre de la rose 1911, L’après-midi d’un faune , Daphnis et Chlóe , Thamar i Papillons 1912, Jeux 1913 i La belle au bois dormant 1921 Esceneografia per Shéhérazade , de Leon Bakst ©